Frappart per tapar les vergonyes del Mundial de Qatar

L'àrbitra francesa dirigirà el Costa Rica - Alemanya de la tercera jornada

Joan Fàbregas
3 min
Stéphanie Frappart xiularà el partit entre Alemanya i Costa Rica del Mundial de Qatar

BarcelonaStéphanie Frappart es convertirà en la primera dona a xiular un partit d'un Mundial. El comitè designador ha escollit la pionera francesa per al transcendent Alemanya - Costa Rica. Però per entendre aquesta decisió cal remuntar-se uns anys enrere. Concretament, el 2014, quan Frappart va debutar a la Segona Divisió francesa, on va començar a fer-se un nom. Aleshores l’arbitratge femení era incipient i sobtava veure una dona donant ordres a 22 jugadors en lligues professionals, tot i que, a poc a poc, es va guanyar un respecte que ja tenia en competicions femenines, on ha protagonitzat una carrera meteòrica fins a ser considerada la número 1 del món.

2019: un any de somni

El 2019 de Frappart va ser una col·lecció d’èxits sense precedents. És difícil trobar un any més prolífic en la trajectòria d’un esportista d’elit. A l’abril va assolir l’ascens a la Ligue 1. Al juliol va xiular la final del Mundial femení entre els Estats Units i Holanda. I a l’agost va rebre una trucada que ni tan sols ella esperava: l’havien designat per a la Supercopa d’Europa que disputarien el Liverpool i el Chelsea.

El món de l’arbitratge va viure amb estupor la irrupció de Frappart. No s’entenia que una final europea la dirigís una àrbitra que feia només 5 mesos que havia debutat a Primera Divisió. Esportivament no era una decisió basada en la meritocràcia, però va significar una propulsió sense precedents per a l’arbitratge femení. La discriminació positiva va tenir continuïtat i la FIFA va expedir fins a 6 bitllets per a àrbitres femenines amb destí Doha.

Qatar: publicitat enganyosa

La inclusió de 3 àrbitres principals i 3 assistents a la convocatòria de Qatar va ser molt aplaudida per la societat. Un fet constatable de l’evolució en termes d’igualtat que s’havia produït en el món del futbol. De portes cap enfora semblava un avenç indiscutible, però els que portem targetes a la butxaca ja vam olorar que alguna cosa no quadrava. La ruandesa Salima Mukansanga, la japonesa Yoshimi Yamashita i la mateixa Frappart es van fer un lloc a Qatar amb un currículum escàs. En el cas de la francesa, l’experiència a l’elit es reduïa a la Supercopa i 2 partits intranscendents de Champions, l’últim al Bernabéu.

En aquesta edició mundialista, els col·legiats hi anaven sense saber quin era el seu estatus. En les anteriors Copes del Món, els àrbitres convocats sabien prèviament quina funció desenvoluparien: àrbitre principal, assistent o quart. A Rússia 2018 es va afegir la funció de VAR. A Qatar no ha estat així per tenir màniga ampla en les designacions i poder utilitzar el comodí de les àrbitres.

El partit inaugural

El nom de Frappart va saltar a la palestra uns dies abans del tret de sortida. La FIFA estava de fems fins al coll i volia un cop d’efecte per pal·liar l’onada d’animadversió. I què millor que dotar de poder una dona per transmetre una imatge de canvi, renovació i igualtat. Els organitzadors van pressionar Pierluigi Collina, màxim responsable del comitè designador, perquè la francesa fos l’escollida per al partit inaugural. El mediàtic excol·legiat no va cedir als desitjos de la plana major i va optar pel seu compatriota Daniele Orsato, un jutge experimentat i de la seva confiança.

La creixent popularitat de Frappart pronosticava que gaudiria d’un paper rellevant, però les jornades s’han anat esmicolant sense veure les dones a la partida. El clima d’indignació anava in crescendo. L’estratègia ha quedat al descobert quan la jornada 2 es va tancar sense participació femenina i unes dades irrefutables: dels 33 homes, 28 havien debutat. De les 3 dones, cap.

La travessa que van fer els mandataris preveia enfrontaments intranscendents en l'última jornada de la fase de grups. Seria llavors quan aprofitarien l’avinentesa per treure les àrbitres a escena i penjar-se la medalla. El futbol, capriciós de mena, ha volgut que totes les seleccions tinguin possibilitats de classificació fins a l’últim minut. La patata calenta estava altra vegada en mans de Collina i aquesta vegada no s’ha volgut exposar al descrèdit que hauria suposat deixar les àrbitres a la banqueta.

Jugar-se el prestigi amb dues desconegudes

La seva solució d’emergència ha sigut un despropòsit. Ha designat Frappart en un Alemanya - Costa Rica presumiblement assequible i li ha col·locat a les bandes la nord-americana Neuza Back i la mexicana Karen Díaz. Una tripleta inèdita que s’exposa als ulls del món sense haver testat la seva compenetració. Per rematar-ho, s’han saltat el criteri de neutralitat, que estableix que l’àrbitre de torn ha de ser d’un continent diferent del de les dues seleccions.

Sigui com sigui, la francesa ja forma part de la història del futbol després de trencar tots els sostres de vidre gràcies al seu immens talent. Stéphanie Frappart. Salima Mukansanga. Yoshimi Yamashita. Tres àrbitres utilitzades per tapar les vergonyes d'un Mundial més que polèmic. Si algú no ho mereixia eren elles.

Àrbitre i periodista
stats