Objectiu? Partit a partit
Tot és molt estrany. Encara amb l’agradable ressaca de l’ascens (i del campionat, tampoc cal menysprear-lo), els jugadors ja han començat els entrenaments. Quan encara no he decidit amb quina selecció vaig a l’Eurocopa, ja han eliminat Gerard Moreno, l’únic participant a qui aprecio. Quan ja han sortejat el calendari (i m’he apuntat amb negreta les dates del 22 d’agost, el 3 d’octubre i el 21 de novembre) però encara tenim pendents els Jocs Olímpics del 2020. Quan sabem que Javi Puado anirà a Tòquio però encara no tenim confirmada la seva renovació. Quan plorem per no poder celebrar Sant Fermí i encara no entenem quina ha sigut l’eminència que ha decidit l’horari taurí de l’Osasuna-Espanyol del 14 d’agost.
El mercat està del tot aturat. L’Espanyol ha començat la pretemporada amb els mateixos jugadors amb què la va acabar. Després de tota una vida patint per les doloroses pèrdues estiuenques no penso passar els propers estius patint per l’absència d’incorporacions. Segur que necessitem reforços. Però no perdre cap dels nostres valors més preuats –especialment els joves del planter– hauria de ser el primer dels nostres objectius. Per primer cop en molts anys, no estem obligats a vendre i, més important, no estem obligats a malvendre.
El debat sobre baixes i altes, per tant, l’hem d’aparcar unes setmanes i esperar l’efecte dòmino. Per sort, nos fos cas que ens avorríssim, hem obert un altre debat: quin és l’objectiu de l’Espanyol per a la temporada 2021-22? Durán va gosar donar-hi una resposta: consolidar-nos a Primera. Té un punt de coherència: la principal preocupació dels equips que acaben de pujar és no tornar al pou. Ara bé, el que no s’entén és l’ús del verb consolidar. Si pensem en una temporada (21-22), el verb ha de ser mantenir-nos. I si pensem a mitjà i llarg termini, l’objectiu –entenent que per a l’Espanyol els descensos han estat cinc accidents en una llarga història– és ridícul.
Però no tinc massa clar que en el futbol els objectius determinin les realitats. Té lògica aspirar, com a mínim, a ocupar el lloc que t’atorga el teu pressupost. Tot el que estigui per sobre serà una gradació d’èxits i tot el que estigui per sota una de fracassos. Aquesta és la mirada empresarial, que és el que som. Si em permeteu recuperar la meva mirada romàntica, l’objectiu el tinc clar: guanyar la Lliga. I si seguim els manaments sagrats del futbol també coneguts com a tòpics, l’objectiu és clar: partit a partit. Guanyant-los tots, esclar.
