Ni l’Atlètic de Simeone buida els pulmons de Sergi Roberto
BarcelonaSergi Roberto era ahir l’única novetat en l’onze titular respecte a l’últim partit que havia jugat el Barça contra l’Atlètic de Madrid. Ell en el lloc de Dani Alves. La resta -malgrat els sis fitxatges d’aquest estiu-, els de sempre, l’alineació de gala dels últims mesos.
El lateral de Reus s’ha consolidat aquesta temporada en el lateral dret, decantant amb facilitat la balança cap al seu costat, en detriment d’un Aleix Vidal que ha caigut en l’ostracisme, i ja encadena tres partits consecutius sense entrar en la convocatòria de Luis Enrique. Mentre un guanya confiança dia rere dia, l’altre s’enfonsa a poc a poc, en un pou que el pot portar a marxar del Barça aquest mercat d’hivern.
Examen de primer nivell
La d’ahir era la primera prova de foc per a Sergi Roberto, un futbolista amb unes condicions físiques i tàctiques excepcionals que li han permès adaptar-se a la posició de lateral, però a qui molts volien veure contra un gran. I l’escenari d’ahir al Camp Nou era imponent, el repte que molts reclamaven per a Sergi Roberto: arribava l’Atlètic de Madrid, especialista a penalitzar els errors, per petits que siguin, i ho feia Simeone col·locant a la banda de Sergi Roberto un jugador hàbil i desequilibrant en l’un contra un com Carrasco, que l’any passat a la Lliga ja havia portat de corcoll tota la defensa blaugrana. Al final del partit, poques notícies hi va haver del belga, desaparegut en tasques ofensives, mentre que el reusenc va esvair els pocs dubtes que encara hi havia al voltant de la seva figura. Va ser el tercer jugador en nombre de pilotes recuperades de l’equip, per darrere d’un Gerard Piqué que segueix aguantant la defensa, amb un estat de forma excepcional, i Andrés Iniesta, omnipresent a la medul·lar. En canvi, tot i sumar-se en atac repetidament, amb 82 intervencions durant els 90 minuts que va estar sobre la gespa, el català va tenir un encert del 93%, i això que va trepitjar moltes vegades l’àrea de Jan Oblak.
Al final de la primera part, Sergi Roberto va desplegar tot el seu futbol, una carrera plena de potència per conduir fins a l’àrea contrària, i tot just la pilota va acabar als peus rivals, el català ja era a camp propi per evitar la ràpida transició matalassera. Fernández Borbalán va xiular el final del primer temps mentre el poderós lateral dret blaugrana recuperava pulsacions esbufegant amb força.
A la represa, després de demostrar la seva potència en un duel amb Saúl, una sortida des del darrere de Sergi Roberto va acabar amb una oportunitat de gol clara, però no va poder impactar la passada enrere de Luis Suárez. Durant aquest tram inicial de temporada ha demostrat que s’associa amb facilitat amb els jugadors que juguen en la seva àrea d’influència, tant Rakitic per dins com Messi per fora.
L’altre jugador sobre qui hi havia els focus fixats era Javier Mascherano, impecable en l’anticipació durant tot el partit, corregint bé l’única vegada que Gameiro el va guanyar per velocitat. L’argentí, però, va patinar en la jugada del gol de Correa, i va allargar així la malastrugança que el persegueix aquest curs.
