Les “botes negres” i els “tres anys de gos” de Manolo González

BarcelonaUna de les primeres decisions que va prendre Fran Garagarza quan va aterrar a la direcció esportiva blanc-i-blava va ser aturar el fitxatge de Ferran Costa per l’Espanyol B i signar Manolo González. Volia un perfil més veterà, un tècnic que hagués bregat durant anys al fang de Segona RFEF. Havent rebutjat ofertes més altes i de categoria superior, com la de l’Hèrcules, el 3 de juliol de 2023 el gallec es va convertir en l’entrenador del filial periquito.

“Botes negres”

“Vaig fer la pretemporada amb el primer equip i vaig anar convocat amb ells a l’inici de Lliga. Quan vaig tornar al filial, Manolo em va dir: «Que no et pugin els fums, aquí has de pencar com un més, eh?». Vaig pensar que aquest paio era directe i que tenia caràcter, que ens anirà bé”, diu amb un somriure Joan Puig, exjugador de l’Espanyol B. “Si a l’entrenament feies una vaselina, una cullereta o una acció d’aquest tipus sempre deia "botes negres". Vol dir alguna cosa així com humilitat i fes el que saps”, afegeix el defensor gironí, que recorda que el tècnic periquito va estar molt pendent d’ell quan es va trencar el lligament encreuat anterior dies abans de debutar amb el primer equip com a titular: “Com a persona és un deu”.

Aquell era un filial rejovenit i pràcticament nou al qual va costar arrancar, però amb el pas de les jornades va començar a volar amb un futbol propositiu i ofensiu. “Més enllà del tema personal i motivacional, és que futbolísticament també és un entrenador fantàstic. Tàcticament, explica molt bé què vol de cada futbolista. A mi, per exemple, em va posar com a central esquerre en una línia de cinc; em va descobrir la meva posició ideal sobre el camp”, conclou el futbolista de l’Europa, que actualment s’està recuperant d’una altra ruptura del lligament.

Promoció al primer equip

La bona feina al filial va fer que Garagarza, el 12 de març del 2024, aviat farà dos anys, li donés les claus del primer equip a un Manolo González que, sense experiència prèvia al futbol professional, va complir el mandat de tornar l’Espanyol a Primera Divisió. L’ascens es va assolir la nit de Sant Joan, però fins al dia 26 de juny l’entitat no va confirmar la continuïtat del de Folgoso do Courel. Després de dos dies de reunions i diverses trucades –el club va posar-se en contacte amb Sergio González–, la direcció esportiva va decidir que Manolo era la millor opció. Va passar de ser una solució temporal a una peça central.

El curs passat el preparador gallec va tornar a complir el que se li havia encomanat. Després d’un abril brillant –va ser elegit millor entrenador del mes per la Lliga–, l’Espanyol va certificar la salvació a l’última jornada, també amb molt patiment. Però temps abans, a finals de novembre, Manolo va estar a prop de ser destituït per primer cop en la seva carrera després de caure amb estrèpit a Montilivi. Llavors el parer de Garagarza i del vestidor, que mantenia intacta la seva confiança en ell, es va imposar i altra vegada es va declinar l’alternativa Sergio González.

Durant l’estiu el club va fer oficial la seva renovació fins a l’any 2027, i el començament de temporada va ser fulgurant. Tant, que un equip fet per salvar-se va guanyar cinc partits consecutius, i igualava registres de fa dues dècades. Però aquest any la cosa no ha anat tan bé: l’Espanyol acumula vuit jornades sense vèncer i dos punts de 24 des de les campanades. És el pitjor inici d’any natural de la història del club, raó per la qual els blanc-i-blaus han caigut de posicions europees després de 128 dies.

Tot i això, Manolo González no està qüestionat. Per ara, ningú pensa seriosament en un canvi d’aires i, amb 35 punts al sarró, ell és conscient que el curs passat va sortir-se’n d’una de molt pitjor i està convençut de revertir la mala dinàmica. De fet, es posa com a objectiu immediat arribar als 42 punts i certificar la permanència virtual en els quatre pròxims partits (Elx, Oviedo, Mallorca i Getafe). D’aconseguir-ho, si no hi ha cap sorpresa, l’estiu que ve arrancarà la seva quarta temporada al club.

Una figura de consens

“Els tres anys a l’Espanyol són com els anys dels gossos. Té mèrit, eh? Mai m’ho hauria imaginat”, deia la setmana passada entre riures Manolo, que durant aquest període ha viscut una muntanya russa d’emocions. Amb més de 700 dies al capdavant del primer equip, ja és l’entrenador més longeu de l’Espanyol des de Mauricio Pochettino, cessat a finals del 2012. També és un dels 15 tècnics amb més partits en la història del club, que té 125 anys de vida.

“Tant de bo sigui més temps, però jo demano que si estic aquí que sigui perquè la gent m’hi vol, que sigui una figura d’unitat i no de discrepància. Per sort, tinc el suport del club, l’afició i els jugadors”, va afegir el tècnic que ha dut estabilitat a una entitat que en els últims temps s’ha acostumat a canviar massa sovint d’entrenador i que amb Manolo González ha trobat una persona de consens amb capacitat per redreçar el rumb de l’Espanyol.