Vicente Moreno busca una reacció a l’illa que el va fer feliç
L’Espanyol està obligat a no fallar al camp del líder, un Mallorca que té a cinc punts
L’Espanyol afronta aquesta tarda a Son Moix (14 h, #Vamos) la que segurament és la cita més transcendental d’aquesta temporada. L’actual líder contra el principal aspirant. Un partit marcat en vermell al calendari dels dos equips i que pot marcar el desenllaç del curs. No és una final, però s’hi assembla força, ja que un triomf local allunyaria els balears a vuit punts –més el goal average– de l’Espanyol, mentre que una victòria visitant acostaria els blanc-i-blaus a només dos punts del líder.
Per als espanyolistes, la visita a Mallorca és una oportunitat d’or per posar fi a la nefasta ratxa que arrosseguen aquest 2021, quatre punts dels 15 disputats, i tornar a fregar al primer lloc. Per a Vicente Moreno, a més, el partit tindrà un component simbòlic especial. “Hem disfrutat al màxim del camí que hem recorregut junts. Ningú ens ha regalat res i ens hem guanyat a pols tot el que hem aconseguit”. Així va acomiadar-se l’estiu passat d’un Mallorca amb qui va viure dos ascensos i un descens.
Tres anys intensos i plens d’emocions en què Moreno va deixar un record inesborrable a Son Moix. La majoria d’aficionats mallorquinistes, de fet, defensaven la seva continuïtat fins i tot un cop consumat el retorn a Segona. Van defensar-lo fins que van saber que el desig del tècnic era canviar d’aires. Moreno va fer feliç una illa que va tornar a trepitjar la Primera Divisió sis anys després. A Mallorca era considerat com el tècnic ideal. El curs passat, tot i mantenir-se gairebé sempre sempre en posicions de descens, l’equip balear va creure en una salvació improbable que va ser possible gairebé fins al final del curs. L’esperit guanyador i ambiciós inculcat pel tècnic valencià va ser un dels principals arguments que el van portar a l’Espanyol. Ara el seu repte és redreçar el rumb dels blanc-i-blaus cap a l’ascens. Reaccionar a Mallorca donaria a l'Espanyol un gran impuls i evitaria la fuga del seu principal rival.
En el seu retorn a Son Moix, sis mesos després, s’estalviarà el judici de la grada per l’absència de públic. Un factor que pot ajudar l’Espanyol a sumar en un camp on els locals han patit força les últimes tres jornades: derrotes contra el Fuenlabrada (2-3) i el Las Palmas (0-1) i un triomf agònic davant del Girona (1-0).
La sortida de Vicente Moreno i la pugna per l’ascens han alimentat una rivalitat que el curs passat va tenir dos enfrontaments radicalment diferents per a l’Espanyol. El partit de la primera volta, a Son Moix (2-0), va provocar el cessament de David Gallego, mentre que el de la segona (1-0 per a l’Espanyol) va ser l’única victòria local que l’afició espanyolista va poder presenciar en directe en tota la temporada. En el primer duel d’aquest curs, els homes de Luis García Plaza van mostrar a la resta d’equips de la categoria que es pot puntuar contra l’Espanyol si s'hi juga sense por i amb valentia. Els mallorquinistes, atrevits i descarats, van pispar la pilota i se'n van anar amb un punt de Cornellà-El Prat (0-0). Ara el vencedor d’aquest enfrontament directe sortirà reforçat del partit.
Dos veterans sota pals
El que és segur, però, és que el Mallorca serà líder passi el que passi a Son Moix. Els balears acumulen l'avantatge més gran que ha registrat aquest curs un líder (cinc punts), gràcies en bona mesura a la seva solidesa defensiva. Si l’Espanyol és l’equip que més gols marca de la categoria (35), el Mallorca és el que menys n’encaixa (11). La fiabilitat defensiva sol pesar una mica més a Segona que no pas tenir un bon arsenal. Ho tenen clar els balears, que enguany han acumulat fins a set triomfs per 1-0 o 0-1. És el resultat que més han repetit, seguit pel 0-0 (cinc partits).
Bona part de l’èxit el deuen al seu porter, Manolo Reina, que reviurà un altre duel de veterans sota pals amb Diego López. Amb 35 i 39 anys són dos dels porters més solvents de Segona. Les seves xifres són força similars: 11 gols encaixats pel malagueny per 15 del gallec; 48 i 50 aturades, respectivament; i 16 i 13 porteries imbatudes aquest curs. Tots dos, a més, han disputat tots els minuts de Lliga. Tot i l’edat, es mantenen en plena forma. Per les seves mans passaran bona part de les opcions d’ascens dels seus respectius equips.
