El Girona més desnaturalitzat viu una tortura a Elx

GironaLa temporada del Girona serà llarga. Quan semblava que l'equip revifava en esperit competitiu, aquesta setmana li han recordat la seva fragilitat: dimecres va fer el ridícul i va ser eliminat de la Copa del Rei a les mans d'una Primera RFEF com l'Ourense i avui tampoc ha aixecat el cap a Elx, on ha estat torturat i humiliat, i ha tornat a oferir una imatge pobra, especialment a la porteria, en què Gazzaniga no ha estat gens afortunat (3-0). Els de Míchel, una jornada més –i ja en van catorze–, continuaran en zona de descens.

Es veia a venir, la trompada. El conjunt d'Eder Sarabia ha buscat el vertigen des de l'inici, davant d'un Girona que demanava a crits una pausa, un fet que li va provocar una ganyota en el passat. Ara, però, necessita protegir-se. I se sent més còmode en partits on no passa gran cosa. La desconfiança i les baixes han anat erosionant un col·lectiu que, de tant en tant, mostra símptomes de recuperació, però que en el fons continua malalt.

L'ha dominat l'Elx, en futbol i en actitud. Des del principi, el que en condicions normals s'entenia com una oportunitat d'or per agafar confiança, ha suposat un monòleg local ple d'amenaces. Els gironins s'han angoixat de pressa i no trobaven solucions a la seqüència de jugades dels alacantins, que n'han tingut prou marcant Witsel en la sortida de la pilota, tenint en compte que Ounahi, l'únic blanc-i-vermell que desequilibra, no hi era per sanció. Sense el marroquí, el Girona ha tingut una bena als ulls a l'hora de generar joc.

Sí que ha tingut alguna ocasió aïllada, totes en botes de Tsygankov, ja fos fent volar Iñaki Peña al quart d'hora o, al límit del descans, servint-li un gol a Bryan Gil que, amb la porteria buida, no ha sabut ni rematar. De res ha servit davant les triangulacions contràries, que han avisat un munt de vegades abans de marcar. Si el gol no ha arribat abans ha estat a causa del desencert local.

Passivitat i errors continuats

Fins i tot, l'Elx ha tingut la virtut de desnaturalitzar el Girona, obligat a tenir l'alè llarg més vegades de les que Míchel voldria per intentar posar en pausa la incomoditat que ha sentit. Però és que l'equip gironí no ha estat a l'altura ni pel que fa a la intensitat. El primer gol, obra de Germán Valera, després d'una jugada amb rebots, pèrdues i recuperacions, n'és un exemple. Mentre els verd-i-blancs corrien amb voluntat, semblava que els catalans no s'hi juguessin res. Davant aquesta passivitat, ni les baixes són excusa.

Els errors de Gazzaniga han acabat d'agreujar una situació que ja era de per si dolenta. En sis minuts, s'ha menjat una centrada de Rafa Mir i després, en el gol còmic de la jornada, li ha fet una assistència involuntària perquè signés, segurament, el doblet més senzill de la seva trajectòria. No en tindrà una altra com aquesta, el davanter d'un Elx que feia set jornades que no guanyava. Fins que s'ha trobat el Girona, capaç de ressuscitar a qualsevol menys a si mateix. Un es pregunta si els empats contra el Betis i el Madrid van ser un miratge.