Gavi o Araujo?
Un dels grans encerts de Joan Laporta en aquest any de mandat és haver deixat clar que hi ha una escala salarial que s'ha de respectar. Saltar-se-la és posar en risc la viabilitat del Barça i va ser un dels principals errors de Josep Maria Bartomeu, que va sucumbir a les peticions fora de mercat dels jugadors fins a convertir el club en l'entitat que pagava millor del món. Com que el Barça va tenir una generació única i molt longeva, es va anar renovant els futbolistes cada dos o tres anys a preu d'or. Era inassumible: el nivell esportiu baixava de manera inversament proporcional a l'augment dels seus salaris. En els primers anys del seu mandat, un membre de la directiva de Bartomeu m'ho explicava durant les hores prèvies d'una final de Copa. "Tenim els 11 millors jugadors del món i han de cobrar com a tals", argumentava. Era fals. Absolutament fals. Eren molt bons futbolistes, alguns realment únics, però no tots 11 titulars eren els millors en les seves respectives posicions. Que fàcil que és gestionar els diners que no són teus.
Ara Laporta s'ha trobat que ha de reconstruir un equip pràcticament des de zero i s'està mostrant inflexible amb el tema sous. Pedri i Ansu Fati van assumir la situació actual del club. Volen triomfar aquí i saben que el seu moment arribarà, que els zeros s'acumularan més endavant. I, un cop assegurades les dues icones de la propera dècada, es van obrir les carpetes de Gavi i Araujo, dues peces que també estan cridades a ser columna vertebral d'aquest Barça. Tenen ofertes molt importants de fora i l'acord s'està dilatant perquè Mateu Alemany ha deixat clar en quin tram de l'escala s'han d'ubicar. Si els futbolistes assumeixen que hi haurà temps per pujar trams, s'acabaran posant d'acord. Probablement molt aviat. Però si els diners de fora enceguen algun dels dos –cosa totalment lícita–, aquí pau i després glòria. Si no vols ser-hi, adeu. Probablement d'aquí un temps et miraràs amb enveja el que s'haurà construït aquí, tot allò a què vas renunciar, fins i tot la bona vida de Barcelona. Oi, Ilaix?
Està clar que el Barça ha de posar en valor el talent i joventut de Gavi i Araujo, i sobretot no situar-los per sota de jugadors que venen de fora i que han demostrat menys que ells dos –l'escala salarial també serveix per als fitxatges–, però ningú està per sobre de l'entitat.
I, en tot cas, si cal fer un esforç, sempre dins l'escala salarial, jo tindria clar que l'aposta és Gavi. Araujo és un tros de central que pot marcar una època, però el seu físic imponent es pot acabar trobant a fora, mentre que la intel·ligència i la capacitat de reactivació després de pèrdua de Gavi, amb 17 anys, no l'he vist enlloc.
