Floretes? No, gràcies!

Barcelona“Guapa! Tu amb tanta corba i jo sense frens...” N’hi ha de més barroeres que d’altres, d’enginyoses, d’ensucrades o de sexuals, però totes redueixen la dona a un simple cos, col·locant-la en una situació de subordinació. Són les floretes. Paraules o expressions pretesament afalagadores i no buscades que algú, generalment un home, adreça a una dona lloant el seu atractiu. Gairebé sempre físic. “No et diran com n’ets, d’intel·ligent, sinó que les floretes al·ludeixen sobretot a les parts sexualitzades del cos, com pits i cul”, destaca l’antropòloga i directora del grau d’antropologia de la URV-UOC, Begonya Enguix, per a qui les floretes són “una agressió verbal i una forma d’assetjament”.

Tradicionalment s’havien considerat positives, ja que en el procés de seducció era l’home l’agent actiu i la dona l’agent passiu a qui s’havia de conquistar. Això ha canviat, no només perquè la dona també pugui prendre la iniciativa, sinó perquè el feminisme ha contribuït a denunciar que això és una forma de masclisme en què els homes se senten legitimats per valorar les dones per la seva aparença física.

“Ets l’última peça de decoració que falta a la meva habitació”. “En lloc de ser un homenatge a la bellesa de les dones, és una forma simbòlica de prendre possessió de la dona, que et resulta incòmoda perquè et recorda que ets un objecte a la seva disposició, ja que és la mirada d’ell la que et jutja”, reflexiona la sociòloga Marina Subirats. Tot i que les floretes (piropos en castellà) estan passades de moda com a part del procés de seducció -“perquè les dones s’han adonat que no és una cosa innocent”, diu Subirats-, això no vol dir que no es continuïn usant. Com la floreta enverinada que li va deixar anar Figo a una periodista fa uns dies: “No parlo amb la premsa catalana, però a tu et responc perquè ets guapa”. “Aquesta la trobo particularment ofensiva perquè es dóna en un context laboral en què la professionalitat queda anul·lada i el teu físic és l’únic que importa”, lamenta Enguix. Però el més denunciat són els afalacs no buscats que moltes dones reben al carrer. Segons una enquesta de l’ONG Stop Street Harassment, el 65% de les dones han rebut alguna floreta o comentari sexual. Vídeos que s’han fet virals, com el de la noia que en 10 hores per Nova York va rebre més d’un centenar de comentaris fora de to de desconeguts, i que formava part d’una campanya contra l’assetjament, demostren com pot arribar a ser d’incòmode per a una dona caminar pel carrer.

Però, on és el límit de l’afalac? Depèn del contingut i del context. “No és el mateix que et diguin «quins ulls més macos» que «quin cul que tens»”, assenyala Enguix. Ni tampoc que t’ho digui un amic o que ho faci un desconegut, que es fica en la teva intimitat sense permís.

A més, la relació és unilateral, ja que la direcció de les floretes és pràcticament sempre la mateixa: home a dona. Poques vegades una dona increparà un home en veu alta pel carrer. “I això és significatiu, porta implícit que qui té dret a la sexualitat de la dona és l’home”, diu Enguix.

Una altra cosa és quan el context és procliu als afalacs, com ara quan en una situació de flirteig en una discoteca et diuen guapa o quan un amic et lloa el pentinat. “No em molesta un comentari agradable sobre el meu somriure, però si és sexual m’incomoda”, reconeix l’Eugènia Cardona, una jove estudiant de 18 anys que ha fet el treball de recerca sobre les floretes i que ha debatut el tema amb les amigues. “Hi havia noies que reconeixien que els agradava si els deien guapa pel carrer, però quan hi reflexionaven ja no els agradava”, explica Cardona, que va recollir a través del compte d’Instagram @Nousvolemsentir exemples reals de floretes.

Segons Cardona, els joves de la seva generació no llancen floretes pel carrer però sí pel mòbil o les xarxes socials. “Ni a mi ni als amics se’ns acut llançar floretes a una desconeguda”, diu l’Eduard Ferrer, company de classe. “Però és diferent amb una amiga. Sempre, però, amb bon humor i sense ser despectiu, perquè qualsevol comentari que incomodi una dona és una agressió”, reconeix.

Lleis contra l’assetjament verbal

De fet, ja hi ha governs que han impulsat iniciatives per acabar amb aquest tipus de violència. L’Ajuntament de Barcelona inclou les floretes en la campanya contra la violència masclista i Bèlgica castiga amb multes de 75 a 250 euros els insults i comentaris grollers o sexistes al carrer.

I n’hi ha que arriben a matar per una floreta. Com la protagonista d’un dels contes de l’últim llibre de l’escriptora Bel Olid. “Encara no sabem per què la jove ha reaccionat d’aquesta manera”, diuen els policies. És ficció, però el problema és real. Com apunta Subirats, “quan la floreta és mal rebuda, l’altre acostuma a sorprendre’s. «Com pot ser que no t’agradi?»”. Perquè, com escriu Olid: “No vaig pel carrer per alegrar-te la vista”.

“T’estudio o et treballo?” Concursos d’afalacs

Quin és l’origen de les floretes? S’ha de situar en el context de l’amor romàntic, i és en els països llatins i mediterranis on n’hi ha més tradició. Marina Subirats recorda que amb la modernitat s’ha perdut el flirteig clàssic, en què tenien cabuda les floretes més enginyoses. “El flirteig era un joc verbal en el qual també s’havia de demostrar enginy i gràcia, però a Catalunya va desaparèixer abans que a la resta de l’Estat perquè la societat catalana es va modernitzar una mica abans”, diu.

Això explicaria, segons aquesta sociòloga, que el castellà sigui més ric en floretes que el català. “També és un fenomen que s’ha relacionat molt amb els treballadors de la construcció, i les deien en castellà”, afegeix. Segons Lluís Payrató, professor del departament de filologia catalana de la UB, el català “no té una especial tradició de floretes, així com tampoc en tenim de vocables afectius tipus carinyo, ni de diminutius. En canvi, el castellà sí”. I ho atribueix, potser, al fet que la societat catalana “és més freda o distant”. “Moltes formes de floretes que es fan servir són pròpies del castellà”, afegeix la lingüista i directora del grau de llengua i literatura catalana de la UOC, Ona Domènech.

¿Es poden dir floretes en català, doncs? “I tant que sí! Com diu la lingüista Maria Teresa Cabré, totes les llengües són aptes per a tots els usos”, recorda Domènech. I ho demostra el fet que són nombrosos els ajuntaments, biblioteques i entitats que en convoquen concursos, sobretot per Sant Jordi. Una altra cosa és que siguin políticament correctes, com la floreta guanyadora d’un d’aquests últims certàmens: “T’estudio o et treballo? ”