Allargar la seva hegemonia, el repte de Nova Zelanda al Japó

BarcelonaAquest divendres (12.45, hora catalana, al canal #Vamos de Movistar+) la pilota ovalada s’enlairarà sobre el cel de Tòquio en el partit inaugural que enfrontarà la selecció amfitriona, el Japó, amb la modesta selecció russa. És la primera Copa del Món de rugbi celebrada a l’Àsia i per primer cop l’organitza un país que no és una gran potència d’aquest esport, tot i que pocs esports connecten tant amb la filosofia de respecte i honor del país amfitrió com el del rugbi. També és cert que el rugbi al Japó és un esport amb tradició i atenció mediàtica, i que tot el país s’ha abocat en l’organització de la Copa del Món, en una mena d’assaig general de cara als Jocs Olímpics que organitzarà Tòquio l’estiu vinent.

En aquesta novena edició s’enfrontaran 20 equips dividits en quatre grups de cinc seleccions en què les dues primeres classificades accedeixen a quarts de final, mentre que les terceres es classifiquen automàticament per la pròxima Copa del Món, que se celebrarà a França el 2023.

La selecció amfitriona està enquadrada en el grup A, on s’enfrontarà amb Irlanda, Escòcia, Rússia i Samoa. Tot i que la lògica diu que Irlanda (que actualment encapçala el rànquing de seleccions) i Escòcia haurien d’ocupar les dues primeres places, tant Samoa com el Japó tenen equips dinàmics i competitius, més ràpids i àgils que els europeus, tot i que un graó per sota quant a nivell tècnic i tàctic, i podrien arribar a sorprendre les dues nacions celtes a un sol partit. Val a dir que la Irlanda del seleccionador Joe Schimdt és una de les principals favorites a la victòria final després d’haver guanyat tres tornejos de les Sis Nacions els últims cinc anys i d’haver derrotat els totpoderosos All Blacks alguna vegada. Caldrà veure si el XV del Trèvol -sobrenom de la selecció de l’Illa Maragda, que juga com una sola selecció tot i la divisió administrativa-és capaç de superar els quarts de final. Si ho fa, Irlanda tindrà serioses opcions de guanyar la seva primera Copa del Món. Rússia, per la seva banda, és a anys llum dels seus rivals i ho tindrà molt difícil perquè no l’atropellin les altres seleccions.

Per primer cop en molts anys la selecció de Nova Zelanda, coneguda popularment com els All Blacks, no és l’única favorita del campionat, tot i ser la vigent campiona del món i haver conquerit els dos últims campionats (2011 i 2015), sumant dos Grand Slams memorables. Tot i que Nova Zelanda, enquadrada en el grup B amb les seleccions de Sud-àfrica, Itàlia, Namíbia i el Canadà, té una selecció estel·lar on destaquen figures com Sonny Bill Williams, Kieran Read o el jove maori Mo’unga, sembla que ha donat símptomes de feblesa defensiva poc habituals en un equip acostumat a governar amb mà de ferro el rugbi mundial. Pel que fa a la resta d’equips d’aquest grup, Sud-àfrica és l’únic que pot discutir l’hegemonia neozelandesa, mentre que Itàlia haurà de demostrar que es mereix un lloc a la propera Copa del Món derrotant Namíbia i el Canadà, dues de les ventafocs d’aquesta Copa del Món.

El grup C és, sense cap mena de dubte, el més difícil de tot el campionat. Fins a tres grans seleccions (Anglaterra, França i l’Argentina) hauran de competir per les dues places que donen accés als quarts de final, amb l’etern al·licient de veure l’enèsim derbi de les Malvines entre anglesos i argentins amb la possibilitat real de deixar l’etern rival fora de la Copa del Món. Per primer cop en molts anys sembla que els anglesos estan un punt per sobre de la selecció sud-americana, i que argentins i francesos es disputaran la segona plaça del grup. Val a dir que França, que travessa una crisi molt llarga de joc i resultats, sempre acostuma a donar la seva millor versió en els campionats mundials, i que té prou arguments per posar qualsevol rival contra les cordes. Els altres dos equips del grup C, Tonga i els Estats Units, són dues bones seleccions que -sobretot en el cas dels nord-americans- han millorat molt els últims anys, per bé que encara no poden disputar-li la supremacia de les tres grans seleccions del grup, fins i tot favorites a la victòria final.

Per acabar, en el grup D es veuran les cares les seleccions de Gal·les (un equip que molts analistes consideren la gran alternativa a Nova Zelanda per emportar-se aquesta Copa del Món), Austràlia, Geòrgia, Fidji i l’Uruguai. La lògica diu que Austràlia -flamant campiona del Rugby Championship de l’hemisferi sud després d’haver derrotat Nova Zelanda- acompanyarà els gal·lesos als quarts de final, ja que ni Geòrgia ni l’Uruguai ni Fidji semblen rivals de prou pes per a les dues potències del grup.