HOQUEI PATINS
Esports 16/05/2013

La noia que no va parar fins a poder jugar amb els nois

Carla Giudici, la primera a reclamar equips mixtos, penja l'estic als 27 anys

Martí Molina
3 min

Sant Hipòlit de VoltregàTot va començar el 1994, quan estava a punt de fer nou anys. La Carla Giudici jugava a hoquei patins amb el Vic, i era el seu primer any a nivell federat. Al principi, va inscriure's sense problemes i va poder jugar amb la resta de nois, però a mitja temporada la Federació l'hi va prohibir. La normativa del moment no ho permetia. Ella, els seus pares i el seu club van remoure cel i terra per intentar canviar el que consideraven una injustícia. I ho van aconseguir. Avui, la Carla té 27 anys, juga al Voltregà i ha decidit deixar l'hoquei. "Segur que ho trobaré a faltar", diu amb nostàlgia, però a la vegada convençuda de la seva decisió, presa per la dificultat de compaginar l'esport de competició -no retribuït econòmicament- amb la vida laboral i personal.

Catorze cursos després d'arribar a Sant Hipòlit, la Carla es mou pel pavelló com si fos el rebedor de casa. Camina amb rapidesa d'una banda a l'altra, sempre amb un somriure als llavis, i saluda tothom amb qui es creua pel nom de pila. "Als pobles tots ens coneixem, i més en el meu cas, que jugo a hoquei", afirma. No és només això.

Filla de pare italià i nascuda a Vic a mitjans de desembre del 1985, l'idil·li de la Carla amb l'hoquei comença de petita. "Recordo que anava a veure com jugava el meu germà. Em va agradar i vaig començar a patinar a l'escola, abans d'entrar a l'escola de formació del Club Patí Vic". Els problemes començarien la temporada 94-95: "Em van fer la fitxa federativa. El nom de Carla els devia passar desapercebut i vaig començar a jugar. Però al cap d'un temps una altra nena va demanar de jugar i la Federació s'hi va negar, dient que no es podia. I llavors van prohibir al Vic que jo pogués jugar, perquè si ho feia, sancionarien el club".

La Carla confessa que no n'era gaire conscient, però sí que recorda que es va fer un tip de plorar. "El meu pare va lluitar molt perquè pogués jugar, i també la directiva. Es va fer una assemblea entre els clubs catalans i es va votar a favor dels equips mixtos fins als 12 anys", explica. "Els diaris se'n van fer ressò, i va venir la televisió. Jo era el centre d'atenció i em sentia culpable per tot l'enrenou. Amb el temps veig que tenia raó, i que gràcies a allò ho vam poder aconseguir", destaca amb orgull. Gràcies a la seva insistència, no només es van canviar les normes federatives, sinó que també es van establir les bases perquè l'hoquei patins femení avancés: "Ha estat una lluita constant. A Voltregà, quan vaig començar, només érem set o vuit. Avui som més de cinquanta".

Una nena en un equip de noies

La Carla va haver de buscar un equip format per noies l'any 98. Aquella temporada va jugar a Les Masies de Voltregà, i la següent va anar al Sant Hipòlit. "Va ser un gran salt. Només tenia dotze anys, i a l'equip hi havia noies que en tenien vint! Jo era joveneta, ho sabien, i em van cuidar". Amb el pas del temps acabaria sent una de les peces clau del Voltregà, on ha aconseguit tres Copes d'Europa i té ben a prop aconseguir la tercera OK Lliga. Fins a l'últim any -quan va demanar que no la convoquessin més-, també ha estat fixa en la convocatòria de la selecció espanyola, on ha aconseguit dos Mundials i un Europeu.

A la Carla no li agrada atribuir-se els èxits només a ella i destaca les qualitats de totes les seves companyes. Un grup del qual ha estat la capitana aquest últim any. "L'hoquei és una etapa. M'ho he passat molt bé. Però ara em toca fer altres coses. M'he independitzat, m'he de guanyar la vida, i vull dedicar més temps a la parella, als amics..."

L'hoquei patins femení és un esport no retribuït, almenys en clubs petits com el Voltregà. De fet, fins fa ben poc, el club ni tan sols pagava els desplaçaments i quan havien de disputar algun campionat lluny de casa eren els pares els que abonaven les despeses. Literalment, pagar per jugar.

stats