GIRONA FC

Un raig de llum que serveix perquè el Girona segueixi brillant (0-1)

Stuani, amb un gol a la segona meitat, ha donat la primera victòria del curs als gironins

Quan Borja García té la pilota, sempre passen coses. El madrileny en va tenir prou amb una dosi de màgia per obrir la llum d’una nit que va començar amb neguit però que va acabar sent brillant. Una assistència a l’espai va sacsejar-ho tot, i Stuani va fer la resta amb un toc suau que va permetre celebrar la primera victòria de la temporada (0-1)

El Girona va tornar als orígens, abraçant el 3-5-2 de les tardes més glorioses, necessitat de retrobar-se amb unes sensacions que en aquest inici de curs només havia sentit en moments puntuals. Immers en un remolí d’emocions i amb un ull posat en el futur de Portu, desitjava que la pilota tornés a la gespa i es fes el silenci durant 90 minuts, fent callar els rumors que posaven en dubte la fortalesa mental d’un equip acostumat a aixecar-se davant les adversitats i a fer-se més fort cada vegada que algú intueix una possible debilitat. Tot i l’absència del murcià, els seus companys van sortir disposats a retre-li un petit homenatge, mostrant la rauxa habitual amb la qual Portu sol obsequiar als seus companys cada cap de setmana. Les incerteses patides en alguns trams de les dues primeres jornades van desaparèixer, repetint els hàbits que tothom té interioritzats i afegint la valentia que Eusebio insisteix a inculcar. El comiat de Timor va fer possible que Pere Pons i Àlex Granell, dos bons amics, agafessin el timó del mig del camp tal com porten realitzant des de fa un grapat d’anys. Amb la intenció de manar, el Girona va començar a tocar i tocar, avisant tímidament però fent acte de presència constant a l’àrea d’un Asenjo mínimament exigit.

L’olfacte de Stuani

Tancats tots els passadissos interiors, els blanc-i-vermells van traduir la seva defensa en una fortalesa, només trencada gràcies a la qualitat dels mitjapuntes groguencs, com Cazorla o Fornals, que va veure com Juanpe li negava l’èxit. També Gerard Moreno, habituat a fer de la insistència la seva principal virtut, va intentar-ho amb energia, xutant molt a prop del pal i intentant connectar amb un Ekambi que va tenir dues grans ocasions: una, avortada tranquil·lament per Bounou; l’altra, que va acabar al fons de la xarxa, va ser anul·lada pel VAR per un clar fora de joc. Els gironins, a la seva, van disminuir l’accelerada inicial tot i que sempre que van poder van ensenyar les urpes. Especialment per la banda dreta on Pedro Porro, que ja ha deixat de sorprendre i sembla bregat en mil batalles, i el Choco Lozano van intentar buscar les pessigolles a una defensa que sempre es va imposar.

Però ja se sap que les coses poden canviar molt ràpidament. Borja García, que havia intervingut poc durant el primer acte, va obrir el cel amb una passada que Stuani va aprofitar per estrenar-se aquesta temporada. Malgrat que s’intuïa un setge, i que el Vila-real va tenir un xut al pal de Pedraza, el Girona va continuar empenyent i Pere Pons va fregar el segon, en una acció on Asenjo va treure una mà espectacular. No hi ha millor notícia que tornar a veure que són capaços de tot.

Més continguts de