Oriol Romeu i l'horror de jugar amb fred

BarcelonaUn moment cabdal de la formació sentimental del futboler li arriba amb la primera gran pilotada a la cara, o a la cuixa, en un dia veritablement fred. Aquell mal, aquella vermellor instantània, de vegades la marca de la pilota tatuada a la pell i les llàgrimes, inevitables. Aquelles terribles Mikasa. Aquest tràngol és un ritual de pas que sovint té conseqüències: la gent de bé aprèn a protegir-se, a no anar a les pilotes dividides, a evitar la porteria amb excuses inversemblants, a protegir-se, a legislar contra els punxots. A arribar a la inapel·lable conclusió que amb fred no es pot jugar a futbol.

El Girona-Barça de dissabte va ser un permanent recordatori de l’horror que suposa jugar sota el fred. Hi va haver un tram de partit, a la primera part, on es van succeir quatre lesions per cops de colze o manotades a la cara. Cap rastre de la suposada Santa Aliança entre culers i gironins. Trinxeres al mig camp, entrades fortes i la pilota que no acabava de rodar bé sobre la freda tundra de Montilivi. En termes de salut, la lesió de Dembélé quan travessava el seu segon mes de bon futbol en sis anys no va ser el pitjor que va donar el derbi català. Ni de bon tros: a la segona part hi va haver una col·lisió entre Kounde i Oriol Romeu que la mires, t’imagines estar-hi involucrat i penses que sincerament no t’aixecaries fins després d’haver passat nou dies a l’hospital, horaris estrictes, menjar sa, jaure moltes hores i abundància d’analgèsics intravenosos. 

Un es pregunta si aquesta aversió dels nens mediterranis a jugar amb fred ens penalitza en la competició. Si tenen avantatge el Bilbao o el Madrid, que passen per ser conjunts més aguerrits i bregats davant les baixes temperatures. L’estadística ens en dona claus: el 2022, any excepcionalment calorós, a Barcelona vam tenir una temperatura mitjana de 19 graus; a Madrid, que entrena en aquella Sibèria anomenada Valdebebas, en conjunt va ser de 15; a Bilbao en van tenir 16. ¿Es compensa en els mesos de calor l’avantatge que tenen a l’hivern els conjunts més rudes?

Superada la prova tèrmica, el Barça es va embutxacar els tres punts que confirmen l’equip com a campió d’hivern, el més inútil i prematur dels guardons, però també un títol que els nens de Barcelona haurien de valorar, atès que inevitablement s’aconsegueix després d’haver patit una bona col·lecció de partits sota el fred i atès que a la capital catalana creixem convençuts que no hi ha res de pitjor que jugar traient baf per la boca i buscant on amagar les mans.