Futbol
Esports 10/12/2018

Per què va embogir Madrid amb la Libertadores?

La final va deixar 42 milions d'euros d'impacte directe i una audiència de 200 milions d'espectadors

4 min
Aficionats de River Plate a Madrid, abans de la final de la Libertadores

Barcelona"És un regal inesperat caigut del cel", coincidien a dir diferents representants del món empresarial, hoteler i futbolístic de Madrid. La final de la Copa Libertadores, que es jugava aquest diumenge al Bernabéu, va suposar un gran impacte econòmic i publicitari per a la capital espanyola, calculat en uns 200 milions d'audiència televisiva i 42 milions d'euros d'ingressos directes, només en un dia.

Aquesta, la raó econòmica, va ser precisament la clau per obrir la porta del Bernabéu al controvertit partit entre el River Plate i el Boca Juniors, ajornat a l'Argentina pels incidents previs al partit de tornada i que buscava una seu on jugar-se. Es tractava del partit decisiu de la màxima competició de clubs a l'Amèrica Llatina. Quan la Conmebol va pactar jugar fora de l'Argentina van aparèixer algunes seus, com Miami o els Emirats. Però Madrid va estar a l'aguait i la candidatura, sorgida del no-res i impulsada pel president del Madrid, Florentino Pérez, i el de la Federació Espanyola, Luis Rubiales, va anar escalant posicions a velocitat de creuer. La UEFA i la FIFA ho van veure amb bons ulls. També hi va ajudar que Pedro Sánchez, el president espanyol, era precisament a l'Argentina a la reunió del G-20 i va fer força per la candidatura. Amb unes hores n'hi va haver prou perquè Florentino oferís el Bernabéu i perquè la Conmebol hi donés el vistiplau.

Dia i hora assenyalats

La final s'havia de disputar sí o sí diumenge, l'últim dia del pont de la Constitució. Aquell dia els hotels quedaven buits i, per tant, tenien capacitat per absorbir els milers d'aficionats que venien de l'Argentina per veure la final. A més, els suposava un 'win-win', ja que els permetia obtenir ingressos "inesperats" en el pitjor dia del pont, comentava el sector. A l'espera de les dades definitives, que es donaran a conèixer al llarg de la setmana, les reserves per diumenge van pujar deu punts, van passar del 50% al 60% d'ocupació. A més, també podien pujar els preus, i ser entre un 10% i un 15% superiors a un diumenge normal.

Les xifres, doncs, són "molt positives", segons el president de la Confederació Empresarial de Madrid (CEIM), Juan Palbo Lázaro, tot i que els hotelers (AEHM) reconeixien en un comunicat que s'esperaven dades una mica millors de les obtingudes. "Pensàvem que el nivell de reserves es podria veure impulsat per la Libertadores, tot i que sí que hem notat un lleuger increment".

El pastís de la Libertadores

La major part del pastís, d'aquests 42 milions d'euros d'impacte directe, és per als hotels, que se n'emporten el 50%. Després ve la restauració, amb un 20% de la recaptació, comptant restaurants i bars –es calcula que aquests últims van tenir 1,5 milions d'ingressos extres–. L'últim tros se'l reparteixen el turisme, les botigues de records, els comerços de la ciutat i les altres despeses derivades de qualsevol viatge.

La resta, la part relativa a l'audiència televisiva i a la publicitat que es fa de la ciutat a través de la Libertadores, arribarà en un futur a Madrid, en unes quantitats que són més difícils de calcular tot i que la patronal creu que poden pujar fins als 60 milions. Unes xifres, per tant, molt considerables tenint en compte que la capital espanyola només ha hagut d'abonar la part corresponent a les despeses de seguretat, ja que la resta de costos d'organització han anat a càrrec de la Conmebol, segons asseguraven les autoritats espanyoles.

Tot i que encara no hi ha dades, el sindicat de policies (UIP) calculava el desplegament en 150.000 euros, que implicava mobilitzar fins a 4.000 efectius el dia del partit, la meitat dels quals eren policies nacionals. Seguretat, per cert, que va dedicar-se a requisar mocadors grocs dels aficionats de Boca Juniors –que vesteixen de blau i groc– en confondre'ls amb símbols independentistes catalans.

Anècdotes al marge, aquest punt, el de la seguretat, és el que genera més controvèrsia, ja que alguns consideren que o bé l'hauria d'assumir l'entitat organitzadora o s'haurien de repartir els costos entre l'Estat i els promotors de l'espectacle en si. Una fórmula, aquesta última, que ja s'ha experimentat a nivell europeu, ja sigui en partits de futbol o en actes multitudinaris com poden ser concerts.

stats