Avegades, quan no ets on toca, passen coses desagradables. Ahir, després del 4 a 0 de l'anada, era un partit perquè es foguegessin els Bartra, Sergi Roberto, Tello i altres jugadors que encara han de menjar moltes sopes. Adama Traoré, posem per cas, havia fet mèrits per jugar a l'extrem dret en una eliminatòria més que sentenciada en tot moment per més que els locutors d'Antena 3 insistissin a recordar la gesta del Getafe contra el Barça del mes de gener del 2007. Però ahir Martino havia decidit regalar bones audiències a les dues cadenes que donaven el partit en obert i va decidir fer jugar, d'entrada, Messi i Neymar. El que segurament hauria d'haver decidit al Calderón ho va fer al Coliseum Alfonso Pérez Muñoz en l'últim partit intranscendent que li quedava al Barça en tota la temporada. Que Neymar es lesionés no és culpa de l'entrenador. Gens ni mica. Mala sort. Un accident. La gespa estava tova, alta i amb fang a la segona capa, i al davanter brasiler, que havia demostrat una bona entesa amb Messi, se li va quedar la cama enrere en un regat impossible. Avui estem tots creuant els dits perquè la beina dels tendons peroneals no s'hagi trencat i Neymar s'estalviï entrar a la sala d'operacions. Esperem el diagnòstic definitiu amb ànsia.
Els 700 de Xavi
Messi -deixeu-m'ho dir- tampoc no hauria d'haver jugat. O, si es tractava de suar minuts i d'agafar ritme, tampoc no calia que estigués tot el partit al camp, encara que ens regalés el que serà, possiblement, el millor gol de la gala FIFA del 2014. En una setmana que havia de ser de recuperació, el millor futbolista del món li ha marcat, a Jordi Codina, quatre gols amb la mateixa cama. I això que el bon porter va impedir, ahir, que Messi marqués un hat trick allà on Pedro ens en va regalar un en només vuit minuts. Tampoc calia que, amb un total de 6 a 0, Xavi Hernández hagués de disputar els minuts de les escombraries d'uns vuitens de final que estaven solucionats abans d'agafar el pont aeri. Complir el partit 700 amb el Barça mereixia un rival, un estadi i una competició millors. Però Martino ho va decidir així, i s'ha de dir, a favor d'aquest mister savi, humil i discret, que el Barça va jugar un partit dels que fan mandra amb la intensitat d'un duel de Lliga. I, posats a buscar més coses positives, s'ha de dir que a aquest Barça encara ningú no li ha marcat un gol el 2014. I ja són quatre partits. La millor notícia, a mitja temporada, a part de la trajectòria en les tres competicions, és que l'equip ha recuperat la identitat, la solidesa i el caràcter que s'havia esvaït en l'última primavera.
