JOCS OLÍMPICS
Esports 26/04/2016

Només falten 100 dies i els Jocs Olímpics de Rio són un mar de dubtes

A la crisi política i econòmica s'afegeix l'estat de les obres, encara endarrerides

Pau Ramírez
4 min
L'estadi Olímpic Joao Havelange

Rio de JaneiroQuan només falten 100 dies perquè els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro quedin inaugurats, els dubtes sobre la capacitat de la ciutat d'organitzar un esdeveniment d'aquesta magnitud continuen ben presents, més enllà de l'etern debat sobre si la 'cidade maravilhosa', on una tercera part de la població viu en faveles, i amb hospitals, escoles i sistema de transports precaris, necessita organitzar unes olimpíades.

A la greu crisi econòmica i política que viu el país l'opinió pública hi ha afegit un altre tema de discussió: la qualitat i seguretat de les obres i instal·lacions olímpiques, després que la setmana passada una onada tirés sobre el mar un tram d'uns 50 metres d'una ciclovia que rodejava la costa de la zona sud de la ciutat i causés la mort de dues persones.

L'obra, inaugurada el 17 de gener, unia els barris de Leblon i São Conrado, havia costat 11 milions d'euros i era un dels llegats de mobilitat urbana dels Jocs. Cal recordar que el que serà l'estadi olímpic, inaugurat el 2007 per als Jocs Panamericans i que va costar més de 100 milions d'euros d'aleshores, va haver de ser clausurat durant gairebé dos anys, entre 2013 i 2015, pel risc existent de caiguda de l'anell superior de la tribuna que cobreix tot l'estadi.

Obres

Malgrat que el missatge que l'Ajuntament i el COI transmeten és que la majoria d'instal·lacions ja estan acabades, en privat tothom admet que hi ha preocupació amb algunes obres que, de moment, s'han saldat amb 11 treballadors morts, que han superat els vuit que hi va haver durant les obres per al Mundial de futbol.

Els Jocs de Rio es disputaran a 33 llocs diferents, dividits en quatre zones: Deodoro (zona nord de Rio), Maracanã (centre), Copacabana (sud) i Barra da Tijuca (oest). Catorze instal·lacions encara no estan acabades, i el velòdrom és l'obra més endarrerida i la que genera més incertesa.

La Badia de Guanabara, a Rio de Janeiro

El que ja està assumit que no arribarà a temps, tot i que era un dels compromisos estrella de la candidatura carioca, és la neteja de la badia de Guanabara, seu de les proves de vela. Paisatge pintoresc que envolta Rio de Janeiro i on fa menys d'un segle hi anaven les balenes a donar a llum, avui en dia és una zona marina putrefacta on hi van a parar tones de residus domèstics de milions de persones de l'àrea metropolitana de Rio i de centenars d'indústries, fruit de la falta de planejament urbanístic.

La promesa inicial del govern regional era descontaminar la badia en un 80%, si bé ja s'ha admès que ni de lluny s'arribarà a aquesta xifra, fet que ha molestat i molt els esportistes, davant el seriós risc d'infeccions que hi ha pel contacte amb una aigua tan contaminada.

A nivell de llegat urbà, la transformació urbanística de Rio de Janeiro en algunes zones és evident, principalment a la zona portuària i el centre de la ciutat, completament renovats i inspirats en el canvi que va viure Barcelona.

Pel que fa al transport, i aquí recau un dels grans dubtes, la gran obra que deixaran els Jocs és la línia 4 de metro, que ha de connectar Ipanema amb Barra da Tijuca, el barri on es disputaran la majoria de proves. Les obres, iniciades el juny del 2010, ja han costat gairebé el doble dels 1.250 milions d'euros previstos i encara no s'han acabat. El govern assegura que el metro començarà a funcionar al juliol, malgrat que tot just aquest mes d'abril s'han acabat les excavacions dels túnels.

El metro és totalment clau per a la disputa dels Jocs, ja que en hores punta, el trajecte des de la turística zona sud de Rio de Janeiro fins a Barra da Tijuca pot durar entre dues i tres hores. El metro l'hauria de rebaixar a només 13 minuts, si bé el problema no queda del tot resolt: l'estació de Barra da Tijuca quedarà a un dels extrems del barri, el més proper a la zona sud, i el parc olímpic, a l'altra punta, es troba a uns 22 km, que caldrà fer amb autobús o transport privat, amb el risc de torbar-se amb qualsevol embús que acabi tornant el trajecte fins la zona esportiva una autèntica odissea.

La piscina dels Jocs de Rio

Crisi política

Deixant de banda els problemes d'infraestructura, la gran preocupació que hi ha entre les autoritats és que hi hagi manifestacions i disturbis per la crisi política. Si un miracle no la salva, Dilma Rousseff no serà la presidenta del Brasil el proper 5 d'agost, quan s'inaugurin els Jocs Olímpics. El Senat votarà els propers dies obrir un judici contra la mandatària per haver maquillat els comptes públics del 2014 i el 2015. Si guanyen els favorables al judici, com tot indica que serà, Rousseff seria apartada del càrrec la segona setmana de maig durant 180 dies, mentre els senadors –entre ells Romário– decideixen si la destitueixen o no.

El temor és que moviments socials d'esquerra pròxims al govern repeteixin les protestes que hi va haver just abans de la Copa Confederacions del 2013. El COI, conscient de la situació, ha demanat "pau i unió social" a la població, sense voler entrar a opinar sobre la situació política.

Un altre tema que preocupa és la greu crisi econòmica que pateix el Brasil i, en concret, l'estat de Rio de Janeiro, principal estat productor de petroli del país i que s'ha vist fortament perjudicat per la caiguda del preu del barril. Orgull i símbol del Brasil anys enrere, Rio de Janeiro és avui un estat fallit on milers de funcionaris públics, com ara professors, policies o metges, a més de pensionistes, no poden cobrar el seu sou perquè no hi ha diners a la caixa i amenacen de boicotejar la cita olímpica.

El desencís de la població és visible en el ritme de venda d'entrades, que amb prou feines arriba al 60%. Per acabar-ho de completar, l'amenaça del virus Zika ha danyat molt la imatge del Brasil, amb milers de cancel·lacions de vols i reserves hoteleres fetes des de l'estranger.

Amb tants problemes, Rio s'aferrarà més que mai a la seva inigualable bellesa i l'esperit alegre dels carioques per fugir dels problemes i guanyar-se el públic i els participants de les primeres olimpíades d'Amèrica del Sud.

stats