RCD Espanyol
Esports  /  RCD Espanyol 05/10/2022

El porter que vol treballar la ment per ser un líder sota pals

Álvaro Fernández treballarà amb un psicòleg per convertir els errors en aprenentatge

4 min
Álvaro Fernández va demanar disculpes després d'haver-se empassat el segon gol contra el València

Barcelona“Entenc les crítiques pel tipus d’error i pel minut que era, però tinc la personalitat necessària per capgirar aquesta situació”. El porter de l’Espanyol, Álvaro Fernández, assumeix amb resignació, però també amb fortalesa mental, el fet d'haver de viure un dels moments més ingrats de la carrera d'un porter d’elit: dues setmanes després de regalar-li un gol a la Reial Societat , va empassar-se l’empat del València al temps afegit. Dos gols cruels que li han costat punts a l’Espanyol. 

Les dues accions han reobert el debat sobre qui ha d’ocupar aquesta posició a l’Espanyol aquest curs. Fernández semblava el millor posicionat per convertir-se en l’amo de la porteria blanc-i-blava, que busca un relleu de garanties després de la sortida de Diego López. La inseguretat que va generar Lecomte en els primers partits i la inexperiència de Joan Garcia convertien Fernández en el candidat més ben situat per convertir-se en l’hereu del gallec. 

“Després de cometre un error has de tenir el cap fred, tenir personalitat, assumir que has fallat i que ja no pots fer res per esmenar l’error. Seguir dins del partit i intentar fer-ho el millor possible en la següent acció”, reflexiona Fernández. “Si no estàs fet d’una pasta especial, no pots superar aquest tipus de moments. Els porters hem de saber reaccionar quan fallem perquè darrere no tenim ningú que ens ajudi”, afegeix, abans d’analitzar l’errada comesa a Sant Sebastià: “Més que de concentració, va ser un error tècnic pel mal control i, sobretot, per no donar una millor línia de passada a Calero que hagués obligat Kubo a córrer més”. 

Tot i reivindicar-se com un líder a qui li agrada manar els companys, Fernández és un porter d’allò més analític: abans de fitxar per l’Espanyol va demanar informes a entrenadors, porters i futbolistes sobre el perfil i les qualitats dels entrenadors de porters blanc-i-blaus, concretament de Jesús Salvador i Tommy N’Kono: “És molt important saber amb qui treballaràs i conèixer quines característiques tenen per saber si encaixaran amb les teves. Tot el que em van explicar d’ells em va encantar”, explica el porter, que es desfà en elogis de tots dos tècnics: “M’estan corregint molt i estic segur que el meu rendiment canviarà de forma radical. Milloraré molt amb ells perquè la qualitat dels entrenaments de l’àrea de porters és espectacular”.

No descarta seguir el seu camí quan pengi els guants: “En funció de com de cremat acabi del futbol m’agradaria ser entrenador de porters o bé comentarista de partits. És d’agrair que ara a les narracions s’incorporin exporters que poden analitzar de primera mà per què fa una acció o una altra”. Fernández, que va deixar la carrera d’ADE quan va marxar al Mònaco, ha seguit diversos cursos d’idiomes i n’iniciarà un altre de periodisme. 

Treballarà amb un psicòleg

Tot i venir d’una lliga, l’anglesa, on es fa especial incís en el treball físic, per l’alta quantitat de centrades a l’àrea que obliguen els porters a impulsar-se constantment, Fernández considera que el treball mental és “gairebé més important que el físic” per a un porter. “El futbol són emocions que cal saber portar”, reprèn. El jugador admet que, ja abans d’aquestes dues errades, tenia pensat visitar un psicòleg que li havien recomanat per treballar la faceta mental. “Fa temps que vull fer-ho, poder tenir una xerrada amb ell i que avaluï com em veu. Estic obert a noves eines que ajudin a fer-me millor”, reconeix. Diversos jugadors de l'Espanyol, com Sergi Darder, han tractat amb professionals de la psicologia en els últims anys. “L’aparició dels coaches i psicòlegs millora el món del futbol, és una figura cada cop més important”, amplia el porter.

Fernández desprèn maduresa tot i els seus 24 anys i mig. Va debutar a Primera amb 18, i des d’aleshores ha passat per sis clubs de cinc categories diferents. Un aprenentatge accelerat per a un porter que sempre ha jugat allà on ha anat. “Vaig aprendre molt a Segona i porto quatre temporades consecutives jugant al futbol professional, per això ara no em pesa el repte de defensar la porteria de l’Espanyol”, reivindica. Entre la Lliga i la Premier, de fet, ja acumula 39 partits, un bagatge força superior al que, per exemple, acumulava a la seva edat el seu predecessor a la porteria de l’Espanyol, Diego López: dos partits a Primera. “Ser el seu successor és una pressió afegida que m’agrada tenir”, exposa. 

L’objectiu d’Álvaro Fernández és clar: consolidar-se a l’elit, de la mà de l’Espanyol, per arribar a ser un dels habituals de les convocatòries de la selecció espanyola absoluta. “Tinc ganes d’estar més d’un any en un mateix club, per això vaig venir a l’Espanyol, el club ideal per fer passos importants a la meva carrera a través de l’estabilitat”, afirma el porter, que va rebre l’interès de cinc clubs més de Primera a l’estiu. El seu rendiment determinarà si val la pena acabar pagant els tres milions amb què es va fixar la seva opció de compra.

stats