Rabat, el triomf de la humilitat

BarcelonaTreballador, perseverant i tossut, però sobretot humil. Tito Rabat ha aconseguit, després de molts anys, el seu somni: ser campió del món. Fa vuit anys que va iniciar la seva aventura com a pilot regular del Mundial però des de l’any passat el pilot d’Alella ha aconseguit trobar el seu lloc. “Sóc jo qui vull guanyar i això ja és la màxima pressió”, reconeixia a principi de temporada. Ell era el primer que sabia que aquest any, després de deixar l’equip de Sito Pons i de fitxar per l’equip Marc VDS, de la persiana del seu box penjava l’etiqueta de favorit. “Mai ningú havia apostat per mi com ells”, comentava per justificar el canvi d’aires d’aquest hivern.

I ahir, a Sepang, en una cursa en què, a causa del desgast físic que provoca la xafogor, els pilots lluiten per acabar i no per fer grans exhibicions, Rabat va ser tercer, una posició més que suficient per aixecar el premi gran, el de campió del món. El català, que és líder del Mundial de Moto2 des de Losail, no necessitava més per ser campió després d’una temporada per emmarcar amb set victòries i deu pole positions.

Ahir, emocionat, dedicava el títol de campió a la seva mare, la joiera Maria Dolors Bergadà -més coneguda com a Cuca- que va morir el febrer del 2012 víctima d’un càncer. “Aquest títol és per a ella, ja ho he dit, m’ha donat forces cada dia, no hi ha hagut cap dia que no hagi pensat en ella. Jo li vaig dir que guanyaria i ja ho he fet, segur que està contenta”, deia Rabat. El seu és el triomf de la humilitat, l’èxit d’un rosset de 25 anys desmanegat que feia anys que lluitava a còpia de treball i més treball, per fer-se un lloc entre els millors. “Hi ha gent a qui li és més fàcil, a mi em resulta més difícil, però també s’ha de tenir talent. És cert que jo necessito més treball”, recordava ahir a Sepang. Ningú millor que ell sap el que li ha costat: fa un parell d’anys va deixar-ho tot per anar-se’n a viure en una caravana al circuit d’Almeria. Allà, David García, que gestiona la pista amb el seu pare, li va obrir les portes del traçat de bat a bat. I és allà on Rabat, que hi pot rodar amb la pista buida sempre que vol, ha trobat la motivació per treballar sense parar fins a ser campió.

A Sepang va demostrar que, tot i que per dins els nervis se’l menjaven, també sap mantenir el cap fred. Va arrencar primer però Mika Kallio i Maverick Viñales el van avançar. Els nervis van entrar en escena quan es va veure tercer, però després de mirar enrere i veure que el quart classificat, en aquell moment Dominique Aegerter, estava a més d’un segon, Rabat es va tornar a tranquil·litzar. “No volia cometre errades. M’he adonat que si em passaven ells no passava res perquè no hi havia pressió al darrere. Volia el campionat i crec que he fet el que era més intel·ligent”, analitzava. I és que el ritme dels tres del davant -Viñales, Kallio i Rabat- no el va poder seguir ningú més. Maverick Viñales va guanyar la cursa -el quart triomf de la temporada, el segon consecutiu-, però el protagonista del dia era el d’Alella, que va saltar sobre els seus mecànics al parc tancat per celebrar el títol. Allà també hi havia Marc Márquez, el seu amic i company d’entrenaments al circuit de Rufea, amb qui es va fondre en una emotiva abraçada. “Ja ho tens, gaudeix!”, va cridar Márquez a un Rabat emocionat, agafant-lo pel casc amb les dues mans. El campió del món de MotoGP, abans de concentrar-se per a la seva cursa, va anar a esperar a Rabat per felicitar-lo després de patir amb la cursa del seu amic. “Probablement és el pilot que treballa més de tots”, deia Márquez, que afegia: “Quan Rabat va arribar al Mundial no era un supertalent, però a poc a poc ha anat millorant fins a aconseguir el seu somni”.

El triplet haurà d’esperar

Ahir Àlex Márquez tenia la primera oportunitat per ser campió de Moto3, però Jack Miller -que va ser segon- va endarrerir el títol del petit dels Márquez fins a Xest. A Malàisia, Miller va mostrar la seva faceta més agressiva. Va xocar fins a sis cops amb Márquez, quatre en el mateix revolt, el primer després de la recta principal. Quan el cerverí tenia guanyada la posició, l’australià buscava l’interior i el feia fora de la traçada, cosa que li feia perdre posicions i l’obligava a remuntar. L’últim cop que es va repetir la maniobra, quan faltaven dues voltes per al final, Márquez no va poder reaccionar i va ser cinquè. L’equip del català va queixar-se a la direcció de cursa, que no va sancionar l’australià. “Intentarem guanyar el títol de manera neta”, va dir Márquez.

A València, el cerverí serà campió del món si puja al podi, faci el que faci Miller, o si no, si acaba davant de l’australià. A Xest, el Rufea Team (els germans Márquez i Tito Rabat) poden firmar el segon triplet català de títols de la història. Com l’any passat, la festa per al motociclisme català pot tornar a ser rodona a València.