Quan "la nostra" és només "la seva"

BarcelonaEls pericos passem per un bon moment. Comptes sanejats, equip en la zona tranquil·la, jugadors ben valorats, camp amb molt bon ambient. Arribem a un derbi –encara lluny per aquest calendari absurd– empatats a punts amb el nostre rival. I si pensem que tot just fa un any ens havíem de passejar pels camps del Lugo o de l’Alcorcón, el nostre grau de felicitat és màxim. Un bon moment per reclamar un mínim de justícia per part dels nostres mitjans públics: sempre millor fer-ho des de l'alegria que no pas des de la tradicional barreja de tristor i ràbia. Enfadar-se content és molt més sa i útil.

A més a més, jo m’enfado des de la complicitat: Catalunya Ràdio és la meva ràdio, i TV3, la meva televisió. No hi vull renunciar. Quan, en el terreny esportiu, demano més justícia, ho faig com a perico. Però no només: també, i sobretot, com a ciutadà català que estima i valora els seus mitjans públics.

Encara no he entès quins són els motius periodístics que justifiquen que al meu admirat Eudald Serra el deixin amb la paraula a la boca sense poder retransmetre la segona part del partit de l’Espanyol per passar-se una hora (una hora!) amb els prolegòmens d’un Celta-Barça. Fa uns anys m’havien dit que era tossuderia d’una persona. El temps ha demostrat que no només.

Però és més greu el cas de TV3. L’ordre de les notícies d’esports als TN mai el determina l’actualitat. Siguin quan siguin els partits, la primera notícia sempre és per als mateixos. I el nombre de seguidors no és prou argument periodístic. Si l’Espanyol juga un dissabte a la tarda i el Barcelona un diumenge a la nit, el TN migdia de dissabte no pot donar el partit del Barça com a primera notícia esportiva. Els sentiments dels periodistes que prenen aquesta decisió és l’única explicació que soc capaç de trobar.

Els mateixos sentiments dels responsables del programa estrella d’Esport3. A Onze no es parla mai de l’Espanyol. Mai vol dir mai. Només quan coincideix l’horari del programa amb el final d’un partit d’entre setmana connecten amb Dani Ballart perquè faci un breu comentari. En més de dos mesos això s’ha produït dos cops. La resta, tertulianisme culer. Amb una presència creixent d’opinadors que han insultat els aficionats de l’Espanyol o que han celebrat el seu descens. Que em sembla molt bé que hi siguin, sempre que els equivalents pericos també. Però tornem als motius. L’audiència? No ho crec: les dades així ho demostren. Ordres de dalt? Tampoc: prou feina tenen. Només trobo una explicació: les fílies i les fòbies esportives de la direcció del programa. No demano amor (ni feina!!!): només demano periodisme.