HANDBOL

Un nou mètode per guanyar la Champions

El Barça d'handbol debuta a Europa amb cares noves i un estil de joc modernitzat

"L'objectiu és la Lliga de Campions". El Barça Lassa d'handbol no se n'amaga. La secció viu per la 'final four' de Colònia i pel títol continental. És el gran objectiu de directius i banqueta. Un repte obligat, "mai una obsessió", matisen fonts blaugranes a l'ARA. Sigui quin sigui el seu discurs, el club fa dos anys que treballa per detectar els punts febles de la plantilla i minimitzar-los. Calia recuperar el gen competitiu amb les noves regles del joc.

Des de la Ciutat Esportiva han entès que l'èxit passa per adaptar-se a l'estil que marca l'handbol mundial: més quilos, més centímetres, més defensa i menys possessions llargues. Millor o pitjor, més o menys plàstic, aquest és el nou joc. La mutació ha sigut lenta però constant, i deixa poc marge per a les decisions, amb el prototip del jugador cada vegada més físic. El Barça ha decidit no ser una excepció i ha fet evolucionar el seu ADN. La circulació de la pilota continuarà sent innegociable, com va comentar fa uns dies Raúl Entrerríos, però hi haurà matisos molt importants.

La pretemporada i els primers partits oficials (amb dos títols) demostren que l'aposta del Barça és guanyadora. El debut continental d'avui a la pista del Rhein-Neckar Löwen (19 h, Esport3) serà el seu primer gran examen. La direcció esportiva ha defensat bé l'estratègia amb els fitxatges i la creació d'un fons d'armari més sòlid (Casper Mortensen, Ludovic Fàbregas, Thiagus Petrus, Gilberto Duarte i el porter danès Kevin Möller). Les característiques dels jugadors encaixen en el projecte. Com a mínim, hi ha una coherència. Són peces que fan que el canvi sigui possible i eficaç. A l'ARA l'analitzem, línia per línia.

Una defensa més agressiva

L'equip necessitava en primer lloc apuntalar la seva defensa. La temporada passada va encaixar una mitjana de 27 gols per jornada de Lliga de Campions (un total de 433). Estar en la forquilla de 25-30 dianes en contra obre en excés el partit. No hi ha control. El Barça només va ser capaç de deixar la seva porteria en 24 gols o menys en 3 enfrontaments continentals (Kristianstad i Zagreb, per partida doble). Les xifres no són alarmants, però sí que denoten una manca de contundència. 

Xavi Pascual va posar l'accent en el rendiment en camp propi i aquest mercat estival ha construït la que serà la nova parella de tercers: Thiagos Petrus-Ludovic Fàbregas. Era pràcticament una obligació. La marxa de Viran Morros al París Saint-Germain i el baix nivell de Kamil Syprzak deixaven l'equip orfe de referents defensius, més enllà de Cedric Sorhaindo, ja amb 34 anys. L'arribada del francès i del brasiler arrodoneix el sistema 6:0, modernitzat.

Ara és més profund gràcies a la tendència de pujar a 9-10 metres de Fàbregas. Potser és excessivament expeditiu, però ho compensa amb intel·ligència i contundència. Si hi va, la pilota s'atura. Petrus entén els moviments del seu company i s'encarrega de cobrir-li les espatlles, literalment. El primera línia intenta evitar que el pivot llisqui i ocupi l'espai lliure. És un moviment en cadena, de futbolí: si una peça puja, l'altra baixa, i viceversa. El Barça és més mòbil i més agressiu. Vol recuperar la pilota, fer bona la filosofia d''atacar l'atac'.

El Barça adapta el seu 6:0 al nou handbol: evitar els especialistes, alimentar la mobilitat i l'anticipació

Els segons hauran d'estar endollats perquè rebran menys ajudes si els centrals defensius amplien el seu rang de desplaçaments. Els errors individuals seran més evidents. Aquí hauran de millorar Pálmarsson i Andersson. Tots dos són grans jugadors que han de fer un pas endavant. Han de créixer quan no tenen la pilota, especialment en els un contra un. Ara tothom ha d'atacar i de defensar. És un altre dels punts clau del nou llibre d'estil. Eliminar la figura dels especialistes –com ho era Viran Morros– et permet córrer, sumar gols fàcils en transició i aconseguir que la defensa rival no s'organitzi.

Petrus no ha de disputar minuts en atac, però és un lateral contrastat, amb bon xut exterior i facilitat per trepitjar els set-vuit metres amb poques passes. La premissa és córrer i guanyar en verticalitat, a partir de la recuperació de pilota, d'una aturada del porter (com a la fotografia) o de la sacada ràpida del mig del camp. Si no hi ha encert en la primera onada, pots forçar-ne una segona, que sempre serà millor que haver de jugar el sis contra sis aturat. Pascual ha modificat l'habitual inici d'atac, amb la pilota a la cantonada, canvis de posició i encreuaments entre la primera línia. O fer 'llarga', amb l'extrem a doble pivot des de la zona contrària on l'equip té la possessió. S'ha d'intentar arribar a l'altra àrea en el mínim de passades possibles.

Aprendre a anticipar-se

Els extrems tenen aquí una quota de protagonisme. Els blaugranes sempre han sigut un equip molt ràpid. La capacitat de Gonzalo Pérez de Vargas de fer passades llargues és un tret característic més del joc. Aquest curs serà encara més habitual. Els jugadors de la cantonada han d'anticipar-se al llançament rival. És un moviment tan senzill com difícil de mecanitzar. L'extrem, com un corredor de distàncies curtes, ha d'interioritzar l'estímul d'arrencar quan l'acció defensiva està a punt d'acabar-se.

Quan un oponent salta i es prepara per buscar porteria, Aitor Ariño, Casper Mortensen, Aleix Gómez, Yanis Lenne i Víctor Tomàs han d'iniciar la carrera. Amb sentit comú, assegurant que l'equip pugui quedar-se un hipotètic rebot (clau que els laterals cobreixin la seva parcel·la de parquet). Poder creuar la línia del mig del camp un segon abans que l'altre equip és la diferència entre tenir una situació clara de gol i un contraatac que pot morir amb una falta tàctica.

El Barça té recursos per jugar ràpid i organitzat. Raúl Entrerríos seguirà fent que les combinacions siguin més continuades, que hi hagi més paciència i tendència per jugar amb el pivot. Pálmarsson també, amb el matís de tenir més i millor xut exterior. Andersson serà un central en funcions per sumar pólvora. El seu binomi amb N'Guessan és interessant. Tots dos jugadors poden intercanviar-se les posicions i fan que el joc sigui molt dinàmic, especialista contra defenses de molts quilos per desequilibrar i treure exclusions. Dika Mem seguirà sent una aposta segura a la banda dreta. Aquí no hi ha canvis. Entre tots ells dibuixen un repertori ofensiu d'elit, al nivell del París Saint-Germain, segurament el gran rival a batre.

Més continguts de