El càntir feminista i jujolià de Benedetta Tagliabue

BarcelonaTot un món en un càntir. L'autora del càntir d'Argentona d'enguany és l'arquitecta Benedetta Tagliabue, i hi ha abocat un munt de referències, des de la seva pròpia família fins a un homenatge a les dones treballadores i encarregades de les cures. I a l'arquitectura catalana més lúdica i, al mateix temps, sentida. Tot plegat, Tagliabue ho ha concretat esbargint en el càntir un reguitzell de detalls que recorden la delicadesa dels sostres de la Pedrera de Josep Maria Jujol, plena de lemes i símbols, i l'ampolla que aquest mateix arquitecte va dissenyar per a l'antiga Casa de Família de Barcelona. Així, s'hi pot llegir la frase “Amb l’anís l’aigua s’enriqueix”, al costat de la qual hi ha el nom "Enric", és a dir, un record al també arquitecte Enric Miralles, que va ser el seu marit i soci al capdavant de l'estudi EMBT.

A més, la segona inscripció del càntir, a la part superior, està dedicada a sant Domènec, el patró d'Argentona, que va preservar miraculosament l'aigua pura i cristal·lina per a la vida de tots els veïns de la vila, i al seu propi fill, que es diu Domènech. Pel que fa al reconeixement a les dones que transporten aigua en gerros i càntirs, es troba en la mateixa forma del càntir, fruit d'abstraure una fotografia d'una dona amb una gerra damunt el cap. "Vaig descobrir els càntirs d’autor al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i fins i tot me n'he emportat a Itàlia per regalar-ne", explica Tagliabue. "Amb aquest càntir he volgut recordar el món de les dones i el transport de l’aigua, que era una feina increïble”, diu. Amb el seu càntir, Tagliabue se suma a una llista de dissenyadors i arquitectes consagrats que n'han fet en els últims anys, entre els quals hi ha Oscar Tusquets, André Ricard, Carme Pinós, Xavier Mariscal, Miguel Milá i Nani Marquina.

La presentació en societat del càntir de Benedetta Tagliabue es farà a partir d'aquest divendres i fins diumenge durant la nova edició del Festival Internacional de Ceràmica Argillà, que any rere any converteix Argentona en una de les capitals europees de la ceràmica. “La demanda per participar a la fira realment és molt alta, i hem hagut de ser molt selectius –afirma el director del festival, Oriol Calvo–. Tindrem ceramistes de França, Itàlia, Alemanya, Moldàvia, Letònia, Polònia, la República Txeca, l'Equador i del país convidat, el Marroc”. Per a Calvo, la ceràmica marroquina és molt especial i en destaca els dos grans estils: la ceràmica berber modelada a mà, i "la més islàmica", amb figures geomètriques i més envernissada.

La programació del festival

Respecte a la programació del festival, es mantenen els habituals “aparadors ceràmics”, els tallers de ceràmica i rakú i la mostra de cinema Cineràmica. També es podran veure tres exposicions, dues de les quals de ceràmica i una tercera de fotografia de ceràmica. El Museu del Càntir acollirà fins al 14 de setembre Llindar, un repàs de la trajectòria d’Emili Biarnés (Barcelona, 1956), conegut en el sector pel seu afany investigador. Els seus treballs són sovint uns objectes híbrids que tenen parts d'altres materials, com el vidre i el ferro. A la segona de les mostres, titulada Habitar la forma, Jan Madrenas s'ha apoderat durant aquest cap de setmana dels jardins de la Casa Puig i Cadafalch amb les seves ceràmiques de gran format. "En la meva ceràmica la forma no es projecta, sinó que s’habita: sorgeix d’un diàleg físic amb l’argila, a escala humana, gairebé íntima –diu Jan Madrenas–. El procés és lent, carregat de presència i escolta. No busco imposar una estructura, sinó acompanyar-ne la construcció des de la fragilitat, la resistència i la transformació. El foc i el temps deixen empremta, i converteixen cada peça en un registre viu del seu propi esdevenir".

L'exposició de fotografia de ceràmica serà Pell d'argila, de Ramon Forns, i es podrà veure al Saló de Pedra. Inclourà una vintena d'imatges datades entre el 2020 i el 2023 amb les quals Forns convida els espectadors a reflexionar sobre la relació que tenen amb el propi cos. D'una banda, Forns parla del procés de modelatge com un procés en què en poden tapar les imperfeccions, i de l'altra, de l’argila com a substància terapèutica que es fa servir per nodrir i revitalitzar la pell, i també per eliminar-ne les toxines.

En paral·lel a les exposicions, la programació inclourà dos espectacles. El primer és Fangs, del clown Toti Toronell i la violoncel·lista Cinta Pellicer, aquest divendres a la nit a Can Doro. Toronell, defineix l'espectacle com una "experiència visual i sonora", durant la qual transforma i deforma en temps real les ceràmiques que van fent uns torners per convertir-los en "històries".  

També a Can Doro, la companyia jove de Dans Invitro estrenarà dissabte l'espectacle Rústica, un homenatge al món rural en el qual "tres dones feinegen, festegen i interactuen amb elements que ens transporten a la bellesa de l’entorn i de les petites coses, el silenci i la contemplació, el recolliment i la celebració".