BARÇA

Un 2018 per seguir sent el rei de la pilota

Leo Messi tanca l’any amb el millor registre golejador de les grans lligues europees i liderant els números del Barça d’Ernesto Valverde
Un 2018 per seguir sent el rei de la pilota

El Barça esgota els últims dies del 2018 sense alarmes, amb els jugadors encara de vacances (una part fins al dia 30, els altres tornen el 2 de gener) i la sensació que els grans deures pendents es van fent. Sense bona lletra, afinant-la sobre la marxa, però d’una manera solvent, a poc a poc. El doblet de Lliga i Copa del Rei del curs passat és un record que avala l’evolució del projecte d’Ernesto Valverde. Els títols, la imatge dels grans partits i Messi, sempre Messi, compensen algunes decisions de la direcció esportiva i la manca de brillantor del tradicional ADN combinatiu. L’any del Barça es resumeix en Messi. L’argentí és la cara de l’equip, l’element que garanteix l’equilibri. Cus les costures i s’inventa punts forts quan el nivell col·lectiu és pla. El 10 blaugrana és un jugador difícil de catalogar. Pel que fa i per les seves característiques. No és un killer, però lidera els registres golejadors d’Europa.

Ha tancat l’any amb un total de 48 gols en partits oficials (47 amb el Barça, des del 6 de gener en partit de Lliga contra el Llevant, i un amb l’Argentina, durant la disputa de la Copa del Món de Rússia 2018). Són les millors xifres de cara a porteria de les grans lligues internacionals, per davant de Robert Lewandowski, Harry Kane i Cristiano ronaldo. L’ex del Reial Madrid l’animava setmanes enrere a embarcar-se en una aventura esportiva a la lliga italiana, per recuperar el duel esportiu -i d’egos- entre tots dos. El portuguès és competitiu per naturalesa i vol jugar al repte de ser el millor des de casa, des d’un Calcio que viu frustrat en el seu intent de recuperar el nivell de l’última dècada. Messi és diferent. No necessita una figura en particular per seguir trencant registres. Se supera per naturalesa, perquè gaudeix quan les coses surten bé.

Rei del gol

Aquest any ha rebut una nova Bota d’Or, la cinquena, que l’acredita com a màxim exponent de la pilota. Que el premi es limiti a valorar els números li atorga un valor extra. La dimensió mediàtica dels clubs, els escuts i el seu pulmó propagandista no generen debats subjectius. El The Best i la Pilota d’Or de Luka Modric fan justícia a aquest altre futbol, amb una votació de criteris i professionals dispersos. El fet de ser professional, periodista, tècnic o futbolista no et garanteix tenir uns fonaments futbolístics sòlids. ¿Títols per davant de talent? ¿Una competició en especial o el rendiment en totes les que disputes? ¿Joc net -el terme que utilitza France Football - o trajectòria global? D’aquesta barreja de dubtes va sortir el cinquè lloc de Messi al premi que dona el rotatiu gal. El de Rosario manté la pólvora a punt i també lidera el rànquing del pitxitxi de la Lliga Santander d’aquest curs amb 15 dianes. Ni la lesió que va patir al colze -que l’ha deixat fora del top 5 de futbolistes més utilitzats per Valverde- dilueix la seva carta de serveis. El seu llegat al torneig estatal serà enorme. És directament el seu vedat de caça. Màxim golejador històric, és a només un grapat de minuts d’arribar als 400 gols a la competició estatal. La baixa d’aquest últim tram del 2018 ha ajornat la fita, inevitable (porta 398 gols). El capità del Barça és un rellotge que sempre ha sabut estar en hora. Evoluciona sol. Té una capacitat innata d’adaptar-se a les necessitats del futbol actual, de trobar noves qualitats i explotar les de sempre. Cada vegada controla més i millor el futbol. Tria sempre la decisió correcta. Quan no la té, la crea. Aquesta lectura del joc és l’essència del creixement de Messi.

La seva primera versió, la que va brillar al filial i va arribar al primer equip, era d’un jugador que se centrava en el regat i la jugada individual. Aquell davanter era molt bo perquè feia les jugades més espectaculars. Era diferent, superior als altres. El Camp Nou va ser el primer en adonar-se’n, fent la comparació fàcil amb Ronaldinho quan el brasiler encara vestia la samarreta blaugrana. Destacar per davant d’un dels jugadors més importants i plàstics de la història moderna del club és una bona carta de presentació. Ara aplega més virtuts, és més madur sobre la gespa.

Generar futbol

Messi ha après a generar per a ell i per als companys. En la primer part de la campanya suma 10 assistències de gol, amb les quals lidera la taula general. Aquest 2018 n’ha signat 23 (líder del vestidor, per davant de les 21 de Luis Suárez) i té un impacte en l’encert del Barça de pràcticament el 50%. Els de Valverde han fet 147 gols i 70 porten la marca del jugador de Rosario. La dada no compta les penúltimes passades, ni els canvis de joc, ni les pilotes filtrades que dos tocs després acaben a la porteria rival. El doblet, la Supercopa d’Espanya disputada a Tànger contra el Sevilla i la Supercopa de Catalunya rematen el moment individual. Que el nivell de Messi es tradueixi en títols és la millor notícia per al Barça i els seus dirigents. El club ha de cuidar el seu home franquícia perquè el palmarès global, el de tots, pugui créixer com més millor. El mateix jugador va admetre al Trofeu Joan Gamper que l’objectiu del 2019 és la Lliga de Campions.

Vol recuperar el tron d’Europa i celebrar una competició que porta temporades tenyida de blanc. L’equip s’ha construït a partir d’aquesta premissa. Arturo Vidal, el fons d’armari, l’arribada de Jeison Murillo per assegurar les rotacions a la línia defensiva... La feina d’Ernesto Valverde és posar en ordre totes les peces. L’entrenador, com els seus antecessors, sembla tenir clar que el puzle sencer és de Messi. El 2019 espera la darrera actualització del millor futbolista del món.

Més continguts de