El darrer ball olímpic amb Simone Biles

BarcelonaAmb 24 anys, Simone Biles hauria d’escriure aquest dimarts la seva última pàgina com a esportista olímpica. Els últims mesos, la gimnasta nord-americana havia avisat que després dels Jocs de Tòquio li tocava tancar aquesta carpeta per iniciar una nova etapa d’una vida en què n'ha viscut de tots colors. Pocs cops abans una dona havia revolucionat l’esport dues vegades. La primera gràcies als seus moviments, la segona aturant-se. En la primera part de la seva obra va guanyar quatre medalles d’or a Rio de Janeiro, on va portar la gimnàstica més enllà del que cap dona havia pogut imaginar fins llavors, amb salts que ningú havia fet mai, motiu pel qual ara porten el seu cognom. Però en la segona part de l'obra, aquella en què l’escenari és Tòquio, Biles ha revolucionat l’esport aturant-se: posant per davant la salut mental. “Molta gent diu que m’he retirat, però no m’he retirat. La meva ment i el meu cos no estaven en l’estat que haurien d’estar i per això no he competit aquests dies. La gent no es fa a la idea de com pot arribar a ser de perillós en aquest esport competir quan no estàs bé”, escrivia la mateixa Biles a les xarxes socials, on no ha deixat de ser activa aquests dies, posant cors als milions de missatges de suport que ha rebut i ignorant aquells dels que es creuen capacitats per donar lliçons a una dona que ha demostrat ser més valenta que ells. 

Biles, que aspirava a guanyar cinc medalles d’or a Tòquio, va classificar-se per a sis finals en el seu debut a la cita japonesa: la final per equips, la final individual i aquelles dels quatre aparells: terra, barres paral·leles, salt de poltre i la barra d’equilibris. El dia de les eliminatòries ja se la va veure una mica nerviosa, quan no va acabar de controlar dos salts en l’exercici de terra. Un exercici en què salta més ràpidament i més amunt que les seves rivals. Però, a diferència dels últims anys, no va saber frenar a temps. Biles no se sentia còmoda. I quan va arribar la primera final, la que es feia per equips, va decidir aturar-se després de saltar un sol cop. I el món va aturar-se, quan ella va aturar-se. La dona que havia de ser el gran nom propi dels Jocs de Tòquio era notícia per una raó i ben diferent, per la seva salut mental. Des de llavors, Biles no s’ha perdut cap sessió d’entrenament. I cada dia ha aparegut per animar les seves companyes a les graderies del flamant Centre de Gimnàstica d’Ariake, el modern pavelló aixecat en una zona d’illes guanyades al mar de Tòquio. De fet, la campiona de l’exercici de terra, Jade Carey, va explicar que havia estat clau “els consells de la Simone” just abans d’actuar.

Biles va renunciar a totes les finals, fins a l'última. Ahir la Federació de Gimnàstica dels Estats Units va anunciar que participaria en l'última final del programa femení, la de la barra d’equilibris (10.50 h / TV1), al costat de la campiona del concurs individual, la jove de 18 anys Sunisa Lee. “És un exercici en què potser se sentirà més còmoda perquè s’han de fer menys salts”, explica l’exgimnasta Gervasio Deferr. A les eliminatòries de classificació el seu salt més difícil en aquest aparell era un doble gir a l’aire que podria modificar si cal. “És una barra de 10 centímetres d’ample. I un cop ets a dalt, sembla encara més estreta. Costa molt mantenir l’equilibri”, afegeix Deferr.

Curiosament, l’única final en què Biles participarà serà en un dels aparells on el 2016 no va aconseguir guanyar. Malgrat que va ser la millor a la fase de classificació, una petita errada la va deixar amb la medalla de bronze, per darrere de la neerlandesa Sanne Wevers i la nord-americana Laurie Hernandez. En aquest cas, va aconseguir la setena millor marca, lluny de les xineses Guan Chenchen i Tang Xijing, i de la seva amiga Sunisa Lee.  Un retorn significatiu, a un aparell on té una espina guanyada. On més que defensar el títol, el pot guanyar.

Se'n sap poc, de com està en realitat Biles. Només s’ha pogut saber que aquests dies ha entrenat amb una piscina plena d’escuma a sota per no fer-se mal, rodejada pels membres de la Federació que l’han acompanyat. Noves cares en una Federació que no va saber protegir-la ni a ella ni a les seves companyes quan el metge Larry Nassar va abusar d’elles.

Aquest hauria de ser el seu darrer ball a uns Jocs, tot i que ha admès que podria ser a París el 2024 només en salt de poltre comm a homenatge als seus entrenadores francesos, Cecile i Laurent Landi. Però si aquest dimarts Biles s'acomiada dels Jocs, ho farà fidel a l’esperit olímpic, en què l’important és participar. Potser no guanyarà medalla, però la lliçó que ens deixa és més important: que cal demanar ajuda quan per dins saps que no estàs bé. Sempre és millor que fingir i fer-te mal.