Dels EUA a Sant Benet de Montserrat: què és el 'focusing' i què ens vol ensenyar?

MontserratQuan l’Eugene Gendlin era petit solia acompanyar el seu pare a reunions clandestines. Vivien en una Àustria ocupada pels nazis i corrien perill: eren jueus. En aquestes trobades, el nen es quedava a fora mentre el pare valorava quina era la millor manera d’escapar del país. Quan sortia, molt sovint li confessava al fill que alguna cosa dins seu li deia que més valia no refiar-se del que li havien dit. Una mena d’intuïció el feia desconfiar. I, en efecte, temps després es descobria que hi havia infiltrats del règim, a punt per deportar als camps d’extermini els jueus que caiguessin en la trampa. Després de diverses trobades semblants, on el pare sempre sentia aquella veu interior, finalment va trobar la manera d’escapar amb seguretat.

Anys més tard, ja als Estats Units, el jove Gendlin sempre recordaria aquella intuïció que havia guiat el seu pare. Aquest va ser el punt de partida per parlar del que ell anomenaria focusing, que no és una altra cosa que la saviesa que resideix a l’interior de cada persona. Una saviesa molt més gran del que es pot saber a través de la raó i que ens orienta en tots els passos de la vida.

I dels Estats Units ens n’anem directes al monestir de Sant Benet de Montserrat. Perquè és aquí, entre les pregàries de les monges benedictines i la solitud de la muntanya, on s’ha creat el primer centre internacionalment acreditat per impartir la formació completa de Focusing a Catalunya. Amb una durada de dos anys, aquesta escola té l’aval de The International Focusing Institute, amb seu a Nova York.

Cercar a l’interior

Tot comença quan l’abadessa del monestir, Maria del Mar Albajar, descobreix el focusing durant una estada als Estats Units i es forma en aquesta disciplina de la mà d’una de les deixebles de Gendlin, Ann Weiser. “És una manera d’escoltar la veu del cor i descobrir la saviesa que habita dins nostre i que s’expressa a través dels sentiments i sensacions que notem”, comenta Albajar mentre passegem pels jardins del monestir. I m’ho acaba de matisar amb un missatge més cristià: “Quan prenem el risc d’aturar-nos i escoltar, és quan obrim un espai per a l’acció de la Gràcia”.

Encara que l’abadessa consideri que la vida del monestir té molt a veure amb el focusing, en el sentit de voler cercar “la seva veritat”, assegura que no cal ser cristià ni creient per posar-ho en pràctica o venir a fer els cursos. “Aquesta saviesa és comuna en totes les religions i filosofies, no és exclusiva de ningú, perquè cadascú ho pot llegir a la seva manera”, afirma.

La formació no només està adreçada a professionals que treballen en temes d’acompanyament, com psicòlegs o terapeutes, sinó també a totes aquelles persones que vulguin fer un creixement personal o espiritual. “Ensenyem a aprendre a escoltar una cosa que un mateix ja sap, però que encara no sap que ho sap. Com quan surts de casa i tens la intuïció que t’has deixat alguna cosa, però no saps quina és”, explica Gerard Porredon, terapeuta i director de Focusing Montserrat. Una intuïció que assegura que acostumem a tenir molt adormida. “Primer de tot, perquè necessitem viure amb més pausa per poder escoltar-la. I segon, perquè culturalment hi ha hagut una malfiança en què tot el que no sigui el pensament racional i intel·lectual no és vàlid. El que és emocional no és tan vàlid com el que és analitzat i reflexionat”, apunta.

Sessions compartides

El Gerard i l’abadessa em fan entrar en una sala molt àmplia plena de finestres que donen al bosc. En un costat, un piano de cua adorna l’estança. Aquí és on es fan les pràctiques de focusing. Aquesta tècnica, molt senzilla i ideada per Gendlin, consisteix en formar parelles que, en sessions d’uns vint minuts, creen una mena de meditació guiada on un dels membres ajuda l’altre a escoltar-se el cos. “Tot el que ens passa deixa una petjada en nosaltres, sigui agradable o no, i això ho podem notar en forma de petits dolors, com un nus a l’estómac o un mal d’esquena”, explica Porredon. A partir d’aquí, la persona que guia la sessió ajuda l’altre a permetre's sentir aquesta sensació i escoltar què li vol dir. “És aleshores quan es desplega tota la saviesa i totes les intuïcions, pensaments i sentiments que ens vol explicar”, continua.

A la sala també hi ha la Heidi, una de les alumnes que farà el segon curs de focusing. És terapeuta professional i assegura que aquesta tècnica li proporciona noves eines per al seu dia a dia. “Em permet interioritzar una manera més amable d’escoltar-me i de tractar-me, i no em fa lluitar contra allò que m’incomoda, sinó que m’ajuda a sentir-ho. Si un dia estic inquieta, em permeto sentir-me així i ho acompanyo”, expressa.

De fet, hi ha alumnes com la Neus que fan sessions de focusing fins i tot a través de videoconferència: “Tot i la distància, és una manera de conèixer una persona d’una manera molt diferent. Ens sentim molt a prop”, assegura.

El que està clar, segons m’explica el Gerard, és que per fer focusing es necessita molta sinceritat amb un mateix. I és al fer-ho amb una altra persona, que aquesta t’ajuda a fer-te de mirall. Potser la veritat és dins de cadascú de nosaltres, però és gràcies als altres que som capaços de veure-la més clarament.