Eric Garcia demostra per què Luis Enrique tenia raó

BarcelonaEric Garcia és feliç al Girona, però pels mateixos motius que va abandonar el Manchester City, de moment viu la seva experiència al conjunt gironí com una dolça etapa passatgera: és culer fins al moll de l'os. Pep Guardiola el va voler renovar, però ell va esperar i va esgotar el seu contracte per poder fitxar pel Barça, llavors encara entrenat per Ronald Koeman. Després de dues temporades a Barcelona, amb menys protagonisme del que s'esperava, ha trobat en el Girona i, especialment, en Míchel Sánchez un espai on reivindicar-se i fer callar les crítiques que va rebre quan defensava la samarreta blaugrana o quan Luis Enrique el cridava per jugar amb Espanya.

Xavi Hernández, malgrat que no li va donar tots els minuts que voldria, se l'hauria quedat a la plantilla. Però la sortida d'Eric, l'últim dia de mercat, va ser necessària per acabar de fer prou espai salarial per tancar les arribades dels dos Joãos, Cancelo i Félix. A diferència de Pablo Torre, també cedit al Girona, la baixa del central català es va ultimar i segellar l'últim dia. Per això Eric va poder jugar contra el Barça: es va haver d'anar de pressa en la redacció dels contractes i no hi va haver temps per negociar una clàusula de la por, com sí que va passar amb el migcampista càntabre.

Si no va sortir fins a l'últim dia i per motius de fair play és perquè Xavi l'havia convençut de quedar-se malgrat la poca presència que havia tingut el curs anterior. Va ser el dissetè jugador de camp en minuts disputats. Per exemple, Ansu Fati, Sergi Roberto –que va patir força lesions– o Jordi Alba van jugar més que ell la temporada passada. Va estar sempre a l'ombra d'Araujo, Christensen i Kounde. Amb l'arribada d'Iñigo Martínez tampoc preveia un horitzó millor aquest curs. Això va dur el central a interessar-se per una cessió a un club amb una forma de jugar similar a la que ha practicat des de ben petit, criat als planters del Barça i del City. El Girona de Míchel encaixava.

Després del contundent triomf del Girona a Montjuïc, en què Eric va acaparar elogis, Míchel va revelar la conversa que va tenir amb el futbolista abans de fitxar-lo. "Quan vam parlar per telèfon li vaig dir que vingués no només per la seva sortida de pilota. Crec que és un jugador defensivament molt bo. És ràpid, intuïtiu, que anticipa i té una bona lectura del joc. Que un central no faci dos metres no significa que no sigui un bon central". Per la seva banda, Xavi va admetre que se l'hauria volgut quedar malgrat no haver-lo fet jugar gaire: "Si fos per mi, s'hauria quedat. Tinc molta confiança en l'Eric. Li està anant molt bé aquesta cessió. I està jugant sense cap mena de pressió. No és el mateix jugar al Girona que al Barça. Me n'alegro per ell".

Les claus de l'èxit d'Eric Garcia al Girona

Al Girona, Eric ha alternat la posició de central en fase defensiva, com de central-lateral en atac. Se sent còmode en el sistema de joc de Míchel, que amb diversos matisos es podria sintetitzar en un 3-4-3, i sobretot ha tingut la confiança de l'entrenador des del primer dia. "No va tardar gens a adaptar-se. També va ajudar que l'equip havia començat bé la Lliga i havia fet una bona pretemporada. Va arribar en un bon moment i Míchel ben aviat el va posar a jugar", expliquen a l'ARA fonts de l'àrea esportiva del club gironí. En el segon partit a què va anar convocat, Eric va jugar els 90 minuts del triomf (2-4) dels gironins al camp del Granada. "El nostre sistema li va molt bé. L'ajuda molt. Està molt còmode amb el nostre estil. Ha anat de menys a més. Al principi li faltava una mica de ritme, però s'ha adaptat molt de pressa. Està molt identificat amb el nostre equip i el futbol que volem fer".

Des de Girona també destaquen la humilitat d'Eric Garcia, a qui, malgrat haver estat tota la seva carrera en clubs grans com el Barça i el City, no li han caigut els anells per anar a una entitat més petita com la gironina. "Potser podia semblar que feia un pas endarrere, però la sensació és que venint aquí n'ha fet dos endavant", afirmen les mateixes fonts. Els que s'han creuat en un vestidor amb el central de Martorell no dubten a afirmar que té "fusta d'entrenador". Ja al City li agradava parlar amb Guardiola sobre qüestions tàctiques, al Barça ho feia amb Xavi i al Girona té Míchel, un altre gran entrenador amant del futbol que millor sap interpretar un central que estima la pilota.