Jordi Moix: “No demanem un acte de fe als socis”

El vicepresident Jordi Moix (Barcelona, 1969) sempre ha estat lligat al món immobiliari i urbanístic. Directiu responsable de patrimoni entre els anys 2003 i 2005, actualment és un dels encarregats de treballar en el projecte Espai Barça, que serà votat en referèndum el 5 d’abril.

Dins de la junta hi ha optimisme al voltant del futur de l’estadi... Afecta el triomf contra el City?

Quan el soci opina sobre temes de propietat, sap diferenciar-ho de la marxa esportiva de l’equip. El fet que una decisió tan important es decideixi per sufragi universal s’està rebent positivament.

Al final què votaran els socis?

La façana i la solució tècnica de la coberta, i els muntants de la coberta, la distribució dels elements... això és feina de l’arquitecte. El que nosaltres hem fet és un model conceptual. Els arquitectes tenen molta feina a fer. Ells sempre demanen: “Què vols?” Si tens una proposta indefinida, has d’anar concretant a mesura que avança el projecte. Això ja ho hem fet.

Molts ressalten que no es vota una maqueta final...

Quan una família es planteja fer una casa, abans d’encarregar-ho a l’arquitecte, decideix què és el que busquen amb aquesta decisió, quantes habitacions tindrà, si es vol un jardí gran i quants diners es gastarà. Quan això està definit, llavors agafes un arquitecte i l’hi planteges; no vas a l’arquitecte, li demanes el projecte i després decideixes si ho fas. Seria començar la casa al revés.

Seguint amb la metàfora, la família sempre està a temps de canviar els plànols, però el soci no...

El soci decideix el programa funcional del que vol fer. En canvi, pel que fa al component de la façana particular o la solució de la coberta, l’adient és fer-ho amb un jurat independent, en què participaran el club, el Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, l’Ajuntament i altres entitats representatives. Fer-ho amb el sufragi universal em sembla que no és proporcionat. Si es decidissin tots els components tècnics i de costos específics sobre diferents propostes, el soci no tindria prou elements de judici per prendre aquesta decisió. El que no havia fet mai el Barça, ni amb el Barça 2000 ni amb el projecte Foster, va ser aquesta definició funcional, sinó que es va adjudicar directament una proposta.

Demanen un acte de fe als socis?

El fet que es compti amb el sufragi universal és el millor control perquè això es faci. Hi ha set o vuit punts concrets en el referèndum -fer el nou estadi, fer el nou Palau, fer el Miniestadi, l’Espai Barça-, i aquesta concreció és a la qual donarà suport el soci en el referèndum, lligada a una limitació econòmica màxima i finançada a una estructura que no impliqui derrames per al soci. Això no és un acte de fe.

Quina és la principal por que els transmeten els socis sobre aquest projecte?

La pregunta que surt més sovint fa referència a la inversió que implica aquesta operació, els 600 milions d’euros. Però fer parlar el soci en referèndum és un mandat molt clar que l’execució ha de ser en aquests paràmetres. És una preocupació lògica, perquè el soci vol que el club segueixi invertint en l’equip.

Com evitaran que no es dispari el pressupost?

Els controls perquè això no passi són quatre: el primer és el mateix referèndum; el segon, tenir el programa funcional completament definit quan es faci el concurs per trobar arquitecte, cosa que tenim i encara afinarem més; el tercer és un precontrol de costos, ja que agafarem una enginyeria internacional que ha participat en construcció d’estadis i una de local que hagi participat en les grans infraestructures de la ciutat -com pot ser el port o l’aeroport- i ens farà un predimensionament de costos, i el quart, al moment d’adjudicar l’obra, no agafar l’opció més barata perquè sí, sinó avaluar com han comptat totes les partides. Per la dimensió de l’obra que estem preveient, és possible que s’adjudiqui a més d’una empresa. Així diversifiques el risc, i a totes se’ls demanarà una assegurança que cobreixi l’eventual risc que se’ls disparin els costos.

Descarta un cas com el del canal de Panamà, doncs?

A les obres del canal de Panamà l’adjudicació va ser un 30% per sota de la mitjana de la resta de propostes. Això no s’ha de fer. Es parla més de les obres amb desviaments que no pas de les que s’executen correctament, i al Barça tenim exemples sense desviaments. La Ciutat Esportiva va costar 80 milions d’euros. L’any 1982 l’ampliació del Camp Nou va costar 600 milions de pessetes i tampoc es va desviar.

El pressupost està inflat? A la baixa?

Per a la façana hem previst 50 milions; per a la coberta 60. Si volem una façana que pugui ser una icona de la ciutat, sense que sigui un luxe excessiu, amb aquesta quantitat es pot dur a terme. No volíem tenir una xifra que limités el projecte arquitectònic, però volíem saber fins a quin nivell econòmic podíem finançar-ho.

Els 600 milions són una previsió a l’alça, doncs.

No a l’alça, és un pressupost que podem assumir financerament i alhora és prou generós perquè pugui tenir la consistència prevista. A més, hem posat un percentatge d’imprevistos, de coixí, de coses no previstes: un 10% del cost previst, destinat a coses que es definiran més endavant. Normalment no acostuma a passar més d’un 5%; vam posar un 10% per curar-nos en salut per si hi ha elements que no s’han tingut en compte ara.

¿Pot garantir que les obres no afectaran els abonats?

La filosofia és aprofitar els mesos d’estiu per fer transformacions que afecten els seients, i la part interior fer-la durant l’hivern. Si fos la primera vegada que es plantegés una cosa així, tindria dubtes, però ja s’ha fet en altres instal·lacions, com l’estadi del Manchester United i el mateix Santiago Bernabéu. Al mateix Camp Nou, l’any 1979 la moguda constructiva va ser espectacular i no vam deixar de jugar. De molèsties, n’hi haurà, com ara canalitzacions per accedir a les localitats, però es podrà fer sense deixar de jugar.

Seguim amb les garanties. ¿La butxaca del soci no se’n ressentirà?

El pla econòmic està fet perquè les tarifes d’abonaments es mantinguin.

¿Les millors condicions que s’oferiran no faran que augmentin els preus?

La xifra global serà la que tenim ara. Hi haurà petits ajustos en tots els seients. Però es tindrà en compte les localitzacions dels gols, laterals i tribunes, on són i d’on vénen. Per tant, la concreció general serà amb els nivells que tenim actualment.

Expliqui’s. ¿Els abonaments pujarien?

Les variacions principals en els preus seran opcionals. Si vols accedir a més serveis, com per exemple a un servei de restauració, i haurà un increment de l’abonament. Pel que hem estudiat, uns 2.000 abonats més voldran accedir a més serveis.

¿Algú haurà de pagar més per mantenir la seva ubicació?

No. Els serveis seran a la part interior de l’estadi, els distribuirem en distàncies equilibrades en funció de les demandes, i, a més, serà opcional accedir-hi.

¿El Barça serà el club que més ingressarà amb el nou estadi?

No, estarem en el mateix nivell que els principals rivals.

¿Tenen propostes d’empreses per posar nom a l’estadi?

Comença a haver-hi preguntes i moviments. Sí que hi ha un interès sobre el que proposem, però com que queda temps perquè s’executi no hem avançat propostes en aquest sentit.

¿Té la sensació que, en altres clubs, tirar endavant un projecte així és molt més senzill?

Al Barça és més complex, però és una de les nostres singularitats. Per poder competir amb aquests clubs de propietat individual, cal fer un pas. Tenim els actius: els terrenys en un lloc incomparable, ja que ningú té 20 hectàrees en una ciutat com Barcelona, i ens falta el nou estadi.

Per què posen tant èmfasi en les virtuts de les Corts, si fins fa poc es plantejaven també marxar a la Diagonal?

L’únic que descartàvem era sortir de la ciutat, ja que un terç dels propietaris viuen als voltants del Camp Nou, i la centralitat no es volia perdre. A partir d’aquí es van obrir totes les possibilitats, i la ciutat va dir que hi havia aquesta alternativa possible. Vam dir: “Comparem els avantatges i inconvenients de cada opció”. Vam descartar 6 opcions i ens vam quedar amb les dos millors propostes. També vam tenir en compte les prioritats de la massa social, amb unes enquestes que vam fer amb els abonats, i un input que vam rebre és que hi havia una preferència majoritària de seguir a l’emplaçament actual.

¿Rosell volia un estadi nou i per això van estudiar fins al final l’opció de la Diagonal?

Això ho he sentit i vull aclarir que el president Rosell va marcar la pauta des de l’inici de preveure-ho tot. Volia consolidar la inversió patrimonial. A partir d’aquí jo mateix vaig liderar l’equip de treball, sense cap tipus de limitació.

El president de l’Eurolliga de bàsquet, Jordi Bertomeu, va dir a l’ARA que el Palau no pot aguantar 5 anys més.

Durant tot aquest procés hem estat parlant amb l’Eurolliga. Descartem jugar al Palau Sant Jordi. Abans triaríem jugar-nos la classificació a la pista i no entrar a l’Eurolliga de manera automàtica com preveu la normativa. Però entenem que podem trobar un espai de comprensió parlant amb ells.