Ludovic Fabregas: “Els números no importen: el Barça és el millor club del món”

BarcelonaLudovic Fabregas (1996, Perpinyà) és un d’aquell esportistes que només saben competir al màxim. Ha après a esprémer el moment després de deixar enrere una trombosi que el va deixar KO quatre mesos. El francès d’origen català del Montpeller és, amb 21 anys, el pivot amb més projecció del món. A partir de l’estiu continuarà creixent al Barça Lassa d’handbol. Avui es farà fort als sis metres del líder de la Lliga francesa per enfrontar-se -irònicament- als blaugranes en l’anada dels vuitens de la Lliga de Campions (17.00 h, Esport3).

¿Té sentit parlar de favorits en una eliminatòria de tant nivell?

Tinc clar que no som favorits perquè el Barça és un gran equip. I perquè són favorits, vaja, ells són una superpotència d’Europa.

Per què? Les dades parlen d’un Montpeller treballat i en ratxa.

És veritat que estem fent una gran temporada a la Lliga, les Copes i la trajectòria a la Champions. Però arriba un moment en què els números no importen: el Barça és el millor club del món.

És una qüestió de pressupost?

La clau és l’experiència. Les eliminatòries són partits que no tenen res a veure amb les fases de grups. Aquí el Barça té molta experiència, i és vital.

No se’l pot guanyar?

Parlem d’una eliminatòria, amb anada i tornada. Podem dir que serà molt difícil eliminar-lo, perquè estàs obligat a signar dues grans actuacions. Hem de fer el nostre handbol i rendir davant la nostra afició per mantenir les opcions de classificar-nos a Barcelona.

Volia evitar l’emparellament?

No. Estem contents de jugar contra els blaugranes. Els jugadors sempre volem enfrontar-nos als millors. És una bona oportunitat per veure quin és el nivell del grup i per confirmar que hem fet un pas endavant. La Champions ens dirà on som, si podem competir contra els principals favorits. En tinc moltes ganes, estic concentrat.

¿Sortir d’una lesió l’esperona encara més? Diu que va ser una etapa moralment dura.

Van ser moments difícils. Em van detectar la trombosi i els metges em van dir moltes coses. No sabíem si podria tornar als tres, quatre, cinc o sis mesos. El diagnòstic va ser molt complicat perquè el problema era de salut, no el típic mal físic. Hi va haver un component mental en el moment de recuperar-me i estar de baixa. Ara forma part del passat. Soc feliç perquè puc ser damunt el parquet, ajudant els meus companys i competint al màxim nivell. Vull disfrutar, fer grans partits.

D’aquí uns mesos ho podrà fer vestit de blaugrana.

Tinc moltes ganes de jugar al Barça l’any vinent.

Pensa en la nova etapa?

De moment no. Estic molt concentrat en la temporada del Montpeller. Després ja tindré temps de centrar-me en els canvis. És veritat que els vuitens de final m’ajudaran a descobrir una mica més el Palau.

Per què va escollir el Barça?

Tenia tres propostes damunt la taula. La blaugrana era la millor solució per continuar creixent. I m’oferia la possibilitat de viure una experiència humana nova, al costat de la meva família, a la terra dels meus avis. Crec que serà més fàcil comunicar-me en espanyol que en alemany [riu]. Conèixer la cultura catalana ho fa més fàcil.

No se li pot dir que no al Barça?

Que el Barça et truqui és un premi. És una oportunitat enorme per guanyar la Champions.

¿Tenir definit el futur des de fa mesos ha sigut una distracció?

A mi, de fet, això m’ha tranquil·litzat. Quan vaig prendre la decisió de canviar de club vaig parlar amb el Montpeller i em van entendre. Tots estàvem d’acord que havíem de lluitar fins a l’últim partit.

I Xavi Pascual, què et va dir?

Em va transmetre confiança des del primer moment. Crec que podré treballar bé amb ell. Podem fer grans coses. L’objectiu és guanyar-ho tot. No és fàcil, però al Barça tot és possible. Ja m’ho han dit els jugadors francesos del vestidor.

¿Les expectatives que ha generat el pressionen?

Em dedico a treballar. Tinc condicions i ganes. Estic content de poder entrenar-me amb alguns dels millors jugadors del món al club i a la selecció. És una sort poder aprendre d’ells. Els rivals també et fan progressar. Jo em fixo molt en Julen Aguinagalde, per exemple.