Lluitar sobre la gespa per perdre als despatxos

Barcelona“La transferència no ha arribat a temps. Hem demanat una moratòria a la comissió mixta [de la Reial Federació Espanyola de Futbol i de l’Associació de Futbolistes Espanyols] de quatre dies per poder pagar el deute”. Van ser les paraules del president del Gavà, Manuel Maniega, en una roda de premsa fatídica el 30 de juny, l’últim dia per fer front als 54.000 euros per impagaments a jugadors que té el club i mantenir-se a Segona B. Era el primer anunci d’un final tràgic. Tot i salvar la categoria a dues jornades per al final suant damunt la gespa, el Gavà pateix, per primer cop en la seva història, un descens als despatxos.

A falta del comunicat definitiu de la RFEF, el Peralada -ahir va anunciar que ha pagat els 133.000 euros que val la plaça vacant- ocuparà el lloc a 2a B que han perdut els del Baix Llobregat. El dilluns 3 de juliol, la RFEF ja va confirmar el descens. La moratòria demanada per Maniega ha quedat en paper mullat. La cronologia ha sigut diabòlica. El president del Gavà va explicar que l’empresa Huno, de l’argentí Hugo Grgona, que tenia cedida la gestió econòmica del club, havia fet una transferència des de l’estranger datada el 21 de juny que havia d’arribar el 29. Això no va succeir. Maniega ho va atribuir a “un retard inesperat en el procés de la gestió de la transferència” i assegura que va presentar la documentació a la RFEF, un últim intent inútil.

El capítol final, un “malson”

El descens per impagaments és el capítol dramàtic que posa punt final al thriller que ha viscut el Gavà l’any del seu retorn a 2a B. “Els impagaments va començar des del primer mes. Un company gairebé és desallotjat d’un pis que li havia cedit el club. Hem hagut de gestionar nosaltres les nòmines, pagar dietes en desplaçaments, entrenar-nos a la platja... Ho hem superat fent pinya jugadors i cos tècnic, perquè la directiva ens ha tingut abandonats. Hauria de dimitir. En deu anys mai havia viscut un malson així”, explica a l’ARA un dels excapitans del Gavà, Sascha Andreu.

No és menys preocupant el cas que va viure l’entrenador argentí Óscar Mena. Fitxat de l’Alcorcón B després de cinc partits, va haver de viure com l’entrenador a qui venia a substituir, Juanma Pons, s’adonava que havia sigut acomiadat per l’anunci que havia fet el club madrileny desitjant-li sort a Mena al Gavà. L’argentí no es va poder asseure a la banqueta fins a la jornada 15, quan es va tramitar la liquidació a Pons. Afirma que encara se li deuen “sis mensualitats” a ell i al seu cos tècnic, que té “el compromís” de Maniega i que no ha denunciat el club, de moment, “perquè prou problemes té”. Titlla de surrealista el descens després del “patiment” i del “compromís” dels jugadors.

El mateix opina l’agent de futbolistes Mario Barri, que amb quatre jugadors representats al Gavà s’hi va interessar confiant que el club estava en un procés per convertir-se en societat anònima esportiva. Fa tres setmanes que ha abandonat el Gavà davant la “inexistència d’aquest procés” i afirma: “El club sabia que ens podia contactar per pagar el deute si ens cedia la gestió econòmica i esportiva”. Lamenta el descens després d’haver-se “implicat personalment i econòmicament [va arribar al club amb un grup inversor que va aportar certa estabilitat]”. Lluís Santos, directiu fins a l’octubre, forma part d’un grup de 14 socis que exploren tres vies per reclamar la dimissió de la junta. “Estem optant per la pressió però, si no, hi ha l’opció d’una moció de censura o un procés judicial. Fa falta un canvi”, explica.

Promeses irreals

L’exemple del Gavà no és un cas aïllat a 2a B. El Deportivo Boiro gallec i el Palencia també han perdut la categoria per impagaments. Excepte en la temporada 2014/15, des de la creació de 2a B el 1988 sempre hi hagut descensos per impagaments.

El president de la comissió d’economia i finances de l’esport del Col·legi d’Economistes de Catalunya, José María Gay de Liébana, valora alguns dels motius de les penúries econòmiques de la 2a B. “És una categoria d’on és molt difícil sortir. Té uns ingressos molt allunyats de Primera i Segona. Arran de la crisi immobiliària, els patrocinis regionals i les ajudes públiques han disminuït molt. A més, ara les empreses prefereixen ser el tercer o quart patrocinador d’un equip gran, en lloc del primer d’un més de més modest”. Valora que una solució podria ser fer la 2a B “més amateur”. També lamenta que “es prometin quantitats a jugadors que són impossibles”.

A tots aquests factors se sumen compromisos amb grups inversors que no quallen i gestions allunyades de la realitat anhelant ascensos que no arriben i que desestabilitzen els equips. El Gavà és l’última víctima de l’infern de 2a B.