BarcelonaAnder Mirambell, en skeleton, i Quim Salarich, en esquí alpí, completen la nòmina catalana als Jocs d’Hivern. El primer, de 34 anys, els afronta amb l’aspiració d’acabar entre els 15 millors, tot i que per recursos de país li pertocaria, com a molt, un top 30. Però mai s’ha rendit. Ni quan amb 21 anys, després de jugar a futbol, ser bon atleta i practicar rugbi, es va plantejar, pel somni olímpic: dedicar-se a un esport sense cap tradició.
De fet, la falta d’infraestructures li han complicat el camí, però ja queden lluny els ratlladors de formatge a la sola de les vambes per aferrar-se al gel. Un pas rudimentari però indispensable per aprendre una especialitat tan tècnica com audaç: lliscar en un tobogan a 120 km/h estirat cap per avall sobre un trineu. Acompanyat pel preparador i estudiós Bernat Buscà, en pilotatge i velocitat el barceloní ja és a l’elit. Els Jocs seran una altra oportunitat per demostrar-ho i, aprofitant la repercussió, fer factible un llegat (nous practicants) en skeleton. En definitiva, un pioner amb missió i un somni que el 15 i 16 a la matinada farà realitat per tercera vegada.
“No m’ho esperava”
El vigatà Quim Salarich, de 24 anys, va saber dimarts passat que competiria a Pyeongchang. Serà en eslàlom, el dia 22, després que la federació obtingués una plaça addicional, perquè l’única d’alpí l’ocupava el basc Del Campo. Ell, tot i complir els requisits, no hi tenia lloc, però finalment farà el debut olímpic amb l’objectiu de confirmar els bons auguris. Com fa dos anys, quan va acabar 69è a la Copa del Món, la millor posició espanyola de les últimes dècades.
