11/11/2019

Portar el futbol a l’Aràbia Saudita: milions o moralitat?

2 min
Luis Rubiales i Javier Tebas (al fons) durant una reunió de la Federació Espanyola i la Lliga al CSD.

BarcelonaÉs una qüestió que em planteja molts dubtes. Que posa de manifest les meves pròpies contradiccions. Que la nova Supercopa d’Espanya es disputi aquest gener a l’Aràbia Saudita, amb el nou model de quatre equips, es pot llegir com una manera de blanquejar una dictadura atroç o com una fórmula que pot servir per a la transformació social, l’esport com a motor de canvi.

M’he passat moltes hores ordenant les idees per tenir un posicionament coherent. Justament, perquè la setmana passada parlava sobre el règim saudita amb un company que hi treballa i coneix molt bé la realitat d’aquest país. Dijous, en un sopar, aquest company vaticinava que la transformació del país és imparable. Els joves saudites -la nova generació que representava ahir el príncep present al sorteig- s’han format en els millors centres educatius del món. Són una elit privilegiada que ha crescut colze a colze amb els futurs dirigents dels països occidentals. Tot i la seva cultura, eminentment masclista als ulls d’un europeu -potser votants de Vox al marge-, i que han nascut en una dictadura i, per tant, tenen una visió de la llibertat molt diferent de la nostra i de ben segur que voldran mantenir l’ statu quo, han pogut estar en contacte amb els aires d’Occident, que els han permès obrir (una mica) la ment. De fet, un altre català que hi treballa, precisament dins el món de l’esport, va més enllà: “El país no és que estigui canviant... ja ha canviat”. I el primer exemple que posa és el mateix que em dibuixava el company durant el sopar: el festival de Riyadh Season, que durant tres mesos inclou concerts, actes i esdeveniments d’allò més occidentals. El canvi requerirà temps, probablement més d’una generació, però els que coneixen la realitat saudita -com a periodista jo pregunto als que en saben- creuen que el país necessita que la gent de fora s’hi impliqui per assegurar que no acabi tot en un rentat de cara a un règim que viola sistemàticament els drets humans.

La RFEF, de bracet del Barça, el Madrid, el València i l’Atlètic, anirà a l’Orient Mitjà a canvi de molts milions. Ahir, en la presentació de la Supercopa, Luis Rubiales va afanyar-se a enumerar les contraprestacions aconseguides: les dones podran anar a l’estadi vestides com vulguin, hi haurà un pla formatiu per als nens i la Federació tutelarà un programa per incentivar la presència de la dona a l’esport. Canvis impensables fa un temps a Riad. Per tant, crec que s’hauria de donar una oportunitat a la RFEF. Esport i política. Ara bé, d’aquí un any el futbol espanyol hauria de revisar l’acord per veure si les exigències han servit d’alguna cosa, si era un brindis al sol o si en realitat tot s’ha fet per la pasta, pels 40 milions que paguen els saudites. Mirant com s’ha tractat les futbolistes professionals a Espanya, tampoc es podria descartar.

stats