Estils 18/04/2020

Dissenya la teva primera peça de roba

Pensar i crear el disseny d’un coixí, una samarreta o una bossa ens pot ajudar a distreure’ns i a reaprofitar la roba vella

Berta Vilanova
7 min
Dissenya  la teva primera peça de roba

Heu provat mai d’imaginar una peça de roba ja sigui per a vosaltres o per a la llar que us encantaria fer? Dissenyar-ne i crear-ne una no és fàcil ni ràpid, però és possible amb paciència i imaginació, i les recompenses són moltes. A més, es pot fer amb pocs recursos, com ara reutilitzant alguna roba que ja no fem servir i transformant-la, cosa que es coneix com a upcycling. “El confinament té molts inconvenients, òbviament, i no estem tancats perquè sí, però el temps lliure n’és un efecte secundari que qui més qui menys està aprofitant per aprendre noves habilitats. Dissenyar i fer una peça de roba ens pot ajudar a distreure’ns mentre aprenem una nova habilitat que alhora ens donarà una sensació d’autosuficiència”, opina l’artista i dissenyadora Fiona Capdevila, especialitzada en moda ètica i des del 2002 al capdavant del projecte Del Través, la seva marca independent, amb la qual ha investigat i desenvolupat pràctiques innovadores i creatives d’aprovisionament, creació, disseny, producció i venda de peces 100% reciclades. “És un bon moment per reimaginar-nos a nosaltres mateixos del tot. Així com projectar la nostra imatge, la manera com vestim, pot ser un repte molt divertit i engrescador, entendre i repensar les vies a través de les quals consumim pot aportar un canvi significatiu a l’economia i a l’ecologia”, exposa Capdevila.

A més de les ganes, per començar a crear una peça de roba cal tenir un mínim d’eines: agulles de cosir, de cap, fils, didal, tisores, cinta mètrica, paper de diari o d’embalar i roba per donar, si no es tenen teixits nous, cosa que ara mateix és una mica difícil. “Si a més tens planxa, regles, descosidor, màquina de cosir i maniquí, podràs donar un toc més professional als projectes”, diu Capdevila, que opina que tenir bona llum és molt important. I després comença la feina de tallar i cosir. “Aprendre a fer roba, si no ho has fet mai, vol una mica de calma i anar pas a pas -explica la dissenyadora-. I cal tenir en compte que cosir pot tranquil·litzar o enervar tant els aprenents com els que en sabem. Cosir i escoltar música és una bona combinació. Recomano deixar el projecte per l’endemà si sorgeix un entrebanc molest. I sobretot, celebrar-ho molt cada cop que s’acabi una peça!”

WEB2-Costura-casolana

En la mateixa línia, Gemma Ramis, que va començar a cosir fa quatre anys al Costuretas Social Club, de Barcelona, i s’ha convertit en la seva gran passió, considera que és una pràctica que requereix temps, paciència i concentració, però “que et retorna molta satisfacció”. “A mi m’aporta molta tranquil·litat mental i desperta la meva creativitat -explica-. Quan cuso em sento en pau. Tot i que em fa pensar, sempre és en clau positiva”.

Des que va començar a cosir, Ramis ha fet roba de bebè, bosses, motxilles i vestits per a amigues, per a la família i per a ella. Però la peça de la qual està més orgullosa és una bossa que fa servir per anar a cosir i que va fer a partir d’uns texans de la seva mare. “És una bossa amb nanses, forro i butxaca! Sempre la duc a sobre i em recorda a ella. He donat utilitat a uns texans que haurien anat a la brossa perquè estaven estripats i no m’hi cabien”, diu Ramis, i explica que les últimes setmanes ha passat moltes hores fent mascaretes de tela per a la gent que ho necessita. “Per a mi cosir ha sigut un descobriment vital. És una feina poc valorada i sembla cosa de iaies, però és una activitat molt i molt completa, que combina creativitat i destresa manual”. Les possibilitats de peces de roba que es poden fer per començar són infinites. Es pot crear una peça des de zero amb una tela nova, però també reaprofitant una peça que ja no es fa servir, com explica Ramis. Cal adaptar-se al nivell de cadascú i als recursos que es tenen a casa. Capdevila proposa tres idees senzilles per començar i donar una segona vida a les peces de roba: convertir una camisa vella en una funda de coixí, fer una faldilla o capa per a nens a partir d’uns llençols i transformar una dessuadora en uns pantalons còmodes per estar per casa.

Una pràctica ètica i sostenible

Recuperar el costum de les nostres àvies de fer part de la roba a casa és molt saludable per moltes coses, entre les quals per apreciar l’esforç que hi ha darrere de cada peça i restaurar la noció de valor de la roba en general. “Avui en dia no som conscients del temps que es necessita perquè els preus no reflecteixen la realitat darrere la construcció de la roba. Els preus estan molt devaluats i hem de ser conscients que aquesta diferència la paguen els treballadors del final de la cadena, i els ecosistemes en altres països”, exposa Capdevila. “La moda feta per grans empreses transnacionals i deslocalitzades és un dels problemes ecològics i socials més greus i un dels factors que ens han dut a l’actual situació d’emergència climàtica. Ara bé, la roba feta per petites i mitjanes empreses amb cura i consciència no té res a veure. Són la cara i la creu del problema. Recomano donar suport a les petites empreses i als artesans que treballen per vocació i tenen, tenim, dificultats per competir amb empreses que violen sistemàticament els drets de les treballadores”.

Fer la roba a casa, i si es fa reutilitzant materials, és una pràctica molt ecològica. “L’obsolescència de la roba s’ha forçat fins a uns extrems ridículs. Les nostres àvies eren mestres en això. La roba sortia de casa quan havia passat per diverses vides, com els gats. Les quatre erres, reduir, reparar, reutilitzar i reciclar, són un bon recordatori de com gestionaven la roba antigament. El reciclatge creatiu o upcycling, a més, és una manera molt bona de desenvolupar la creativitat”, explica Capdevila. La dissenyadora, que ens proposa el pas a pas que veieu en aquesta pàgina per fer un coixí, opina que és un moment idoni per reorganitzar els valors i per repensar quin paper juga la roba en la nostra vida. “La manera com volem omplir i buidar el nostre armari no és una qüestió trivial. Cal recordar que tot el que hi entra ve d’alguna banda i que tot el que en surt va a parar a algun lloc”. Capdevila recomana fer-se un pressupost anual dedicat a la roba i decidir com l’invertirem. “Ens pot sorprendre adonar-nos que potser ens podem permetre algunes bones peces de qualitat si ens planifiquem bé d’acord amb les nostres necessitats i possibilitats. El consum compulsiu de roba barata és un hàbit francament deplorable”, conclou.

Formació online

Per començar a cosir és recomanable fer-ho seguint alguna guia. Una bona manera és demanar a un familiar o amic que ens n’ensenyi, sigui presencialment o online, així fem xarxa i comunitat i tenim algú amb qui compartir aquesta afició. Durant aquests dies, però, també ho podem fer a través d’internet, on hi ha una gran oferta de cursos i formació en aquesta temàtica: es poden consultar des de blogs fins a tutorials, passant per aplicacions de mòbil. Algunes idees són Skarlett, una web amb tutorials i posts dedicats a la costura; Oh, Mother Mine DIY!, que inclou instruccions i patrons gratuïts per cosir vestits, pantalons, camises, etc.; Nairamkitty, un altre blog dedicat a la moda DIY (do it yourself ) i a la costura, o l’apli Fashion Design Flat Sketch, per fer els primers dissenys de roba. A més, hi ha una gran oferta de cursos amb professionals, com els que trobem a Domestika. També ens poden anar bé per començar llibres com Costura a mano, d’Emiko Takahashi, o Costura sin patrones, de Rosie Martin -autora que també té un canal de YouTube-, tots dos publicats per l’Editorial Gustavo Gili. Podem escollir en funció de si preferim aprendre a dissenyar i a fer esbossos, a cosir, o li hem agafat el gust a l’ upcycling i necessitem noves idees creatives.

stats