LLIGA DE CAMPIONS
Esports 16/09/2019

La gestió exemplar del Borussia, el club que es va vendre l’estadi

L’equip alemany va estar a punt de fer fallida, però va aixecar-se amb gent de casa

4 min
El Westfalenstadion, conegut per raons comercials com a Signal Iduna Park, és un dels temples del futbol alemany.

Enviat especial a DortmundDortmund, la vuitena ciutat més gran d’Alemanya, viu per al futbol. Es calcula que un 95% dels edificis van resultar fets a miques per les bombes durant la Segona Guerra Mundial, cosa que va donar pas a una ciutat industrial on, de mica en mica, les velles mines de carbó i les grans fàbriques han sigut substituïdes per les noves tecnologies. El símbol de Dortmund és el seu club de futbol, el Borussia. Tal és el pes d’aquest esport a la ciutat que quan la Federació Alemanya va decidir crear el Museu del Futbol Alemany va decidir situar-lo a Dortmund.

Amb tot, el 2005, a les portes del Mundial, els aficionats del Borussia es van concentrar davant del seu estadi de nit, amb espelmes, per resar pel futur del seu club. Les accions del Borussia s’havien desplomat un 80% a la borsa, i cada dia la premsa publicava una nova informació que alertava sobre la possibilitat que un dels clubs més estimats d’Alemanya fes fallida econòmica. El 1997 el Borussia havia tocat el cel al derrotar la Juve a la final de la Champions. Però els beneficis de l’èxit van donar pas a una batalla contra els elements en què es va gastar més del que es tenia. Amb més de 150 milions d’euros de deute, per sobreviure, el Borussia es va arribar a desprendre de gairebé tot el patrimoni: el 2005 el club va vendre el seu estimat estadi, el Westfalenstadion, a la societat d’inversors Molsiris amb un contracte en què es comprometia a pagar un petit lloguer a canvi de tenir l’opció de recompra de les instal·lacions el 2017. Ni tan sols els primers mesos va poder complir amb els pagaments.

El novembre del 2004, els directius del Borussia havien demanat a Reinhard Rauball, un membre del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) que havia sigut president del club del 1979 al 1982, que tornés per intentar impedir el naufragi. Gerd Niebaum, l’anterior president, havia dimitit i la situació era “desesperada”, tal com va explicar el mateix Rauball després d’una reunió amb Molsiris en què els va proposar ajornar els pagaments de dos anys per evitar que l’equip perdés el dret a jugar al seu estadi. Una de les primeres decisions de Rauball va ser convertir el tresorer del club, Hans-Joachim Watzke, en el nou director general del club. Watzke, que havia arribat al Borussia el 2001, ja havia alertat sense sort de la necessitat d’un canvi de rumb. De fet, el 2003, el mateix Watzke va ser la figura clau d’un pacte sorprenent, quan el Bayern, l’etern rival del Borussia, va fer un préstec de dos milions d’euros a l’equip de Dortmund. “Som els primers interessats a mantenir el nivell de la lliga; no ens interessaria veure una fallida econòmica del Borussia”, va dir Karl-Heinz Rummenigge, dirigent dels bavaresos. Watzke i Rauball van retallar el sou dels jugadors un 20% i van signar un acord de patrocini amb l’empresa de serveis financers Signal Iduna per rebatejar l’estadi fins al 2021 amb aquest nom. Eliminat a la prèvia de la Champions el 2004 pel Bruges, el Borussia va veure com la UEFA el castigava sense jugar a Europa el 2006 a causa dels deutes. Però de mica en mica els va anar pagant, especialment gràcies a la venda de jugadors, com ara Rosicky, que va marxar a l’Arsenal.

El 14 de març del 2005, Watzke i Rauball van convocar els més de 5.000 inversors del Borussia Dortmund a una reunió que es va celebrar en una terminal de l’aeroport de Düsseldorf amb l’objectiu de tirar endavant un pla de sanejament econòmic ideat per Watzke. “La situació era tan complicada que fins a finals del 2006 no vaig començar a veure que podríem tirar endavant”, va explicar Watzke, que va militar a l’Unió Democratacristiana (CDU), el principal partit de dretes alemany. “Per sort, quan es tracta del Borussia estem d’acord en tot”, bromeja Watzke sobre el fet de tenir un president, Rauball, que és militant de l’SPD. A finals del 2006, el Borussia va recuperar el control de l’estadi gràcies a un préstec que va poder acabar de pagar el 2018.

Una de les claus del renaixement del Borussia va ser apostar pel futbol base i la formació. El club va contractar l’exjugador Michael Zorc com a director esportiu. Zorc, el futbolista que més cops ha defensat la samarreta del club, va demanar que els diners que arribessin s’invertissin en la formació i en el fitxatge de joves promeses, per no gastar més del compte i vendre a bon preu. Així, van fer cap al club Götze, Gundogan, Lewandowski, Sahin i Ousmane Dembélé, entre d’altres, jugadors que van ser venuts per xifres milionàries a clubs com el Barça, el Bayern o el City. A més, el 2008 Zorc va apostar per fitxar un jove entrenador anomenat Jürgen Klopp, amb qui el Borussia arribaria a una final de la Champions i es convertiria, el 2011, en el club amb la plantilla més jove a guanyar la Bundesliga. I encara més important: ja no té deutes. En menys de 10 anys va passar de viure a les portes de l’infern a ser un club modèlic.

stats