La nova vida d'Edu Castro, l'entrenador que estima el Barça i la literatura

BarcelonaEnamorat de la cultura lisboeta, Edu Castro (Vigo, 1966) ja fa un any i mig que es perd pels carrers de Lisboa i passeja pels parcs, on s’asseu a llegir algun dels llibres que l’han acompanyat al llarg de la seva trajectòria: El Quixot, Història de la filosofia occidental, Ulisses o L’home sense atributs. L’exentrenador del Barça i actual tècnic del Benfica és un àvid lector i està aprofitant la seva aventura a Portugal per conèixer més a fons la literatura de José Saramago i d’António Lobo Antunes. “La sortida del Barça mai és planejada, però estic aprofitant el temps al Benfica. No era un objectiu que tingués fixat, però un cop arriba fa il·lusió”, explica a l’ARA.

Nascut a Vigo, tot i que criat des de ben petit a Bellvitge, és un advocat d’ofici que es va endinsar en el món de l’hoquei de casualitat. “La secció d’hoquei de l’Espanyol no tenia lloc per jugar els seus partits i van llogar la pista d’un col·legi de Bellvitge, el Joan XXIII. Vam veure aquell esport, ens en vam enamorar i tant els meus germans com jo vam començar a jugar”. Als 59 anys dirigeix el Benfica, on de moment té contracte fins al juny del 2027. “Els entrenadors anem acompanyats de la provisionalitat i, en un esport com el nostre, en què hi ha pocs projectes dels quals es pugui viure professionalment, aquesta és la realitat”. Això fa que, de moment, visqui sol a Lisboa, lluny de la família; però Edu Castro li ha trobat la part positiva: “Com que estic sol tinc més temps per dedicar-me a la literatura i a l’hoquei. Has de fer sempre de la necessitat virtut”. 

Després de dinou anys al Barça —els darrers set dirigint el primer equip—, el 2024 el club li va comunicar que volien tancar un cicle i que no continuaria al capdavant de la banqueta. “M’esperava la decisió perquè durant l’últim any ja vèiem que s’anava planificant la temporada següent sense demanar-nos la nostra opinió. M’hauria agradat que hi hagués una raó esportiva de fons, que no hi va ser, o que em diguessin què és el que podríem haver fet millor, per millorar jo com a entrenador, però no va ser així. Em quedo amb l’agraïment del president l’últim dia al club. Em va dir que era un canvi de cicle, però que estaven agraïts per tot el que havíem fet. L'agraïment és mutu”.

Castro va fer tots els papers de l’auca dins la secció d’hoquei: entrenador de formació, de l’equip júnior, segon entrenador i tècnic del primer equip. "Al Barça li dec tot el que soc en el món de l'hoquei. El Toni Miró va decidir que teníem l'oportunitat de portar l'equip i van ser set anys meravellosos en què vam guanyar 22 títols”. Una etapa que no va estar exempta de pressió. “Tothom dona per descomptat que has de guanyar sempre i això, en el món de l’esport, no hauria de ser així, perquè sempre hi ha un component aleatori. El fet que un equip només sigui notícia quan perd és una injustícia molt gran que no hauria de passar en cap esport”. El tècnic també parla de la responsabilitat de fer d'entrenador: “Saps que de la teva feina, d’estar més o menys encertat, en depèn que hi hagi molta gent que passi un bon moment i s’alegri de les teves victòries, o que s'entristeixi molt per les derrotes”.

El model dels clubs multiesportiu a Portugal

El Barça destaca per tenir diverses seccions professionals, un model poc freqüent a Espanya però no a Portugal. Grans clubs, com l’Sporting de Lisboa, el Porto o el Benfica tenen secció professional masculina i femenina de vòlei, futbol sala, bàsquet, handbol, hoquei, waterpolo i futbol. “No et falta res, però ho has de compartir tot. Això també permet estar en contacte amb entrenadors d’altres seccions en què parles de problemes comuns que hi ha als esports col·lectius, i això t’ajuda a créixer”. Una iniciativa que al Benfica gestiona el departament de psicologia, mentre que al Barça va sorgir de la voluntat personal dels tècnics. “Els dos últims anys al club recordo fer sopars amb Sarunas Jasikevicius (bàsquet), Carlos Ortega (handbol), Jesús Velasco (futbol sala) i Xavi Hernández (futbol)”, recorda Castro.

L’objectiu al Benfica és tornar a dominar el panorama nacional i europeu, començant per una lliga portuguesa en què el nivell mitjà dels equips és molt alt. “Fins ara no hem perdut cap partit, però ara és quan hem de començar a estar bé. El passat no serveix de res si en el futur no estàs bé. Cada vegada volem que hi hagi més emoció, i això va una mica en contra de la regularitat; simplement és estar bé un dia determinat a una hora determinada. I això pot passar factura o pot afavorir qualsevol", reflexiona el tècnic.

Portugal ha apostat fort per l’hoquei. “L'aposta econòmica ha afeblit altres projectes tan potents com el del Barça, en què es continua apostant i molt per l’hoquei, però ara hi ha molta més competitivitat i hi ha més possibilitats que altres equips guanyin Copes d’Europa”. De fet, Portugal s’està enduent molt dels jugadors del territori català i espanyol. “No només el talent consagrat està venint a Portugal, sinó que el talent emergent està en altres lligues, com pot ser la italiana. És difícil mantenir jugadors a la Lliga espanyola actualment. Ens hem de plantejar què podem fer de cara al futur per tenir més projectes encoratjadors a casa nostra”, conclou un entrenador atípic que s'estima l'hoquei i la literatura.