El senyor de la marxa
Avui arrenquen les proves d’atletisme a Rio 2016 i és un dia de dura feina per a Luis Saladie (Barcelona, 1961), que celebra a la ciutat carioca els seus sisens Jocs Olímpics, després d’haver debutat a Barcelona 92 com a director adjunt d’atletisme. Aquí tindrà una tasca de responsabilitat molt més gran, ja que ha de fer la doble funció de delegat tècnic i també de jutge àrbitre a les proves de 20 i 50 quilòmetres de marxa atlètica, l’esport de la seva vida. I avui té ració doble.
Saladie, actual director d’organitzacions de la Real Federación Española de Atletismo (RFEA) i membre del comitè de marxa de la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) des de l’any 1999, va ser marxador del Club Natació Barcelona durant sis anys, una modalitat de la qual va ser atleta internacional i va aconseguir dos rècords d’Espanya júnior en pista, als 5.000 i 20.000 metres. Allà reconeix que va tenir “la fortuna” d’entrenar amb José Marín i Agustí Jorba. “D’ells vaig aprendre que el treball diari sempre acaba donant fruits”. Entre els seus rècords olímpics està la mítica medalla de Jordi Llopart a Moscou i la resta de medalles de la marxa espanyola i veure competir Marín a Los Angeles i Seül. “Quan les recordo encara cau alguna llàgrima”.
Després del seu pas pels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 es va enrolar en el món de l’organització de competicions esportives, on va actuar com a director de competició dels grans esdeveniments atlètics celebrats a casa nostra, com ara el Mundial d’Atletisme de Sevilla del 1999 o, més recentment, l’Europeu d’Atletisme Barcelona 2010 o el Mundial Júnior Barcelona 2012. La seva trajectòria olímpica la va reemprendre a Sydney treballant per l’empresa IBM com a gestor de resultats d’atletisme, i les tres últimes edicions va ser el secretari del jurat de marxa.
La seva tasca d’aquests dies als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro com a un dels tres delegats tècnics suposa “assegurar-se que tota la competició i les proves es realitzen sota el reglament de la IAAF” i més concretament encarregar-se de la “coordinació de la realització de totes les sèries i grups en què competiran els atletes”, i com a jutge àrbitre específic de marxa atlètica és la persona que té la difícil papereta de “comunicar als atletes la desqualificació, si és que incompleixen les normes bàsiques de la marxa”.
Per això, Saladie afirma que “no és fàcil” ser jutge de marxa, ja que “requereix una gran experiència i una bona vista”. “Tot i que moltes vegades comentin que els jutges no veiem les infraccions, el cert és que només podem jutjar allò que veiem. No està permès utilitzar cap càmera, ni de vídeo ni de fotos”, explica.
