Estils 04/03/2021

Ginesta, romaní o rosers salvatges, la floració més bonica

Descobrim arbustos que floreixen en moments diferents de l’any i donen personalitat als nostres paisatges

5 min
La gatosa florida

BarcelonaSi Catalunya fos un mantell de flors, el rosa, el lila i el groc serien els seus colors predominants. Sobretot el groc. Un color de foc i alegria que descriu una terra plena de contrastos, on es troben des de paisatges càlids i mediterranis fins a valls de muntanya. Un territori tan divers com aquest fa que, cada any, al llarg de les quatre estacions es produeixi una onada de floracions que comença al sud fins a arribar al nord. “Sempre estarà florit a Tarragona abans que a Barcelona i Girona. I sempre anirà des del litoral cap a l’interior”, explica el botànic Joan Font. Un paisatge que s’engalana de forma gradual i que es va omplint de llum i vida amb l’esclat de les flors.

Parlem de les floracions produïdes per alguns dels arbustos més bonics, com la ginesta, el romaní o els rosers salvatges, que igual com passa amb els arbres són les que caracteritzen cada tros del territori. Les diferències de les floracions ja queden definides pel tipus de sòl on creixen els arbustos. Font ho explica així: “A Catalunya tenim dos grans mons, un que és més aviat calcari, que va des del Llobregat fins al sud, i un altre més aviat silici, que es troba per tota la part nord. Això vol dir que el paisatge depèn de quin tipus de roca tenim”.

Però el cert és que el color groc és per tot arreu, i això té una altra explicació: és el que atrau més tipus d’insectes durant tot l’any. “Hi poden anar abelles, mosques, papallones... És un color que no té temporada”, explica el biòleg. Una situació molt diferent amb la d’altres colors que només atrauen abelles o borinots, insectes que durant l’hivern estan inactius. 

Sigui com sigui, a Catalunya tenim una gran varietat de paisatges on solen predominar diferents tipus d’arbustos. Observem quan i com floreixen els més bonics i coneguts:

Ambients mediterranis o de terra baixa

Els hiverns suaus del Mediterrani permeten que, a prop del litoral, a les planes i a la baixa muntanya hi hagi flors durant tot l’any, encara que a l’estiu n’hi hagi menys per les altes temperatures i la poca freqüència d’aigua. “La primavera segueix sent l’època de floració per excel·lència”, reconeix David Carrera, tècnic de conservació de la biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Aquests són els exemplars més comuns que hi podem trobar.

Romaní

És una planta arbustiva que pot arribar fins als tres metres d’alçada i que sobretot es troba a la zona calcària del sud. Si la temperatura és moderada, aquesta espècie tan aromàtica pot arribar a florir durant tot l’any amb petites flors de color violeta.

Romaní florit

Ginesta

La ginesta és un arbust de flors grogues que marca la primavera, especialment les festes de Corpus. Per això sol ser la protagonista dels mantells de flors d’aquesta festa religiosa. Es troba al litoral i en moltes vores de carretera, però sempre en llocs més aviat càlids. Com que és una espècie que no acostuma a agradar gaire al bestiar sol proliferar bastant, explica el botànic Joan Font.

Gatosa

De la mateixa família que la ginesta, la gatosa creix al litoral i al prelitoral i floreix entre novembre i desembre i entre març i abril. És un arbust molt espinós i dens de punxes verdes i flors grogues. Antigament, quan s’assecava, es lligava a un pal i s’utilitzava per escurar xemeneies o per fer tanques al camp perquè no s’escapés el bestiar.

Arbocer

“A la tardor fa flors que recorden les làmpades modernistes”, observa David Carrera. Es tracta d’un arbust que pot arribar a créixer fins a deu metres d’alçada i que a la tardor ofereix el seu millor espectacle, perquè és quan coincideixen les flors amb els fruits vermells de l’any anterior.

Els fruits de l'arbocer

Bruc d'hivern

Aquesta espècie es troba sobretot al sud de Catalunya, en sòl calcari. Floreix entre finals d’agost i gener, sovint al mateix moment que la gatosa, fet que dona un toc de color en els mesos més freds. De flor rosada, també acostuma a formar part de les brolles de romaní.

Englantiner

L’englantina és el símbol del premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona, que es remunten al segle XIV. També és l’únic roser silvestre enfiladís i un dels més espectaculars quan floreix amb els seus pètals blancs. “La seva vistositat i perfum ens sorprenen als marges de màquies, boscos o a les clarianes”, explica David Carrera. De floració primaveral, manté la fulla durant tot l’any.

Aloc

Aquest arbust acostuma a viure a les rieres, sobretot al Maresme i a l’Empordà. Pot arribar a formar arbrets de diversos metres d’altura i, al viure en sòls de torrents i rambles, floreix en ple estiu de forma espectacular amb corredors de color lila que atrauen molts insectes. El que potser no se sap gaire és que antigament era una planta que es creia que feia disminuir la libido, i per això molts monjos se la posaven sota el matalàs. No és casualitat que el seu nom llatí sigui Vitex agnus-castus.

La floració de l'aloc

Estepa blanca i negra

 En zones litorals com el cap de Creus és espectacular veure la floració de les estepes a la primavera. Són floracions efímeres que duren poc més d’un dia, però com que hi ha centenars d’hectàrees es poden veure milers d’estepes blanques, que fan la flor rosa, i estepes negres, que tenen la flor blanca. Com que són espècies molt resistents als incendis, les seves granes germinen molt bé després del pas del foc, així que quan perden la competència d’altres plantes es converteixen en les reines del paisatge.

Murtra

Tot i que no és gaire comuna a Catalunya, és un arbust de floració blanca espectacular que es pot trobar al Mediterrani. Pertany a la família dels eucaliptus i la seva olor és molt penetrant. Sobretot és a l’illa de Còrsega on és més abundant i on es fa un licor d’herbes amb els murtrons, els seus fruits.

 

Ambients de muntanya

Pel que fa als territoris de muntanya, les floracions d'arbustos es concentren sobretot en els períodes estivals. Són moments en què les muntanyes es cobreixen de mantells grocs, roses i violetes. Els experts proposen tres espècies:

Bàlec

Es troba en sòls àcids del Montseny i el Pirineu. La seva floració és a principis d’estiu, quan forma unes masses extenses que tenyeixen de daurat els vessants solells de l’alta muntanya. Les seves flors, grogues i menudes, exhalen una forta aroma especiada molt característica.

Neret

Aquesta espècie es troba al Pirineu i al Prepirineu, en les zones de més altitud, ja que cerca les zones ombrívoles on la neu la protegeix de l’excés del fred hivernal. La seva florida, a principis d’estiu, forma una massa rosada intensa. Tot i que és una mica tòxic, el neret se sol utilitzar per tractar el reumatisme, la hipertensió o la bronquitis.

Bruguerola

Molt comuna a tot Europa i a les landes escoceses, la bruguerola es pot trobar tant al Mediterrani com al Pirineu. De terra silici, a Catalunya pertany a la família dels brucs, però té les fulles més semblants al xiprer. La seva floració, que deixa un paisatge rosa intens, es produeix des del juliol fins al novembre.

stats