Lliga de campions
Esports 14/12/2020

Barça-PSG, la Guerra Freda del segle XXI

La lluita per dominar el mercat de fitxatges ha convertit els dos clubs en enemics declarats

5 min
Di María i Neymar.

BarcelonaEntre els directius que formaven part de la junta de Josep Maria Bartomeu encara es recorda aquella nit del 8 de març del 2017 quan Sergi Roberto va estirar la cama per marcar el gol que deixava amb un pam de nas el PSG. A la llotja del Camp Nou els directius van perdre els papers, celebrant el gol com si fossin més joves i veient els partits a la graderia. El Barça s'acabava de convertir en el primer club capaç d’aixecar una eliminatòria europea després de perdre per 4-0 a l’anada. I ho havia fet contra el PSG. "Per això es va celebrar doble. Podríem dir que la relació era complicada, entre els dos clubs", diu un exdirectiu. "Alguns clubs juguen amb altres armes, no juguen net, competim contra clubs estat", deia Bartomeu el 2018 referint-se especialment al club francès.

El PSG i el Barça han protagonitzat una de les grans rivalitats esportives del segle XXI. Tres cops s’han trobat i sempre ha guanyat el Barça, tot i que curiosament els anys 90 va ser el PSG qui va acabar amb el Barça l'última temporada de Cruyff a la banqueta. "A França el PSG regna, però el seu somni és poder guanyar la Champions. Només el Marsella ho ha fet. I el PSG no para de gastar-se diners per intentar aconseguir-ho. I dins aquesta lluita ha topat els últims anys amb el Barça, club que s’havia convertit en un referent a batre", diu l’exjugador del Barça Christophe Dugarry.

El PSG va néixer el 1970, després d’una operació conjunta de la Federació francesa i l’Ajuntament de París per donar a la capital un club guanyador, perquè llavors no en tenia cap. Un club nascut als despatxos pensat per ser gran, que guanyaria la lliga per primer cop el 1985 amb Gérard Houllier –que ha mort el mateix dia del sorteig als 73 anys– a la banqueta. Malgrat guanyar una Recopa, el PSG ha viscut entestat amb manar a Europa i el Barça s’ha convertit en el seu malson, perquè l'ha derrotat en una final de la Recopa els anys 90 i l'ha eliminat a la Champions. L’any passat, amb el Barça fet miques pel Bayern, els francesos es van estrenar en una final, que van perdre. Un partit en què, curiosament, va marcar Coman, un noi de París, exjugador del club i aficionat del PSG, que juga amb els alemanys.

Nasser Al-Khelaifi a l’estadi del PSG.

El PSG sempre ha preferit fitxar jugadors abans que formar-ne. No té mal futbol base, però com que és l’equip d’una ciutat convertida en centre del poder polític, una ciutat orgullosa, el PSG ha estat controlat per tota mena d’empresaris ambiciosos, del Canal+ a una empresa nord-americana. Però el gran pas endavant s’ha fet amb l’arribada dels diners de Qatar. L’origen de l’operació de compra és una reunió el 23 de novembre del 2010 al Palau de l’Elisi amb el llavors president francès, Nicolas Sarkozy, el príncep Tamim bin Hamad al-Thani i el president de la UEFA, Michel Platini. Sarkozy va proposar a Al-Thani invertir en el PSG, llavors en crisi, i Al-Thani va demanar el suport de Platini en la cursa per organitzar el Mundial del 2022. I així el PSG va canviar de mans.

Amb propietari àrab, el PSG continua sense guanyar la Champions. "Fitxen grans jugadors, però molts d’ells són estrelles més pendents del seu lluïment que de formar un equip. Fa por veure com Mbappé copia els vicis dolents de Neymar", diu Dugarry, que també critica un Barça que "ha passat de ser la referència a no tenir projecte": "Serà una gran oportunitat per al PSG". Al Barça, mai ha agradat veure com clubs com el PSG i el City reben diners d’estats, i defensa davant la UEFA que s’hauria de controlar més l’origen de les inversions. El PSG i el Barça viuen als antípodes, si mirem el model de club.

Per intentar posar ordre entre tants jugadors rics, el PSG ha anat canviant de tècnic els últims anys. Pel club han passat Carlo Ancelotti (2011-2013), Laurent Blanc (2013-2016), Unai Emery (2016-2018) i, finalment, l’alemany Thomas Tuchel, que ha creat un equip prou equilibrat, on alterna sistemes tàctics.

Pendents de Neymar

Amb Keylor Navas i Sergio Rico a la porteria, i jugadors de talent com Verratti, Di María, Paredes i l’exblaugrana Rafinha, el PSG ha superat un grup complicat a la Champions per davant del Manchester United i l'RB Leipzig, tot i que ha patit més ensopegades de les previstes a la lliga. Derrotes com les de Lens, a casa contra el Marsella i aquest últim cap de setmana contra el Lió han igualat molt una classificació en què el PSG és tercer, a un punt del liderat. I, tot plegat, pendents de saber què passa amb Neymar, lesionat en l'últim partit i gran referent juntament amb Mbappé.

Rafinha amb la samarreta del seu nou club, el París Saint-Germain.

“El fitxatge de Neymar va fer molt de mal, no s’oblida”, diuen al Barça recordant com els últims anys els dos clubs s’han enfrontat al mercat de fitxatges per jugadors com Thiago Silva, Verratti, De Jong, Marquinhos, Rabiot i, esclar, Messi. A París somien amb l’argentí mentre que Neymar no veuria malament tornar a Barcelona, d’on se'n va anar en un fitxatge que la directiva del PSG va celebrar com si fos un triomf sobre la gespa. Però ni amb el brasiler ha arribat la tan esperada Champions per la qual el PSG s’ha gastat més de 1.000 milions en fitxatges en les últimes vuit temporades. I ara torna a topar amb el Barça, el club que primer va admirar i després va intentar derrotar.

stats