No ens toqueu la colza

GironaDe tan vistosos, fan girar la mirada. Són els camps de colza, que tenyeixen de groc els nostres paisatges més pròxims i actualment estan en plena floració. Les flors d’aquesta oleaginosa atrauen multitud d’insectes pol·linitzadors, com les abelles i els borinots, però també són un reclam per a milers de persones que, per fer-se una fotografia rodejats d’aquest mar de pètals, s’endinsen fins al bell mig dels camps i perjudiquen greument aquests cultius, que a Catalunya han anat en augment els últims anys.  

Tot i que la seva producció es concentra als secans interiors de Catalunya, des de Girona fins a la Noguera i el Pallars Jussà, les superfícies cultivades són similars a les comarques de Barcelona, Lleida i Girona. Així, en trobem en frescals (secans amb pluviometria alta) i regadius de l’Alt i el Baix Empordà, Osona, Garraf, Baix Ebre, Barcelonès, Vallès Oriental i Occidental, Segarra, Urgell, Solsonès, Anoia, Berguedà, Garrotxa, Ripollès o Segrià. Segons el departament d’Agricultura, el 2020 el nombre d’hectàrees de colza plantades va arribar a les 12.600, un 17,2% més que l’any anterior. En canvi, fa una dècada la superfície era només d’entre 2.000 i 3.000 hectàrees. 

El cultiu de colza (Brassica napus) s’ha adaptat “perfectament” al regadiu, com el cereal d’hivern –perquè, de fet, prefereix les zones fresques i plujoses–, i les produccions que se n’aconsegueixen són “molt bones”, indiquen des del departament. “La bona alternativa al monocultiu tradicional del cereal d’hivern, l’obligació de la diversificació de la política agrària comuna (PAC), els ajuts associats a les oleaginoses i el preu de comercialització de la colza” són els principals motius que han portat els pagesos a produir colza, segons Unió de Pagesos. “El cultiu és atractiu quan els preus són raonables”, assegura Santi Caudevilla, responsable del sector d’herbacis del sindicat. 

Un increment d’hectàrees que s’ha notat especialment a Girona. Tant la superfície com la producció s'han gairebé doblat: mentre que el 2019 es van conrear 3.500 hectàrees, el 2020 van ser 5.800 (67,5% d’increment), i la producció ha passat de les 7.600 tones a les 12.100, respectivament. A Catalunya, l’any 2019, segons dades del departament, es van cultivar un total de 10.800 hectàrees, amb una producció de 21.500 tones. 

Un cultiu que esclata a la primavera

Aquesta oleaginosa d’hivern, que pertany a la família de les crucíferes i pot fer més d’un metre d’alçària, se sembra a la tardor, just després de les primeres pluges. El període de més fred, el passa en estat de planta baixa, anomenada roseta. D’aquesta manera aguanta més les gelades hivernals. A la primavera és quan fa les tiges, les flors i els fruits. El moment més crític per a la producció és precisament durant la floració i la formació del fruit, una mena de tavella allargada que conté entre 10 i 20 llavors molt riques en oli. “És quan el cultiu té les màximes necessitats d’aigua i qualsevol carència pot repercutir en descensos de la producció de la collita”, expliquen des del departament d’Agricultura. 

L’atractiu color groc de la planta, tan vistós, es converteix en un autèntic reclam. Són multitud els curiosos que, aprofitant el moment de la floració, no només s’hi acosten, sinó que trepitgen el camp per envoltar-se d’aquesta planta amb l’objectiu de captar la millor imatge i compartir-la a les xarxes socials. “La foto es pot fer de moltes maneres però no a dins del conreu. Si xafes la colza, el tronc es trenca i ja no es tornarà a posar dempeus”, adverteix Caudevilla, que fa més de dues dècades que cultiva colza als seus camps. 

Els pagesos demanen respecte i que les fotografies es facin des de la vora. Sense fer mal al cultiu, perquè si el conreu es trepitja la pol·linització també es veu afectada. “En un camp de colza hi ha abelles en abundància”, detalla aquest agricultor de Lleida, que té 60 hectàrees de colza i assessora altres pagesos de la zona que sumen gairebé 2.000 més. 

“La gent va al medi natural i té la sensació que poden ficar-se a per tot arreu sense anar massa en compte. I per a nosaltres, això és una font de negoci. Una manera de guanyar-nos la vida. La gent ha de ser conscient d’això i respectar-ho. És una propietat privada”, assenyala Joan Serra, investigador especialista del programa de conreus extensius sostenibles de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries). En el moment d’acostar-s’hi tampoc s’hi val a agafar rams. “Si tothom agafa un ramet d’aquesta planta, al final són molts ramets”, assegura Narcís Poch, coordinador territorial d’Unió de Pagesos a les comarques de Girona. 

Des d’Agricultura recalquen que “cap cultiu s’hauria de trepitjar perquè sempre és un perjudici”. “A partir del febrer i març, a més, les trepitjades en colza comporten pèrdues directes. El que es trepitja ja no es recupera ni produeix llavor. Les pèrdues són proporcionals a la superfície trepitjada. És com el mobiliari urbà, tots tenim clar que no es pot malmetre i l’hem de respectar. Els cultius s’han de respectar perquè és l’economia de les famílies dels agricultors”, indiquen les mateixes fonts. 

La llavor de colza és més petita que la d’altres cereals. Necessita aigua a la sembra, ja que afavoreix una bona germinació i arrelament. També en el moment de la floració i de la formació del fruit. Si plou s’aconsegueixen bones produccions. Per tant, com més disponibilitat d’aigua té la planta, millor. El que també assegura una bona collita és una primavera de temperatures suaus, d'entre 16 i 23 graus. De fet, el 2019 la producció va ser baixa precisament per la falta de precipitacions una part important de l’any.

Un mantell de flors que durarà dies

Aquest color groc llampant seguirà inundant encara els camps aproximadament dues setmanes més, depenent de la calor que faci. La floració, que permet que es formi el gra –el qual conté aproximadament entre un 42 i un 45% de greix, en funció de la varietat i de la campanya– va començar aquest any al març i sol durar un mes. “Si la temperatura és de 27 o 29 graus, la collita serà més baixa perquè acabarà la vida abans”, indica Caudevilla. Entre juny i juliol és quan es recollirà la llavor. 

A partir d'aquí del fruit se'n fa producció d'oli de colze com és el cas d'empreses com Roviroli, ubicada a Sagàs (entre el Berguedà i el Lluçanès). En general, tant es destina per al consum humà com també per a la indústria de fabricació de pinso, que l'ha incorporat pel seu valor nutritiu i sobretot pel greix que proporciona. A més, l'ús d’aquestes plantacions va dirigida a la producció de cosmètics i de combustible biodièsel. 

Per la rotació dels cultius, no sempre veurem colza en els mateixos camps. “Cada cultiu agafa els nutrients del sòl a un nivell determinat. Si vas rotant el cultiu, amb cereals com l’ordi o el blat, els nutrients s’absorbeixen de llocs diferents. Això afavoreix el pagès i també el medi ambient”, argumenta Poch. Tot i això, tenim colza per anys. “És un cultiu que ha vingut per quedar-se”, assegura aquest agricultor. La seva permanència en el temps, però, dependrà, a més, d’un altre factor important, segons conclou Caudevilla: “Si realment el que volem és veure camps de colza a les nostres contrades, el millor que podem fer és consumir oli de colza de casa nostra”.