Montjuïc va ser Molt més que F-1
BarcelonaLa vinculació de la Muntanya Màgica, com li deien els aficionats, amb el món del motor ve de lluny.
El gran campió Rudolf Caracciola, arran d’una visita que va fer a l’Exposició Universal del 1929, va quedar fascinat pel lloc i va proposar que fessin servir la muntanya per fer-hi curses de cotxes, com les que es feien a Mònaco. El 1933 s’hi va fer la primera competició, el GP Penya Rhin.
Més enllà dels Grans Premis de Fórmula 1 o de motociclisme, de les 24 Hores o de la celebració del Saló Internacional de l’Automòbil -que aquest cap de setmana celebra els 96 anys d’història-, en aquest pulmó natural de la ciutat s’hi han fet tota mena de curses de diverses especialitats.
En realitat només s’hi van fer quatre edicions del GP d’Espanya de Fórmula 1: 1969, 1971, 1973 i 1975. Els anys parells la prova es feia al circuit del Jarama, a Madrid, i els senars a Barcelona. Abans, però, el 1963 s’hi van començar a fer curses de F-3, i a partir del 1967 de F-2.
A mitjans dels seixanta els mateixos pilots que corrien la Fórmula 1 també participaven en les proves del campionat d’Europa de F-2. Això va permetre que a Montjuïc hi participessin pilots mítics com Jochen Rindt, Jack Brabham, Graham Hill, Denny Hulme, Henri Pescarolo, Jacky Stewart -que guanyaria dos dels quatre Grans Premis de Fórmula 1 a Montjuïc- i, sobretot, Jim Clark, que va guanyar el GP de Barcelona del 1967 i que moriria pocs dies després de l’edició del 1968, a una cursa a Hockenheim.
