De poltre a cavall guanyador

Marc-André ter Stegen visita el Borussia Mönchengladbach, club que el va formar, convertit en figura mundial

Estofat de pollastre amb espàrrecs i xampinyons, acompanyat de pèsols i arròs, o broqueta moruna amb ceba, mongeta verda i saltejat de patates. Cada plat costa 6,50 euros a l’Sportsbar, situat dins del Borussia Park, l’estadi on dimecres juga el Barça. Cada dia varien el menú, esclar, però el que no canvia és l’ambient de tranquil·litat que comparteixen aficionats del Borussia Mönchengladbach, treballadors del club i, sí, sovint exjugadors o futbolistes de l’actual plantilla. Quan es diu que un club és familiar, és això. Per la zona d’oficines de l’estadi se saluden el vicepresident i llegenda viva del futbol alemany Rainer Bonhof i el migcampista internacional Christoph Kramer, que acaba de sortir del bar de fer una entrevista amb un periodista local.

Així era l’ambient professional de Marc-André ter Stegen fins fa poc més de dos anys. Demà tornarà al Borussia Park, primer per entrenar-s’hi i l’endemà per jugar-hi un partit que mai no va pensar que arribaria tan aviat: el del seu retorn a casa. “El dia que el sorteig va mostrar aquests enfrontaments el seu mòbil treia fum. No parava de rebre missatges i de fer bromes amb els seus excompanys”, recorda, divertit, l’agent del porter del Barça, Gerd vom Bruch. “Aquí la gent l’estimem molt”, apunta Raffael, el davanter del Gladbach, que no amaga l’admiració que sent pel seu amic: “És una persona fantàstica i un dels millors en la seva posició. Pot arribar a ser tan bo com Neuer”.

Ter Stegen ha demanat “una gran quantitat d’entrades” als seus amics del Gladbach. Ningú no es vol perdre ni la visita del Barça ni la tornada d’una de les últimes figures amb què s’identifica el club. Després d’eixugar-se les llàgrimes el dia del seu últim partit a Mönchengladbach, el 3 de maig del 2014, Ter Stegen va agafar el micròfon envoltat de companys i acostant-se a l’afició va entonar un càntic molt sentit aquí: “Gladbach és el club més collonut del món”.

Rebuda de gala

El porter alemany tindrà una magnífica rebuda al Borussia Park. Hi arriba amb l’escut del Barça i no amb el del Bayern, el Dortmund o el Schalke. “La gent va entendre perfectament per què marxava”, recorda Vom Bruch, que coneix molt bé el club perquè fins i tot hi va estar com a ajudant i més tard com a primer entrenador entre el 1989 i el 1991.

Ter Stegen torna com un triomfador, amb vuit títols en dues temporades i dos mesos. El Borussia només ha guanyat una copa alemanya els últims 37 anys així que no pot estar més orgullós d’un porter que s’ha format a casa. El blaugrana va néixer a Mönchengladbach i el club sempre ha estat present en la seva família. El seu avi va presenciar els partits a l’antic estadi de Bökelberg com a policia i l’acompanyava a cada entrenament. El seu pare el va portar per primer cop al camp. El petit Marc va superar amb quatre anys les proves per jugar al planter i va passar per totes les categories del club. La seva mare, que té una botiga de manicura i pedicura, encara va al Borussia Park com una autèntica fan.

Queda enrere l’etapa en què Marc va prohibir a la família entrar a l’estadi a veure’l. Va ser la temporada del seu debut: van ser les últimes sis jornades de lliga més els dos partits de play-off per la permanència que va haver de jugar el Gladbach per mantenir-se a Primera. El 10 d’abril del 2011, amb 18 anys i 345 dies, Ter Stegen va debutar contra el Colònia. Ni més ni menys que l’arxirival local. La golejada 5-1 en aquell derbi renà va iniciar la recuperació d’un Borussia que semblava condemnat al descens. “No volia que vingués a veure’m la família. Als altres 50.000 espectadors de l’estadi no els coneixes i no has de justificar-te directament davant seu pel teu rendiment. Volia sortir-me’n jo sol, així que fins que no vam aconseguir la permanència no els vaig deixar entrar al camp. Superada aquella prova de maduresa, sí”, recorda. “A la vida cal tenir sort. Si el Marc hagués perdut aquell partit contra el Colònia i l’hagués espifiada potser no l’hi haurien perdonat. Però li va sortir bé i per això se l’estimen tant”, valora Vom Bruch.

Ara, en partit de Champions i com a titular al Barça, és impensable que no estigui envoltat de la seva gent. “El Marc està molt content de tornar al Borussia Park, però sap centrar-se en el partit”, apunta el seu agent. Ter Stegen anirà per feina a Mönchengladbach, ciutat que coneix perfectament, però on “no té cap lloc preferit” per deixar-se veure. Tampoc tindrà, esclar, temps per anar a dinar, com feia de tant en tant amb molts jugadors del Gladbach, al restaurant italià Michelangelo, que té una part de museu amb samarretes penjades dels herois locals.

Ter Stegen, el cuiner

“El Marc és un home ben casolà i la veritat és que li encanta cuinar a casa. Es relaxa fent-ho i de debò que els seus plats són molt bons”, confessa Vom Bruch. Ter Stegen ja cuinava molt quan vivia sol a Mönchengladbach en una casa que es va comprar als terrenys on hi havia el llegendari Bökelbergstadion. Ara la té llogada.

Més enllà de cuinar, la gran passió de Ter Stegen és la seva professió. La mateixa que el porta de nou al Borussia Park, situat al número 1 de la Hennes-Weisweiler-Allee, a l’avinguda que duu el nom de l’entrenador que va començar a fer gran el Gladbach a principis dels 70 amb un grup de joves amb moltes ganes de victòries, impetuosos i rebels contra el poder del Bayern. Es comportaven com poltres (aquest és el sobrenom vigent del club). Va ser una dècada d’or protagonitzada per jugadors com Netzer, Heynckes, Bonhof, Vogts o Allan Simonsen, després exblaugrana, com el mateix Weisweiler. En aquella dècada Mönchengladbach era com un poblet gal que resistia contra els poderosos. El club va aconseguir llavors 10 dels 12 títols que figuren a les seves vitrines. Entre el 1973 i el 1980 l’equip va arribar a cinc finals europees. La ciutat no porta el nom del club, com diria aquell expresident blaugrana, però sí que és en el mapa internacional gràcies al Borussia. Al Baix Rin, a una trentena de quilòmetres d’Holanda, Ter Stegen té casa seva.

Més continguts de