Esports  /  Futbol 12/08/2022

No només el Barça pateix per complir les exigències de Tebas

Diversos clubs de la Lliga s'han hagut de desfer de jugadors i treballen a contrarellotge per inscriure els nous fitxatges

Oriol Cartró
4 min
El València s'ha vist obligat a desfer-se d'un dels seus millors jugadors, Gonçalo Guedes

BarcelonaUnes hores abans que soni el xiulet i arrenqui la temporada 2022-23, molts equips de la Lliga encara fan mans i mànigues per poder començar la competició amb plenes garanties, tot havent inscrit les noves cares que han fitxat. Un any més, tot apunta que la Lliga tornarà a ser bicèfala entre Barça i Reial Madrid. Llevat de les dues principals potències, i malgrat la pluja de milions de CVC, la resta de clubs lluiten amb el que poden per reforçar-se, inscriure les incorporacions i no perdre competitivitat.

El Barça ha fet l'impensable fa uns mesos. A canvi de perdre patrimoni a trossos, el club ha pogut deixar anar 150 milions en els fitxatges de Raphinha, Lewandowski i Kounde i espera gastar més per incorporar Marcos Alonso i Bernardo Silva. Kessie i Christensen els ha comprat lliures de traspàs. Per la seva banda, el Madrid només ha fet dos fitxatges, un com a agent lliure, Rüdiger, i l'altre, Tchouaméni, a canvi d'uns 100 milions entre fixos i variables.

Uns números quimèrics per a la resta d'equips de la competició, que malgrat haver rebut suport econòmic venent un percentatge dels seus drets televisius per als pròxims 50 anys, no han traduït l'ingrés en reforços esportius. Com que les condicions de l'acord amb CVC contemplaven només un 15% d'inversió en jugadors, alguns equips arriben a la primera jornada amb els deures per fer en matèria de fair play financer. El Barça és un d'ells, però n'hi ha més. I fan el que poden per desprendre's de jugadors que puguin donar un rendiment econòmic positiu, amb la Premier League com a millor postor. Els registres s'estan fent sobre la botzina, però els clubs es troben moltes dificultats pels estrictes requisits econòmics que posa la patronal.

El Sevilla obre la competició aquest divendres al camp de l'Osasuna, i com altres equips necessitava desprendre's de jugadors per poder fitxar-ne de nous. Ha hagut de vendre's la seva parella de centrals titulars –Diego Carlos a l'Aston Villa i Kounde al Barça– per tenir prou espai salarial. Així, després d'aquestes vendes, aquesta setmana han pogut inscriure els nous fitxatges, amb l'exmadridista Isco Alarcón com el més mediàtic de tots. Marcao, procedent del Galatasaray, cobrirà el buit defensiu.

El president de la Lliga, Javier Tebas.

A l'altre equip de Sevilla la situació és bastant pitjor. El Betis no ha pogut equilibrar el desfasament econòmic que té per la falta de sortides de jugadors i encara no pot inscriure els tres fitxatges que ha fet, a més dels quatre jugadors que ha renovat. A hores d'ara tot apunta que l'equip andalús no podrà inscriure tots els efectius i Manuel Pellegrini encara no sap amb quins podrà comptar per al primer partit de Lliga. La incertesa afecta, entre d'altres, els veterans Joaquín, Claudio Bravo i Guardado, així com Luiz Filipe, Luiz Henrique i Willian José, que entre tots tres sumen una inversió de 18 milions. El motiu d'aquest tap és la dificultat per trobar una sortida a jugadors amb contracte com Carvalho i Bartra.

Al Vila-real la situació també és complicada: la seva despesa en fitxatges no arriba al milió d'euros, una quantitat irrisòria per a un equip amb un camí últimament en competicions europees. D'altra banda, el València ha hagut de vendre un dels seus millors jugadors, Gonçalo Guedes, a la Premier, per més de 30 milions. Amb Jorge Mendes al capdavant, com a Can Barça, ha pogut col·locar el jugador a la seva particular sucursal, el Wolverhampton, copat per homes de la seva agència. L'Atlètic de Madrid només s'ha gastat al voltant de 26 milions d'euros per dos jugadors, Nahuel Molina i Samuel Lino (cedit al València), i també ha tingut moltes complicacions per poder inscriure'ls en els límits salarials de la competició, a més dels jugadors lliures que han arribat, com Witsel.

Les palanques es posen de moda

Per evitar sumar-se al projecte de CVC i, a la vegada, poder fitxar i inscriure jugadors, Laporta va accionar les famoses palanques, però a hores d'ara sembla que això no és suficient per poder inscriure totes les cares noves. Tot i això, l'exclusivitat de les palanques no només la té el Barça, ja que hi ha dos clubs de la Lliga que també han volgut afegir-se a la moda per quadrar números i disminuir la massa salarial que tant preocupa els equips.

Són els casos del Betis i el València. L'equip andalús busca un préstec a canvi d'hipotecar els futurs ingressos dels abonaments de l'entitat, amb l'objectiu de cedir-ne el 50% i recaptar entre 20 i 30 milions d'euros, i així poder arreglar la difícil situació que té l'entitat amb la inscripció de jugadors. A València estan en mans de Peter Lim, ja que la famosa palanca que busquen és que el propietari singapurès faci una inversió addicional de capital que ajudi a quadrar les arques valencianistes.

La trista comparació amb la Premier

Mentrestant, la Premier League viu en una altra galàxia: milionades per jugadors d'un valor inferior, inversions sense esmena, equips recentment ascendits que gasten més que un club europeu de la Lliga... Moltes veus afirmen que la Superlliga ja existeix, i es diu Premier. Un dels que n'han parlat amb rotunditat ha sigut Adriano Galliani, director general del Monza de Silvio Berlusconi, que acaba de pujar a la Serie A italiana. Galliani ha proposat a Tuttosport un "Brexit en el futbol", una Superlliga sense els equips anglesos per poder acabar així amb la seva superioritat econòmica i solucionar la desigualtat que tenen els equips europeus respecte a la lliga anglesa.

Quan encara falten poc més de tres setmanes perquè el mercat tanqui les portes, els vint equips de la Premier s'han gastat quasi 1.500 milions d'euros en incorporacions. Si mirem cap a la lliga espanyola, la inversió en fitxatges no arriba als 410 milions, i, d'aquests, 233 són de Barça i Reial Madrid. Una diferència astronòmica que només fa que reafirmar les paraules de Galliani i d'altres experts, que veuen la lliga anglesa com un perill per al futur de les altres competicions europees.

stats