WATERPOLO

Dídac Cobacho: "La idea és afegir algunes peces al bloc de la gent de la casa per ser més competitius"

El CN Terrassa, de la mà del seu màxim responsable, està remodelant les dues plantilles de waterpolo

Dídac Cobacho (Terrassa, 1978) és el màxim responsable de la secció de waterpolo del Club Natació Terrassa i l'entrenador del primer equip masculí. L'egarenc, que acumula vint anys a l'entitat, està remodelant les plantilles femenina i masculina sense perdre l'essència del club. Noves incorporacions, plenes de qualitat i experiència, es combinen amb la il·lusió i la humilitat dels waterpolistes de la casa. Camí de la seva cinquena temporada al capdavant de l'equip masculí, Cobacho creu que ha arribat l'hora d'escalar posicions i acostar-se als títols.

El CN Terrassa es troba en un procés de remodelació dels seus dos equips professionals de waterpolo. Primer el femení, de Xavi Pérez. 

En el cas de les noies, en què fem el gran salt, hem intentat aportar un plus de qualitat per guanyar competitivitat a l'aigua. Un dels noms importants és el de Paula Leitón. Una jugadora de la casa, que va marxar al CN Sabadell per créixer, ens va dir que creia que havia arribat el moment de tornar. Nosaltres, quan vam saber que podíem aconseguir el seu fitxatge, vam decidir envoltar-la d'altres jugadores amb talent, com és el cas de l'Olga, la Pili o la Bea. Són jugadores de talla internacional que ens poden ajudar a fer aquest salt que portem anys perseguint. A part, teníem la sensació que tard o d'hora ens arribaria aquest moment i volem aprofitar-lo. Hi havia molts senyals que ens feien presagiar aquest canvi: la massa social del club i la importància del waterpolo d'aquí per tot Espanya n'eren alguns.

El teus jugadors: l’equip masculí.

El tema dels nois és una mica diferent. Estem continuant el mateix projecte que portem anys afiançant i treballant i que ens ha portat a estar entre els quatre primers d'Espanya. L'objectiu és, dins de les nostres possibilitats i tenint clar que és molt complicat poder competir contra l'Atlètic Barceloneta, intentar jugar el màxim nombre de finals possible a escala nacional. Pel que fa a Europa, volem veure fins on som capaços d'arribar. De moment, ens estem quedem encallats en els quarts de final de la Champions i en els quarts de final de la Copa d'Europa, però continuem agafant peces per afinar el nostre projecte.

Què creus que acaba de convèncer els jugadors que fitxen pel CN Terrassa?

Veuen que som un club familiar. Això és Terrassa, i tot queda entre nosaltres. Tots parlem el mateix idioma esportiu i això és molt important per atraure els jugadors. Socialment, tots els esportistes que venen estan molt a gust, ja que el waterpolo és molt important i la gent els reconeix pel carrer. Esportivament, esclar, som un club competitiu i que té les coses clares. A més, any rere any estem apostant per la secció i estem demostrant aquesta ambició per seguir creixent. Això també atrau les jugadores de fora.

Per tant, l'essència és intocable.

Exacte. No la perdem mai, és el que necessitem. Som un club de planter, amb una gran massa social al darrere i una de les nostres feines és anar nodrint els primers equips amb gent formada a les nostres piscines. El bloc de la gent de la casa ha de rebre petits 'inputs' de jugadors i jugadores de fora per anar fent salts de nivell.

La gran revolució l'ha patit el conjunt femení. En què us heu fixat per poder incorporar noves jugadores?

Ens fixem en els nostres punts dèbils, en el que ens falta. Lògicament, una de les coses que aquest any hem notat que calia millorar era la posició de boia. En les temporades 2015-16 i 2016-17 vam comptar amb la Sierra Smiley, una jugadora nord-americana amb un gran talent que va marxar ara ja farà un any de retorn al seu país. I aquest any sí que hem vist que calia reforçar aquesta parcel·la del joc, i crec que no hi ha millor fitxatge que el de la Paula Leitón. Aquesta temporada també és veritat que ens ha faltat una mica de gol, sobretot en partits importants, i confiem que les incorporacions de la Bea, la Pili i l’Olga ens donin aquest encert de cara a porteria. 

En relació als fitxatges, un total de tres provenen del CN Sabadell. És una arma de doble fil per debilitar el màxim rival?

No, ni molt menys. Ho hem fet per afinitat. El món del waterpolo és molt petit, 12 equips a la lliga masculina i 10 a la femenina, i quan anem a fitxar algú ens posem en contacte amb l'entrenador. El motiu és simple: nosaltres, per una qüestió de recursos econòmics, només podem anar a fitxar a quatre clubs. No debilitem el rival, ja que som conscients que es podran reforçar amb molta facilitat. La Paula és de Terrassa i la Bea de Rubí. Són jugadores que viuen a prop de Terrassa i les tenim aquí al costat. Vist això, nosaltres estudiem cada cas i els fem una proposta d'un projecte que sembla que, de moment, és il·lusionant.

Quatre incorporacions de gran nivell. Què us aporten esportivament?

Sobretot ens ajuden a fer un salt de qualitat. En els últims anys, la millor classificació a la Lliga Preemat femenina ha sigut la cinquena plaça, i ara volem fer un pas endavant. Creiem que ha arribat el moment de començar a estar entre les tres millors, i podem anar a Europa. El nostre objectiu és aquest.

Víctor Gutiérrez, la solució a la falta de gol de l'equip masculí?

No ben bé. El meu estil és treballar més la defensa que l’atac. Aleshores, hem decidit incorporar el Víctor perquè sí que tenim una sèrie de necessitats que considerem que s’han de cobrir. El seu fitxatge és curiós, ja que nosaltres ens assabentem que ell vol marxar del Real Canoe en una entrevista que es publica al diari i, a partir d’aquí, ens comencem a moure per portar-lo cap a Terrassa. En aquest sentit, sí que ens aporta molt de gol, un aspecte que potser sí que hem trobat a faltar en els ‘play-off’ de la Lliga, en els quals sí que hem provocat moltes expulsions, però ens ha costat anotar. 

El curs que ve serà el teu catorzè en l’estructura del primer equip. Com ha canviat tot plegat?

No ha canviat gaire. Jo soc d’aquí de tota la vida i, des del meu primer dia, la forma de treballar en totes les categories ha sigut la mateixa. Des d’un inici, sempre hem donat molta importància a les categories inferiors del club, fins al punt que desenvolupem una estructura de club o una altra segons necessiti la base. Volem que sigui el clar reflex del primer equip. 

Les categories inferiors, el cor del club. 

Hi donem molta importància i som conscients que cal millorar en molts aspectes, sobretot després de la temporada que hem fet en categories de formació. Nosaltres som de Terrassa i els primers equips els hem de nodrir amb la gent de la casa que tingui el nivell per poder competir entre els quatre primers. La nostra intenció, any rere any, és que la columna vertebral sigui terrassenca i s'hi afegeixin algunes peces de fora per poder construir un equip molt competitiu. 

Els valors del CN Terrassa. 

Sempre transmetem el valor de la humilitat i, sobretot, el de saber competir. Han de ser jugadors que tinguin ganes de guanyar. Han de ser jugadors disposats a perdre finals. Han de ser jugadors que tinguin consciència de qui representen en cada moment.

Per a tu, què significa veure com creixen i com triomfen els jugadors de la base?

És un orgull immens. Jo he tingut una gran sort amb la generació del 98. Vam coincidir quatre anys i després vam fer el salt al primer equip i estem compartint molts moments. Ara mateix, gràcies a ells, jo puc ser on soc. El meu ascens al primer equip, un cop l’antic tècnic va decidir marxar, va anar acompanyat de tot aquest grup de jugadors. I això va ser un factor que la directiva va tenir molt en compte, ja que representava un ascens conjunt i, per tant, ens asseguràvem un bon ambient de treball i una bona connexió a la piscina. En el meu primer any, que teníem l’objectiu de no baixar, vam quedar quarts i vam fer un molt bon paper entre els millors. 

Com és el Dídac Cobacho entrenador?

A mi m’agrada el joc ràpid, ple de velocitat i contraatacs. Soc d’aquells entrenadors que defensen la idea d’acabar els atacs de forma ràpida, sense allargar gaire les possessions. Prefereixo que hi hagi molts atacs, intentar generar molt per donar-li molta velocitat al joc. Més que res, intento transmetre aquests criteris perquè és el joc que a mi m’agrada veure com a espectador. Gaudeixo amb un partit de waterpolo dinàmic i amb molt ritme. 

És el moment de desbancar l’Atlètic Barceloneta?

No, encara no. 

Creus que arribarà?

Estem treballant, però el Barceloneta no frena. Som conscients que hi ha molts anys de diferència. Ara mateix, no estem a la seva altura ni ens hi estem acostant. Ens queden anys per poder competir de tu a tu pels títols importants. També sabem que, a un sol partit, poden passar moltes coses i pot ser que ens surti tot bé, però és molt complicat. 

Els objectius que us marqueu: pressió o motivació?

Motivació, no tenim l’obligació de guanyar i això ens genera una gran motivació. Quan acaba cada temporada ja pensem en la següent i en intentar millorar els aspectes que et puguin portar a guanyar l’Atlètic Barceloneta. La motivació per competir de la millor manera en el nostre bloc de rivals. 

Més continguts de