BARÇA

La paradoxa guanyadora del Barça

El club segueix sent hegemònic a Europa mentre viu permanentment entre conflictes i afers judicials

Capaç de tancar el millor acord del mercat amb Nike, porta un any negociant un patrocini per a la samarreta sense fortuna. El Barça viu el millor moment econòmic de la seva història, però va ser incapaç de fer front al fitxatge de Nolito durant el mercat d'hivern. El campió de Lliga i Copa, equip hegemònic a Europa durant els últims anys, haurà de passar una moció de confiança aquesta propera tardor. El club dels valors és condemnat per dos delictes fiscals. El fitxatge de Neymar es va fer bé, i es tornaria a fer de la mateixa manera, però se n'assumeix la culpabilitat. Un president dimiteix només tres dies després de reptar el jutge perquè el citi a declarar. La dècada més exitosa del club durant els seus 116 anys d'història acaba tacada per accions de responsabilitat, espionatges, dimissions, mocions de censura i activitat frenètica als jutjats. I l'equip, mentrestant, continua guanyant; sobre la gespa els contrastos desapareixen.

Les coses no són fàcils d'entendre al Camp Nou. No és qüestió de matisos. El club ha viscut immers en una dialèctica permanent des de fa molts anys, la lluita d''ismes' que per a alguns ha debilitat el Barça i que per a altres ha permès aflorar els millors resultats perquè ningú s'ha pogut adormir pel camí. L'exdirectiu Evarist Murtra ho va definir en una entrevista a l'ARA fa tot just un any: "Un club que cada any que perdi la Lliga té una moció de censura o unes eleccions anticipades... Hem embogit. [...] Som més que un club . No és veritat. El Barça aspira cada dia a ser més que un club , ha de ser un anhel, no una herència. El 'més que un club' com a definició és una aberració. T’hi acostes més amb Unicef que amb Qatar, cert, però també amb un bon compte de resultats".

Immers en aquesta situació complexa, la junta de Josep Maria Bartomeu té al davant uns mesos decisius. Primer de tot arribarà el tancament de l'exercici econòmic, que preveu obtenir beneficis –millor del que s'esperava el club inicialment– i després tocarà citar-se davant els compromissaris. En principi, seria a l'octubre, tot i que podria convocar-se una assemblea extraordinària abans si es tanca un patrocini: al club són molt optimistes i el vicepresident Manel Arroyo ha repetit en més d'una ocasió que es podria arrencar la temporada que ve amb una marca comercial a la samarreta.

El 21 de setembre, l'Audiència de Barcelona tornarà a deliberar sobre l 'acció de responsabilitat contra Joan Laporta i la seva junta, una decisió que ha marcat el mandat de Rosell i Bartomeu i que ha accentuat les posicions dels famosos 'ismes' i pot ser un element cabdal perquè Laporta emprengui algun tipus d'acció contra l'actual directiva pel cas Neymar. Després, arribarà el torn perquè els compromissaris avalin la gestió de Bartomeu, tal com va anunciar dilluns el president: "Si diuen que la gestió no està ben feta, plegarem". Una assemblea on l 'acord rècord amb Nike també es votarà.

Són mesos importants al Camp Nou, on costa construir un relat entre tants entrebancs i posicions enfrontades. El debat és intens i extrem, com es va demostrar després que la junta avalés majoritàriament l'acord en una llarga jornada a les oficines d'Aristides Maillol. Els directius van analitzar una desena d'informes presentats per experts en la matèria abans de prendre una decisió. De Cuatrecasas, del mateix José Ángel González Franco –l'home que ha liderat la defensa i el pacte amb la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat–, de catedràtics i experts en dret mercantil... I al final, 14 dels 18 directius presents van optar per la decisió "més bona" a nivell empresarial, tot i que el "sentit comú" els empenyia a anar "fins al final", com explicava un membre de la junta. "La decisió era dolenta o molt dolenta", es justificava un company per explicar que estaven en un carreró sense sortida. Un exemple més del que ha estat el Barça durant els últims anys, un club tan guanyador com paradoxal.