Sense excuses pel que va passar al derbi

Hi ha molts motius per estar en contra del futbol modern, i sovint l’he criticat. Però en una cosa hem millorat molt: la tolerància zero en relació a qualsevol acte de violència. En el futbol dels anys 70 o 80, als jugadors del Barcelona mai no se’ls hauria acudit fer una rotllana (en diuen sardana però és més un corro de la patata) a Sarrià ni als del Madrid al Camp Nou. Però les coses han canviat –per a bé– i encara haurien de canviar més. S’hauria de poder anar al camp del rival amb la samarreta del teu equip. Fins i tot s’haurien de poder barrejar els grups d’animació. Només és futbol i l’hauríem de desdramatitzar. Ara bé, mentre no arribem a l’estat ideal, podem debatre sobre l’oportunitat o no de determinats comportaments i sempre ho farem des de la subjectivitat dels colors. On uns veuen provocació, uns altres veuen una sana celebració. Quan uns d’aquests tenen l’hegemonia de la veritat, la cosa es complica i és fàcil acabar defensant l’indefensable. No hi vull caure: més enllà del debat (pertinent, però en aquest cas menor) sobre l’actitud dels jugadors blaugranes hi ha un comportament absolutament injustificat d’una petita part dels aficionats de l’Espanyol. I els pericos que tenim veu pública ho hem de deixar clar: no volem aficionats violents. I el que va passar diumenge és un acte violent. Sense pal·liatius. Sense excuses. Amb explicacions, però. Totes les importants vinculades a la mala gestió del nostre club.

El que es va veure diumenge és símptoma de la impotència i de l’absència de projecte i lideratge. Una sensació de final, de fracàs total. Vaig sentir que els meus no eren els meus. L’era Chen ha posat fi a tot. Morirem sense deutes, però morirem. Perquè en un entorn desfavorable estàs obligat a l’excel·lència. En tot allò que depèn de nosaltres hem de ser els millors. Sabem que ens ignoren i que quan no ho fan és per criticar-nos. Aquest és el punt de partida. Però en cap cas pot ser una excusa. Perquè som nosaltres sols els que després ho fem molt malament. Els professors ens tenen mania. Però suspenem perquè no hem estudiat, perquè no hem fet els deures i perquè ens hem buscat males companyies. El dia que ho fem bé podrem parlar dels professors. Avui, no. Avui toca exigir responsabilitats pel que s’ha fet i pel que no. Cal fer net. Hem d’aconseguir que el propietari vengui, que tots els executius (menys un) marxin, que no quedi ni un violent a la graderia i fer un projecte esportiu que pivoti en el planter. Si tot això ha de ser a Segona i amb els 15.000 de sempre, que així sigui. Però ni un vespre més de vergonya.

L'Espanyol demana clemència perquè no li tanquin el camp