Vallecas, l’estadi que va plorar amb Tamudo i De Tomás

BarcelonaLa història recent del Rayo Vallecano, rival al qual s’enfronta aquest diumenge l’Espanyol (14 h, M. LaLiga), no s’entén sense l’aportació de dos davanters que, més enllà de compartir nom, Raúl, tenen en comú haver deixat petjades importants a l’entitat blanc-i-blava. Tamudo, màxim golejador de la història de l’Espanyol, va ser una peça clau en la permanència a Primera durant més d’una dècada. De Tomás, que en la seva posada de llarg com a espanyolista va admetre que desitjava poder seguir els passos de Tamudo a l’Espanyol, no va poder evitar el descens del 2020 però va ser la figura més destacada en l’ascens del curs passat, i segueix reivindicant la seva transcendència sent un dels jugadors més destacats de la Lliga. 

Els dos van viure etapes que van deixar un gran record a Vallecas. Tamudo va arribar-hi amb 34 anys i una motxilla plena d’experiències. “Era un jugador valorat al vestidor per la seva veterania i experiència. La primera temporada, sense ser titular indiscutible, va fer deu gols. Va ser un revulsiu de molta qualitat que va aportar molt a l’equip”, comenta el periodista d’Unión Rayo, Jorge Morán. “Hem tingut grans davanters, com Hugo Sánchez, Diego Costa, RDT, Tamudo o ara Falcao, que no sabem com ni per què han acabat a Vallecas ajudant amb els seus gols en diferents moments de les seves carreres”, recorda. 

Llegenda per a l’espanyolisme, el davanter colomenc també va convertir-se en un ídol per a l’afició madrilenya després de firmar un dels gols més importants de la història d’aquest club. En el minut 91 de l’última jornada de la Lliga 2011-12, va rematar de cap una pilota rebotada pel travesser que va permetre al Rayo derrotar el Granada. Aquell gol valia molt més que un any més de permanència a la màxima categoria. El club havia alternat la Segona amb la Segona B les anteriors vuit temporades, i gràcies a aquella diana va poder allargar l’estada a Primera un total de cinc cursos.

“El Rayo havia tingut molts problemes, fins i tot d’impagament. I s’havia rumorejat la possibilitat, en cas de descens, de desaparició”, afegeix Morán, que celebra que no hi hagués VAR en aquella època: “Estava en un clar fora de joc que va veure tot l’estadi menys l’àrbitre de banda, i donem gràcies que no ho veiés”. “Tamudo és el protagonista de la nit més emocionant que he viscut a Vallecas, mai havia vist tanta gent plorant a l’estadi”, diu. “És un gol que no es podrà oblidar mai a la vida”, va reconèixer el mateix Tamudo, que va tornar al Rayo uns mesos després d’haver finalitzat una breu etapa al Pachuca mexicà. 

RDT, clau en l’ascens del 2018

Si Tamudo va disputar els seus últims partits a Primera amb el Rayo, De Tomás va seguir el camí oposat i va debutar a la màxima categoria amb el conjunt de la franja vermella. “El seu primer curs a Segona era el millor jugador de la divisió. És el millor davanter que he vist amb la franja vermella. Agafava la pilota i feia el que volia des de qualsevol lloc. No recordo ningú a Segona, potser Trejo l’any passat, que tingués tanta qualitat i estigués un nivell tan per sobre de la resta de rivals”, segueix Morán.

Els 24 gols que va firmar en el seu primer curs (2017-18), rècord en la història de l’entitat, van propiciar que el Rayo tornés a Primera dues temporades després. El conjunt madrileny va aconseguir allargar la seva cessió per un segon curs en què RDT va tornar a tenir un paper destacat (14 gols), però no va poder evitar un nou descens. El punta, molt estimat a Vallecas, aparcarà els seus sentiments aquest diumenge i intentarà engreixar el seu compte golejador amb l’Espanyol, on és a tres gols d’igualar els que va fer amb el Rayo (35 a 38).