Estils 24/11/2020

Barcelona posa verda la coberta

El confinament ha portat moltes comunitats de veïns a omplir de natura i vida social els terrats

Jordi Garrigós
6 min
Barcelona posa verda la coberta

BarcelonaEn la difícil missió de buscar pis a Barcelona hi ha una pantalla extra, trobar-ne un amb terrassa. Si gaudir d'un espai a l'aire lliure ja era un bé preuat per si mateix, el confinament va accentuar encara més la sensació que tenir-ne millora la qualitat de vida de les persones que viuen en ciutats amb una alta densitat de població. Per la mateixa arquitectura dels edificis, són pocs els pisos amb terrassa, però en canvi la majoria tenen cobertes, espais que durant el confinament van acabar convertits en una solució d'emergència per combatre l'angoixa de passar-se el dia tancat a casa. Aquells paratges, sovint estranys, plens d'antenes i de brossa amb el terra d'asfalt, es van transformar d'un dia per l'altre en refugis de llum i aire imprescindibles. Va caldre una situació límit com aquella perquè molts barcelonins s'adonessin que les cobertes són espais amb grans possibilitats, d'aquí que la nova tendència entre els edificis de Barcelona siguin les cobertes verdes. Si primer vam ser conscients que teníem llocs aprofitables en desús, el següent pas era ajudar a la renaturalització de la ciutat i preparar-los per fer-hi vida comunitària.

Una coberta verda és una solució constructiva que aposta per col·locar natura als terrats dels edificis, aprofitant l'espai que en la majoria de casos no té cap utilitat pràctica. L'origen d'aquest tipus d'iniciatives el trobem fa 2500 anys, amb els jardins penjants de Babilònia, creats en temps de Nabucodonosor i extensament descrits pels historiadors grecs de l'època. A banda d'aquests elements, que pel que se sap eren més decoratius que funcionals, per entendre aquest fenomen tan de moda ara a Catalunya cal fixar-se en els terrats reformats d'Alemanya, on als anys vuitanta van començar a instal·lar cobertes verdes enteses com una solució d'aïllament ecològic.

Un terrat de Barcelona ple de verd

Sergio Carratalá, enginyer de ponts i camins, va fixar-se en el que es feia a ciutats com París, Toronto o Copenhaguen i va traslladar-ho a casa nostra: "A Barcelona hi ha massa superfície pavimentada i construïda. Amb aquesta solució guanyàvem verd i revertíem la situació, metre quadrat a metre quadrat, posant-hi natura", explica Carratalá, que el 2016 va fundar l'estudi Mata Alta. El disseny de cobertes verdes és una de les feines que més els encarreguen: "Són una tendència a l'alça a la ciutat -assegura- perquè després del confinament molta gent s'ha adonat que cal aprofitar tot l'espai a l'aire lliure del qual disposem". En aquest sentit, els terrats verds són una gran oportunitat d'actualitzar-les d'una manera ecològica i sostenible. A més, poden adquirir un component productiu, ja que algunes comunitats aprofiten per crear-hi horts urbans o plaques fotovoltaiques d'energia solar.

El factor social

La paisatgista Inés Martínez de Albornoz, de l'estudi d'arquitectura del paisatge De Buena Planta, creu que a banda de ser una tendència, també és una necessitat: "És una manera eficient de reduir el sobreescalfament de les ciutats i de produir verd en zones que pateixen un urbanisme molt dens", explica. És per la seva facultat de coixí tèrmic pel qual és tan popular a gran part d'Europa, però a Catalunya hi ha un element que suma a la funcionalitat ecològica, la social. En un lloc amb clima mediterrani i cultura de terrassa com la d'aquí, la reconversió de les cobertes en zona verda et permet tenir una zona comunitària i en harmonia, un detall molt important per a persones que viuen envoltades d'estrès i sorolls. Segons indiquen els estudis científics realitzats sobre aquesta matèria, les cobertes verdes no només produeixen un benefici per a la salut de la ciutat, també milloren el benestar psicològic de qui les té.

Al contrari del que pugui semblar, tot terrat és reformable. Segons explica Carratalá "no hi ha un límit de metres quadrats, les instal·lacions són molt flexibles". L'expert en el disseny de cobertes verdes explica, això sí, que hi ha moltes variables segons el tipus i grandària del projecte, però una renaturalització es pot fer a un petit edifici particular de la mateixa manera que a una gran comunitat de veïns, una escola o un hospital. Ara bé, Carratalá remarca que és important que el disseny "faciliti al màxim la convivència" entre vida comunitària i natura. Un altre fet a destacar és que es poden tenir sense que el dispendi econòmic sigui inassumible per a una comunitat de veïns. Martínez de Albornoz remarca que no són una opció "gaire cara" i que a la llarga ajuden a l'estalvi energètic i econòmic: "Són aïllants, a l'estiu refrigeren i a l'hivern fan calor. A més molts dels terrats de Barcelona tenen un terra asfàltic que s'ha de canviar cada deu anys, en canvi un terrat verd té una durabilitat molt més llarga", assegura.

Beneficis per a la comunitat

Encara que el confinament els ha donat embranzida, hi ha comunitats de veïns que ja van poder gaudir-ne durant aquells mesos complicats. És el cas de la de Mercè Armelles, veïna d'un edifici del carrer Aragó de Barcelona amb coberta verda. Mentre era presidenta de la comunitat va rebre un informe tècnic que alertava d'unes filtracions a la coberta. D'entre totes les propostes que van tenir per solucionar-ho, una va ser el tractament de cobertes verdes, que en aquell moment estava en plena convocatòria d'ajut des de l'Ajuntament. En cas de tirar endavant el projecte, l'ajut cobriria fins al 75% de les despeses. No van dubtar en acollir-s'hi i ho van aprovar per unanimitat. "Teníem una terrassa molt gran, d'uns 3.000 metres quadrats de superfície, totalment desaprofitada. Aquesta opció no només resolia el problema de les filtracions, ens donava un espai de verd i natura que era molt agradable", explica Armelles.

Els terminis temporals i econòmics es van anar complint i a mesura que anava avançant l'obra, s'albiraven els beneficis que comportaria per a la comunitat. L'abril de 2019 la coberta verda d'aquest edifici del centre de Barcelona ja era una realitat, i un any i mig després tot són elogis: "Ens en vam adonar de l'encert des del primer moment, però encara amb més força quan hem patit aquest temps amb sortides al carrer restringides. Tenir un espai on poden passejar ha sigut una gran sort, sobretot tenint gent gran i menuts a l'edifici", assegura Armelles, ara expresidenta de la comunitat. L'indicador més clar del bon funcionament d'aquest terrat rehabilitat no podia ser cap altre que tenir plans de millora: "Hem decidit que hi posarem encara més bancs, que vam fer curt", diuen.

"Un boom dels terrats"

A mitjans de setembre, i després d'ampliar el termini a causa del covid, l'Ajuntament de Barcelona va donar per tancada la segona convocatòria del concurs de cobertes verdes. Aquesta iniciativa, que promou la implantació de nous terrats verds a la ciutat, repetia després d'una primera edició el 2017 i es va entendre des del consistori com una acció estratègica: "Volem aprofitar les oportunitats que van sortint per impulsar natura, com els parcs de butxaca, les superilles i les ajudes a cobertes verdes", diu Eloi Badia, regidor d'Emergència Climàtica de l'Ajuntament de Barcelona.

Badia reconeix que abans del confinament la majoria de rehabilitacions de cobertes es demanaven a causa dels problemes tècnics, sobretot goteres, però després del confinament de primavera s'ha registrat "un boom dels terrats". D'aquesta segona convocatòria, a l'espera de conèixer els resultats, en sortiran cinquanta propostes preseleccionades que rebran 1.500 euros per a l'elaboració del disseny i per a treballs tècnics. D'entre totes, deu projectes seran els guanyadors, i rebran una subvenció d'un 75% del valor de l'obra, a més de deu accèssits amb una assignació de 1.500 euros més. Per a Badia, el suport de l'Ajuntament als terrats verds "és inqüestionable", ja que suposen "un guany per a la ciutat".

stats