Yulimar Rojas, de tenir por a les tempestes a obrir una nova dimensió en el triple salt

BarcelonaVa saltar Yulimar Rojas i tots vam saltar amb ella. L’atleta veneçolana, primera campiona olímpica del seu país i el tercer or en tota la història dels Jocs per a Veneçuela, va obrir les portes del triple salt a una nova dimensió. Va ser en l’últim salt quan el seu físic privilegiat i la seva gambada estètica i veloç van decidir que havia arribat l’hora. Durant uns petits instants es va elevar fins a tocar el cel a l’Estadi Olímpic de Tòquio per tornar ràpidament a impactar amb els peus a terra i gravar el seu nom amb lletres d’or en la història de l’atletisme: 15.67 metres. Nou rècord mundial, superant el de l’ucraïnesa Inessa Kravets (15.50 m) al Mundial del 1995 a Göteborg. Totes les mirades estaven posades en Rojas, que només va renunciar al seu habitual somriure quan no va poder contenir les llàgrimes de l’emoció. ¿Un objectiu? “El rècord del món”, havia afirmat fa només un parell de dies. 

“Soc la dona més feliç del món. Però encara em queda molt per donar. Espero que el meu país, la meva Veneçuela, que tant m’estimo, estigui disfrutant també de la meva alegria”, explicava en declaracions al comitè olímpic del seu país. La seva història està vinculada al món de l’esport des de ben petita, malgrat les dificultats econòmiques que va patir la seva família. Yulimar va néixer a Caracas el 21 d’octubre del 1995 i es va criar amb els seus sis germans en una família humil que tenia dificultats per satisfer necessitats bàsiques com menjar o comprar bolquers. El seu pare biològic va deixar la família i se’n va anar als Estats Units i ella es va criar amb el seu padrastre, Pedro Zapata, que havia sigut boxejador, i la seva mare, Yulexcis Rodríguez, a qui ella defineix com una “lluitadora” que es guanyava la vida treballant com a secretaria en una prefectura chavista. 

La seva família viu ara en un apartament que Yulimar els hi va comprar, però es va criar en un ranchito a Puerto La Cruz, on, tal com ella recorda, quan plovia, es mullaven. De petita, tenia por de les tempestes. “Però res d’això va impedir que tiréssim endavant”, explica una de les millors atletes de tots els temps que ha tocat la glòria amb el triple salt, malgrat que no va començar a competir-hi fins als 19 anys, quan, atrevida, es va posar en contacte per Facebook amb l’entrenador i exatleta Ivan Pedroso. Abans s’havia enamorat del voleibol i, il·lusionada per la classificació de l’equip veneçolà per a Pequín 2008, explica que quan va anar al poliesportiu a preguntar “no hi havia entrenadors de voleibol”, però van ser els d’atletisme els que ràpidament es van fixar en ella.

Des del 2010 fins al 2015 va competir en salt d’alçada i va aconseguir medalles en campionats regionals i nacionals. Amb 19 anys va debutar en el triple salt al campionat sud-americà d’atletisme, i el va guanyar. Un any després, la seva llegenda es començaria a forjar amb la plata a Rio 2016, poc abans d’entrar a formar part de l’equip d’atletisme del Barça. Als Jocs del Brasil es va quedar a les portes d’una glòria que finalment ha aconseguit a Tòquio. ¿El pròxim repte? Els 16 metres. 

Peleteiro, una atleta amb principis

Al podi, Patrícia Mamona (15.01 m, rècord de Portugal) i la gallega Ana Peleteiro (14.87 m, rècord d’Espanya) van acompanyar Yulimar. El bronze de Peleteiro va ser la primera medalla en atletisme de la delegació olímpica espanyola a Tòquio. La gallega també és coneguda per plantar cara a VOX: quan Santiago Abascal va anunciar al juliol del 2020 mítings a Galícia, l’atleta li va contestar a Twitter en gallec: “Val més que et quedis a casa. L’únic que hi ha de verd a Galícia [en relació als colors de VOX] són les seves muntanyes”. També va penjar un text en què deia que la seva bandera “és el respecte” i també ha fet declaracions manifestant que se sent “espanyola però, sobretot, gallega”.