Els gifs viuen una segona edat d’or

BarcelonaCom si d’un minivídeo es tractés, els gifs són tendència a les xarxes socials i també a les sobretaules de diumenge, però ni són nous ni fills de la nova era tecnològica, sinó que reprenen aquesta segona edat d’or després que s’inventessin el 1987. Un graphic interchange format, un GIF, és un format digital per guardar imatges amb un nombre limitat de colors i amb la resolució també limitada, segons explica el vicedegà de promoció de la Facultat d’Informàtica de Barcelona de la Universitat Politècnica, Enric Xavier Martín, que afegeix que aquest format el va crear l’empresa CompuServe per intercanviar imatges “de manera eficient”. Per a César Pablo Córcoles, director del programa de postgrau en desenvolupament d’aplicacions web de la Universitat Oberta de Catalunya, els gifs van néixer perquè els usuaris poguessin intercanviar imatges, “una cosa molt innovadora en aquell moment”, quan es feien servir mòdems que trigaven una hora a transmetre el que avui enviem en un segon. Aleshores el seu ús era “més pragmàtic i menys irònic que ara”, ja que es tractava de l’únic format d’intercanvi viable.

Malgrat que hi ha formats d’imatge molt millors, com JPG i AVI, per exemple, per a Martín, els gifs són actualment útils per oferir animacions de qualitat ocupant molt pocs bytes, com ara els bàners de publicitat de les webs, i Córcoles afegeix: “Els gifs es continuen utilitzant moltíssim perquè hi ha moltes eines per a la seva creació, són compatibles amb bàsicament qualsevol dispositiu i la seva baixa qualitat s’ha convertit en una estètica en si mateixa”. Respecte al seu ús a les xarxes socials, Córcoles assegura que en els últims anys les xarxes han fet molt fàcil usar-los i, “juntament amb la proliferació d’eines i l’interès estètic, ha fet que en veiem moltíssims i se n’utilitzin més que mai”.

Eina de promoció a les xarxes

Pel que fa al seu ús actual vist per experts en xarxes, l’ús cada cop més comú d’aquests recursos es deu al fet que els formats visuals amb moviment “capten millor l’atenció”, segons l’especialista en màrqueting i xarxes socials i professor del màster en Marketing Digital & Social Media de l’IL3 Juan Merodio, que té prop de 90.000 seguidors a Twitter. Segons la seva experiència, els àmbits en què més s’utilitza aquesta forma de comunicar-se és en qüestions de sàtira i tot el que hi està relacionat, com la política i l’esport. Per a ell, no hi ha d’haver límits en l’ús d’aquestes formes de comunicar-se, sempre que s’utilitzin adequadament, fins i tot en l’àmbit de la comunicació empresarial. “Tot depèn de l’estratègia que hi hagi al darrere, però amb una de bona crec que poden resultar molt útils”, diu.

El reconegut ex community manager de la Policia Nacional espanyola, Carlos Fernández Guerra, recentment fitxat per Iberdrola gràcies als seus dots per comunicar a les xarxes socials, diu que són caramelets irrebutjables per als més “xulos de la xarxa” o per als que busquen viralitat amb imatges cridaneres. Ell va posar en marxa el compte de la Policia i va aconseguir un creixement diari de 2.500 usuaris fins als 1.760.000 seguidors. “El més important no és la xifra, sinó aportar utilitat a l’audiència i a la marca”, avisa. “És un recurs que et permet fer humor o fer encara més expressiva que una imatge estàtica qualsevol situació”, comenta Fernández Guerra, que també ho veu com un contingut divertit, molt encertat, sorprenent i sintètic, capaç d’explicar dues pàgines en una imatge. Malgrat això, per a ell no s’han d’utilitzar en temes molt seriosos, com una anàlisi política o una tragèdia i, malgrat que sembli arriscat, aconsella utilitzar-ne en temes empresarials: “Esclar! Però només en un canal, moment i tema que tingui sentit”. En el plànol personal el seu consell és: “Com més personalitat demostris, més credibilitat i atenció obtindràs de la resta de persones”.

Teixit empresarial

Vist l’èxit d’aquestes noves formes de comunicar-se, els emprenedors digitals més ràpids s’han llançat a desenvolupar aplicacions per oferir aquest servei i guanyar la partida. Es tracta de bancs d’imatges i plataformes de creació de gifs com Imgflip i Make a Gif.

Des de la primera, el seu fundador, Dylan Wenzlau, considera que ara s’utilitzen més aquestes formes de comunicar-se perquè són curtes i senzilles, “i la millor manera de compartir idees”. És un recurs que s’utilitza per a “literalment tot”, tot i que considera que el més habitual és l’actualitat, i ara concretament en política, ja que s’acosten eleccions als Estats Units, diu. La predominança dels gats i els gossos en aquest tipus d’imatges és un fet constant: “Qui pot odiar animals encantadors i moníssims?”

A la seva web els usuaris creen diàriament “desenes de milers” de gifs de franc, i el seu benefici prové d’una versió professional, Imgflip Pro, i de la publicitat adreçada als usuaris que visiten la pàgina. Per part de Make a Gif, la seva product manager, Stefanie Hanrahan, considera que tothom està molt ocupat i que captar la nostra atenció és més necessari que mai: “Necessitem alguna cosa que faci que el nostre públic pari, només cinc segons, i que presti atenció”, assegura. “Diuen que una imatge val més que mil paraules. Jo penso que un bon clip animat val més que un milió”, afirma Hanrahan, convençuda que els gifs tenen l’extraordinària habilitat de creuar llenguatge i cultura. Per a ella, no hi haurà fi en la manera d’utilitzar aquestes eines. I, encara que pronostica que els animals sempre regnaran, creu que els temes més comuns són els que transmeten estats d’ànim.

A Make a Gif, un banc amb més d’un milió d’imatges, són “desenes de milers” els usuaris que cada dia creen gifs. Si bé abans els usuaris més habituals eren els adolescents, ara hi estan representades totes les franges d’edat. Respecte als beneficis, l’empresa assegura que té molts plans de futur que “seran molt emocionants” per als usuaris. ¿Aquesta segona edat d’or no ha fet més que començar?

Fer un ‘thug life’

El llenguatge d’internet avança a una velocitat extrema. Des de fa alguns mesos, els internautes més avançats s’han apuntat a la moda de crear vídeos thug life, en què el protagonista es comporta com un gamberro o un gàngster (d’aquí l’origen del nom) fent alguna afirmació o gest molt rotund, com si fossin vertaders mafiosos. Aleshores la imatge es congela, sona música hip-hop, el personatge queda guarnit amb unes ulleres de sol i se sobreimpressionen a la imatge les paraules thug life (vida de gàngster). N’hi ha de totes les variants: des de gats i gossos fins a adults molt segurs de si mateixos passant per nens impertinents o sincers. N’hi ha per sucar-hi pa. Una altra tendència a la xarxa és trolejar (derivat de la paraula trol), cosa que no és altra que intervenir en fòrums d’internet amb la intenció de generar polèmica. Tot un univers.