Desaccelerar el nostre temps

En una entrevista recent el filòsof alemany Rüdiger Safranski deia que “la societat moderna està absolutament establerta sobre l’acceleració. Però convé no oblidar que aquesta acceleració no és cap llei natural, sinó que és una llei de la societat i, per tant, nascuda de l’ésser humà. Per això podem canviar-la”. Efectivament, si l’acceleració l’ha creat l’ésser humà, és a aquest a qui li correspon modificar-la. I l’ésser humà no és un ens llunyà, sinó que som cadascun de nosaltres.

Viure de manera accelerada no és recomanable. Tothom sap a aquestes alçades els efectes negatius de l’estrès i, encara que el solem adjudicar a la pressió externa, només nosaltres podem crear els mecanismes per fer-lo disminuir. El primer pas és prendre consciència d’aquesta acceleració, perquè sense consciència no hi ha possibilitat de modificació. A partir d’aquí tampoc cal grans canvis. Canviar de feina no sempre és possible, però sí que podem canviar la manera com anem a aquesta feina. Tampoc es tracta de buscar un altre mitjà de transport sinó de canviar on posem la mirada. Tenim l’opció d’anar corrent, amb la ment també disparada, o caminar amb una mirada ampla i tranquil·la que veu el recorregut. Mirar al cel, observar el sol o els núvols que el dia ens regala, ser capaços de veure els ocells o els arbres que, fins i tot a ciutat, hi haurà en el camí.

Davant l’acceleració, parar atenció en el món que ens envolta i també en nosaltres mateixos. Dins nostre tenim una de les eines que millor indueixen a la calma: la respiració. L’aire entra i surt del cos de manera automàtica, però aturar-nos a observar com és la nostra inspiració i expiració permet alentir-ne el ritme. Quan baixa el ritme de la respiració, baixa el ritme corporal i el mental.

Són canvis petits però poderosos, perquè canviant de manera individual podrem modificar el conjunt.