La il·lusió no entén de fitxatges ni de promeses europees

L’Espanyol arrenca l’era Rubi visitant Balaídos, que posarà a prova la valentia del maresmenc

S’han acabat els pronòstics. Europa és el destí, però ja no hi ha terminis. L’Espanyol inicia aquesta tarda (18.15 h, BeIN LaLiga), a Balaídos, l’era Rubi, que arrencarà marcada per una paradoxa: no calen promeses europees ni fitxatges per recuperar la il·lusió generada ara fa dos anys precisament amb reforços de renom i pronòstics ambiciosos. Després de dos cursos amb Quique Sánchez Flores en què l’equip blanc-i-blau va anar de més a menys, Chen Yansheng i Òscar Perarnau han decidit virar el rumb d’una entitat que encara s’està refent d’alguns errors comesos en els primers anys de gestió amb el mandatari xinès: salaris excessius, jugadors veterans sense possibilitat de revalorització i, sobretot, una proposta de joc que va funcionar puntualment en alguns partits però que no s’adequava al perfil dels jugadors de la plantilla ni els treia tot el rendiment possible.

Seguint el fil del que va aconseguir David Gallego en un tram final de rècord, Rubi aposta per potenciar una proposta radicalment diferent a la del seu predecessor. No té Gerard Moreno. Ni Aarón Martín. Tampoc Pau López, Marc Navarro o José Manuel Jurado. Cinc peces amb pes relatiu en minuts –encara que l’únic indiscutible fos el primer– la temporada passada a qui el tècnic maresmenc està aconseguint que no s’enyori gràcies a un futbol que ha regenerat els ànims de l’afició de l’Espanyol. Els resultats dictaran la seva sort, però amb Rubi no podran queixar-se de veure un equip que no juga a res. La pretemporada ha deixat diverses bones notícies. Els sis triomfs han permès reanimar un equip tocat pel desgast viscut el curs passat amb Quique. Però més enllà dels marcadors, l’espanyolisme pot celebrar que, per fi, l’equip ha trobat una identitat sobre la gespa que comparteixen des del director general esportiu fins als preparadors del planter, passant, evidentment, pels tècnics del primer equip i del filial. I, per descomptat, pel gruix de la plantilla de Rubi.

Tercer estiu de rècord

A l’espera de veure si el mercat es tanca amb algun extrem o pivot cedit, sempre que hi hagi sortides i els nouvinguts s’adaptin a la delicada situació econòmica, de moment l’Espanyol es conforma amb una única cara nova procedent del mercat, a més de tres reforços del filial. Per tercer estiu consecutiu, Chen Yansheng ha batut el fitxatge més car de la història de l’entitat. El 2016 va ser Baptistão (7), el 2017, Darder (8), i enguany, Borja Iglesias (10), cridat a convertir-se en la nova punta de llança i que veurà fet realitat el seu somni: consolidar-se a Primera al camp on li van privar de fer-ho possible, Balaídos. El Panda va arribar a debutar a la màxima categoria amb els de Vigo el gener del 2015, amb 12 minuts al Sánchez Pizjuán, però des d’aleshores va haver-se de conformar amb el filial i amb una cessió al Saragossa que li ha servit de trampolí. “Estic content, em trobo bé amb els companys, m’he adaptat força bé”, va apuntar el davanter gallec després de tombar al Borussia Mönchengladbach. Dies després, en roda de premsa, va llançar un avís: “Si marco a Balaídos celebraré el gol. Fent-ho no faltaria al respecte a ningú, però no fent-ho, sí, a la meva afició i a mi mateix”. Iglesias arriba en forma, amb tres gols aquest estiu, però l’Espanyol confia en no dependre exclusivament de les seves dianes per suplir la traumàtica sortida de Gerard Moreno.

Si el perpetuenc va protagonitzar gairebé la meitat dels gols del curs passat, enguany es vol apostar per l’aportació col·lectiva: deu jugadors han marcat en aquesta pretemportada. Al mig del camp, un Darder reubicat i més alliberat està començant a governar l’equip a través de la pilota, un element que l’equip trobava a faltar. Amb Rubi, el d’Artà està oferint nous registres i, sobretot, una comoditat que Quique no va saber-li trobar. El nou Espanyol voldrà ser més dominador, encara que no renunciarà a mutar la pell si l’escenari ho requereix. El primer partit contra el Celta en serà una bona prova, ja que els últims cursos els de Vigo també han destacat pel gust per la pilota.

A banda de les significatives novetats tàctiques i d’estil, l’Espanyol es troba immers en un nou canvi psicològic. La transformació de la mentalitat que està vivint en els últims mesos és visible en fets i en paraules. Del “no soc feliç” i el “potser aquests jugadors no donen per més” de Quique, a l’inici i al final de la passada temporada, respectivament, al desig d’un Espanyol “valent” a qui Rubi convida a voler més. El discurs del madrileny feia temps que s’havia esgotat, estancat per una proposta que ja no convencia i per retrets a uns jugadors que van celebrar el relleu a la banqueta. Ara, el discurs del vestidor és unànime: totes les veus aplaudeixen l’arribada del maresmenc. A falta de reforços, ell és el gran fitxatge d’aquest estiu. La demostració que l’ambició es predica amb l’exemple, i no amb paraules. Ara, la valentia és a la banqueta, on Rubi necessitarà temps per volar tan amunt com pugui.

Més continguts de