PRIMERA DIVISIÓ

La Moreneta de Montilivi i altres abraçades del futbol amb la religió

El Girona no és pioner, perquè el futbol i la religió van de bracet des de fa moltes dècades

3 min
La moreneta del Girona, a l'interior de Montilivi

GIRONAEl divendres 20 de maig del 2022 la plantilla del Girona, amb el cos tècnic al complet, es va reunir a l'interior de Montilivi. Més concretament, just a la sortida del seu vestidor. Eren dies complicats, aquells. A les oficines del club, situades uns metres més enllà, feia tres anys que hi havia menys gent de l'habitual. L'equip havia baixat a Segona i hi havia hagut acomiadaments. La família blanc-i-vermella no s'havia trencat tot i que s'havia fet més petita. Però en el cinquè dia de la penúltima setmana del cinquè mes de l'any, s'hi va afegir un membre més.

Després d'un descens i dues finals de play-off d'ascens perdudes, l'equip semblava de pega. I ningú sabia on recórrer. Sovint, però, el futbol i la religió han anat de bracet. Fins que a persones del club, ja desesperades i esgotades després de mil teories conspiratòries, se'ls va obrir la llum: on no estava arribant el joc, potser hi arribaria la fe. Van despenjar el telèfon, a la recerca d'un capellà. I el capellà era allà, aquell divendres. Stuani, Juanpe, Juan Carlos, Arnau i Míchel se'l miraven, bocabadats.

El Girona, que aquest diumenge rep el Sevilla (21 hores, DAZN) sent el líder de Primera Divisió, s'estava jugant l'accés a un tercer play-off d'ascens consecutiu, el primer amb Míchel a la banqueta. El capellà no va disputar cap minut, però a la seva manera va participar-hi. Se li va encarregar trobar l'escultura d'una Verge. La primera opció era aconseguir la imatge de la Mare de Déu dels Àngels. No va haver-hi manera i es va optar per la Moreneta, representació de la patrona de Catalunya.

El capellà, qui sap si decisiu amb la seva acció en les aturades de Juan Carlos una setmana després a Burgos, fonamentals per classificar-se per a les eliminatòries, decidides a favor dels gironins a Tenerife, va presentar-se als passadissos de l'estadi amb la Verge, que continua mirant als ulls dels futbolistes del Girona cada cop que surten del vestidor. Ells també se la miren, esclar. La marededeu de Montserrat va ser col·locada i beneïda amb la complicitat d'una entitat que, casualitats o no, ha vist com la vida li ha canviat de cop.

La Moreneta del Girona al costat del vestidor de Montilivi

La Moreneta del Barça, tancada en un magatzem

El Barça també té una Moreneta, disposada en una capella en el trajecte que va dels vestidors del Camp Nou a la gespa. És un clàssic veure com els turistes s'hi fan fotografies, aprofitant el tour en què poden passejar per tots els racons del recinte. Molts futbolistes hi han resat, abans de començar els partits, en les últimes dècades. Alguns també han agraït victòries en nits màgiques a l'estadi. Sobretot, quan la fe hi ha tingut un paper destacat. I s'hi feien misses abans de començar la temporada, una tradició que amb el temps es va perdre.

El club va comprar la seva figura religiosa el 1957, sota el mandat de Miró-Sans, perquè presidís la inauguració del Camp Nou. La Moreneta va estar uns mesos guardada en un magatzem, oblidada entre capses de material i papers, acumulant pols. Fins que dos penyistes que l'havien transportat en braços en aquella primera jornada a l'estadi van patir un accident i, a l'hospital, la van recordar. Van prometre que si es curaven, li farien una ofrena. Quan la van trobar, tancada en clau dins d'una habitació fosca, van moure fils per construir la capella actual, tal com va explicar Toni Closa en un magnífic reportatge al Diari Sport.

El parenostre i el posterior enuig de l'Athletic

Aquesta temporada va cridar molt l'atenció el fet que els jugadors de l'Athletic, instants abans de començar la Lliga a San Mamés contra el Reial Madrid, es posessin a resar un parenostre. És un ritual centenari que l'actual capità, Iker Muniain, ha abraçat de la mateixa manera que ho han fet els futbolistes més importants d'un club diferent. L'Athletic està molt arrelat a la seva terra i cultura. Té una identitat pròpia.

"És una tradició de càrrega simbòlica que s'ha anat transmetent i perpetuant generació rere generació, encara que avui som pocs els creients en el vestidor. Abans la gent era més religiosa del que ho són els nanos avui dia", explicava Muniain, que resa abans de tots els partits de Lliga. De fet, altres clubs encara van més lluny. L'Sporting, ara a Segona, té un capellà propi. El català Rubi, quan hi entrenava, no el deixava entrar al vestidor. Molta gent se li va tirar a sobre, sentint-se ofesa. Com es van ofendre els jugadors de l'Athletic amb la polseguera mediàtica que es va generar arran de les seves imatges, gravades perquè ara les càmeres poden entrar als vestidors, el temple dels futbolistes. Molts encara creuen que no hi han de fer res, allà dins. Però aquest és un altre tema.

stats