ESPÈCIE PROTEGIDA

La urgència de guanyar sense oblidar qui som

Wert té nom d'extrem (dret, òbviament) de la lliga austríaca. Un dels possibles fitxatges, tan necessaris per a l'Espanyol, en aquest mercat d'hivern. Però és ministre espanyol d'Educació i independentista. Un ministre que en lloc resoldre algun dels molts problemes de l'educació, en crea de nous. La reacció de bona part de la ciutadania i dels agents socials i educatius de Catalunya ha estat contundent i unànime. El fet que jo trobi a faltar la mateixa contundència i unanimitat davant els atacs que l'escola pública catalana ha rebut amb aquesta reforma i amb d'altres reformes i retallades, no treu ni un gram de raó a la reacció.

Un dels efectes col·laterals d'aquest atac al català de Wert és que torna a situar l'Espanyol -que prou maldecaps té amb el partit d'avui- en la cruïlla d'una decisió: fer el mateix que han fet clubs com el Joventut de Badalona o el Manresa en defensa del model lingüístic de l'escola catalana o restar en silenci. Sortiran els partidaris de la segona opció en nom d'un apoliticisme que sempre es reivindica en un mateix sentit. D'altres considerem que hi ha moments en els que el silenci diu tant o més que les paraules. I aquest segurament n'és un.

També és cert que entrar en una espiral que obligui els clubs de futbol a posicionar-se per cada problemàtica social o política que es plantegi és absurd. Només té sentit en casos excepcionals com aquest. I l'excepcionalitat ve donada per dos factors: la gravetat i el consens social. D'acord amb aquest criteri, seria lògic que el món de l'esport també hagués dit alguna cosa sobre els desnonaments. No tinc notícia que ho hagi fet. I aquest silenci també diu moltes coses. Confio que l'Espanyol i algun dels seus jugadors -Joan Verdú, Raül Rodríguez- prenguin posició. Perquè, a més a més, no cal que la declaració vagi acompanyada de res. L'entrenador d'un gran equip ha pres posició però sembla que porta els fills a una escola concertada on es pot optar pel castellà. El millor jugador del món també ha pres posició de la mateixa manera que un altre dia va declarar que part de la família havia tornat a l'Argentina perquè a Catalunya a la germana petita li parlaven català i la feien plorar. El mateix jugador que s'ha educat sense problemes en català però a qui mai hem sentit ni una sola paraula en la nostra llengua. De fet, el nivell de català d'un Messi fill de la immersió hauria de tranquil·litzar Wert.

Més continguts de